Isaac Peraire Soler

Això dels cabells és una cosa ben estranya. Primer, no sé ben bé què hi fan a dalt el cap; segon, que vagin creixent i te’ls hagis d’anar tallant, ja no ho entenc pas. En tot cas, és així. I de tant en tant, toca anar de visita al barber (que malgrat el nom, ara ja gairebé mai afeita barbes, sinó que ja només talla cabells).

Un tarda molt a anar a tallar-se els cabells. Un massatge al cap és agradable, però anar veient tisores rondant per la closca, no provoca cap satisfacció. Per aquest motiu, els cabells es poden portar llargs i una mica deixats.

Entres a cal barber, no abans d’haver mirat que no hi hagi massa cua (això de guardar hora fa dies que no es fa allà). En aquells moments talla els cabells a un noi jove -fill de pescador- i s’està esperant un home amb història.  (hi ha més…)

El fill de pescador acaba ràpid. El Manel em deixa passar; avui ha fet moltes coses, i més que n’ha de fer, però no té pressa. Un servidor en canvi, es mostra neguitós pel sol fet de sentir la remor dins seu que està perdent el temps allà assentat a les cadires negres de la barberia. Arriba el Frank, i no vegis la de coses que té per parlar; ell serà l’últim.

Sents històries i rialles. Converses interessants però no pas amb molt contigut. Hi participes. S’aprenen coses. Anècdotes. Més històries. Les companyies de l’altre dia em va permetre saber amb detall com anaven a cal barber els que anaven a segar i batre, que surtien del camp amb la camisa ben suada, “s’aguantava dreta i tot”, em dèien. Llavors, talla-li els cabells… Ja veus!

L’estona passa ràpid. Total, la retallada ha estat curta. Els cabells llargs guarden del fred, i també de la calor. S’ha acabat ràpida l’estona que dediques a aquesta part del cos (?). Una part, els cabells, que tant de suc n’hi ha que en treuen. Impressionant la de pentinats que hi ha. Abans hi havia modes, ara hi ha de tot (han dit els contertulis, i ho comparteixo). Jo gairebé sempre he tingut la mateixa moda.

I doncs, perquè no es queden a una mateixa mida els cabells? Hi ha coses, que mai les entendré…  😉

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!