El panorama al Parlament autonòmic català després de les eleccions d’ahir és obert. Però és clar. Ni és independentista, ni és esquerrà. I CiU té una àmplia majoria per a fer un govern. A mesura que passin les hores i els dies, podrem anar fent valoracions, i anar coneixent reaccions. En aquest bloc, la faré un cop analitzats els resultats amb profunditat i valorats degudament.
Ara, convido a centrar-nos a la comarca i al meu poble, que en podeu veure els resultats clicant aquí. Cal destacar, com Vilaweb-Lluçanès, que la nostra és la comarca amb més participació del país. I, en quant a resultats, que CiU segueix sent amb escreix (i augmentant avantatge) el partit amb més suport al Lluçanès. Aquí, al contrari que a la resta del país en general, les opcions independentistes (així mirat per sobre) mantenen suport en relació a altres eleccions.
Faré un anàlisis més exhaustiu, però cal reconèixer que Esquerra ha de fer un canvi de rumb (tot i el no mereixedor de tant cop rebut). Però ningú ens va dir que la lluita seria fàcil. S’obre una nova etapa per Catalunya. Seguirem treballant amb força. Visca el poble!!
Us convido, per últim, a participar al fil obert al fòrum d’aquest bloc. Què li espera al país després de les eleccions del 28-N? Aquí, hi cap qualsevol valoració, aportació, etc que vulgueu fer.
* a la foto, un col·legi electoral a Prats de Lluçanès, en el moment que uns geganters exercien el dret a vot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En qüestions electorals els principatins ja no ens poden mirar per
damunt del muscle, ni fer rialletes a costa dels valencianets, ni vindre
amb això de “valencià i home de be no hi pot ser”. Ells també voten a
qui més furta, siga al Palau de la Música, a les fundacions de UDC i de
CDC, al 3%. Visca la Cleptocràcia.
És un fet destacable coma ha
evolucionat la doctrina econòmica popular, des del carrascalisme dels
anys ’90 ( de José María Carrascal), que defensava que la única causa de
la crisi econòmica era la dita “corrupción socialista”, fins arribar
al moment actual, en que se espera que, tot i sabent que són uns
corruptes, el PP i CiU ens trauràn de la crisi.