Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
És un immens honor ballar la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç. Quan hi penso em segueix entrant aquella emoció i felicitat d’haver-ho fet. Són moltes les coses que es barregen: el ser un ball preciós i tradicional, molt important pel poble; els records de joventut (la vaig ballar per primer cop el 2001, amb 16 anys, mireu la foto de baix); el fet que absolutament cap any me l’hagi perdut (el primer examen a la Universitat coincidia amb 22 de gener, i vaig demanar canviar-lo de data… ara ja ho puc explicar); compartir els assajos i les emocions -des de dins o com a espectador-; etc. (clica aquí per seguir, i veure vídeo…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!