Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Una de les coses que més m’agrada fer, i que aquí n’he parlat ben poc, és pensar, reflexionar, menjar-me el cap. Donar voltes sobre les coses, i com més teòricament insignificants siguin aquestes coses, millor.
Com un nen de dos anys que tot el dia està amb els perquès de tot plegat, sovint -interiorment- faig el mateix. A vegades, seria millor no saber-ho, i m’ha portat algun disgust voler explorar fins al fons les coses, persones i situacions que visc, però sóc així. (segueix…)
Tots els temps són bons per parar-se a pensar i donar voltes sobre un mateix o sobre tot el què t’envolta. En aquest temps de teòriques vacances, és per molts el temps ideal.
La xarxa s’ha convertit en un lloc que també m’ha donat elements per reflexionar. Sovintejo blocs que conviden, i molt, a la reflexió. Alguns de reconeguts, amb comentaris qualificats o opinions de gran nivell; aquestes també fan reflexionar. Altres que ja estan enfocats a això, a donar voltes i a pensar (clica aquí, per exemple).
La web de l’Àlex Rovira és un altre exemple. Un professor d’ESADE perfectament desconegut per a mi fins que vaig llegir el llibre LA BONA SORT. Excel·lent. Me’l va deixar la Mònica. Llibre traduït a més de trenta idiomes que parla sobre les claus de l’èxit en la vida a través d’una història protagonitzada per dos cavallers. És també seu un article publicat al dominical d’El País fa unes setmanes (me’l va enviar l’amic Joan Bartrons) i titulat "una piedra en el zapato". Bo, molt bo de llegir. I molts altres articles que podeu veure a la seva web.
Està bé tenir suports físics per a tenir una bona reflexió, t’ajuden, t’acompanyen. Però també està bé posar-se a reflexionar i pensar sense estar llegint ni mirant res. Assentar-se al cap d’un roc i observar el teu voltant pensant en un mateix, en els altres i en el què t’envolta (que la veritat, dóna per a molt!), és un exercici que, repeteixo, s’ha de fer.
Una bona música, o encara que no sigui bona, tan sols t’agradi, serveix també per estar més propici a esbrinar el què et passa pel cap (i per l’estómac!). Cadascú té la seva música reflexiva; és comú sentir a dir "no posis aquesta cançó que em fa posar pensatiu!". Llarga vida a la música…
Siguis allà on siguis, és bo parar i reflexionar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Isaac, gracies per compartir aqiesta refñexió. És curiós, però a vegades no ens adonem, com parar-se a pensar, en el més simple que sigui, pot canviar moltes coses.