Isaac Peraire Soler

Des de dijous passat fins ahir diumenge Montblanc es va transformar i va acollir l’Acampada Jove 2009. Aquest és el festival polític-musical més important del nostre país, i ha superat amb nota el nou canvi d’emplaçament. Primer Arbúcies, després Sant Celoni i ara Montblanc. La ‘comunió’ entre el poble i els acampats va ser brutal (almenys pel què vaig percebre jo, i dels comentaris que arribaven). Els concerts, les xerrades, les exhibicions, l’acte polític central… tot plegat un gran festival. (hi ha més…)

Els concerts és el més cridaner i significatiu de tot plegat. Però faig incidència breu a l’acte polític que van protagonitzar l’alcalde de Montblanc Pep Andreu, el portaveu nacional de les JERC Gerard Coca, i el president d’Esquerra Joan Puigcercós.  L’alcalde, que l’hem vist cada dia al recinte del festival, estava visiblement emocionat i content pel què suposava tot plegat, donant una potent benvinguda a tot el jovent a la seva població, i animant a tornar-hi. El Coca i el Puigcercós van donar-ho tot a dalt l’escenari, fent uns discursos sentits, carregats de raó, força i ganes. Després del festival, evidentment encara ens queda molta feina per fer. I som capaços de fer-la!

A banda de tots els milers d’assistents, com segurament sabeu, l’Acampada és possible gràcies a la gran peculiaritat (i el què li dóna també molt sentit) de ser preparada i executada en mans d’una organització política formada per centenars de joves independentistes dels Països Catalans: les JERC. Són mesos de preparació, disseny, promoció… per després en quatre dies fer-ho realitat (dijous, divendres, dissabte i diumenge -en aquest últim no hi ha activitat programada, però l’acampada dura fins llavors-). Quatre dies també de tasques que no es veuen. Tot ha d’estar apunt, i en aquesta ocasió ho va estar en tot moment, malgrat el vent ens intentés fer alguna mala passada. Quatre dies de relacions intenses, de converses i coneixences potents. Quatre dies que s’aprofiten per a moltes coses. 

Quatre dies que et queden amb un bon regust de boca. Amb records, amb nous amics i amigues. Amb amics i amigues reforçats (comparteixes moltes hores). Quatre dies, també, que et deixen bastant cansat. Ara, se’m va posar molt bé a la tarda fer rehabilitació a la riera de Merlès, tot un privilegi pels que som d’aquí. I és que Montblanc està molt bé (l’any que ve hi tornarem!) però com el Lluçanès… 😉

PD: Felicito a acampats i assistents a l’Acampada per com va anar tot. També a la militància de les JERC, compromesa amb la causa. La feina, com dèien el Coca i el Puigcercós, no dura només aquests quatre dies de festival: la lluita continua!

* a la foto, uns vigatans que intentaven muntar tendes dijous a la tarda.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!