La coneixíem com la Mar Fontcuberta. Després vaig saber que hi tenia el “de” entremig (de Fontcuberta) i ara mateix, per l’esquela necrològica, he sabut que era “Dama del Real Cuerpo de la Nobleza de Catalunya”. Per mi sempre serà la Mar, sense additius. I se’ns ha mort. Un altre maleït càncer que s’emporta una companya i amiga.
Feia molt de temps que no ens vèiem. Des que se’n va anar a Xile a fer de professora titular de la Universitat Catòlica i em va deixar en herència la feina de substituir-la en una de les assignatures que donava a la Universitat Autònoma de Bellaterra, sobre el magazin. L’estiu del 2018 ens vam tornar a trobar, pel rodatge d’unes seqüències per al documental que –amb motu del cinquantenari de la fundació de la revista Grama– va fer Josep Pitarque.
Grama, revista de les parròquies de Santa Coloma de Gramenet que donava cobertura informativa a l’antifranquisme i a les lluites populars de la llavors ciutat-dormitori, va ser el lloc –d’entre tants d’altres en què ens vam trobar en aquells temps en què crèiem que tot seria possible– on vam coincidir en una mateixa feina sense cobrar. La gent de Grama m’havia demanat que acceptés fer-ne de director, atès que la Llei de Premsa franquista els obligava a tenir-ne un amb carnet professional. Com que també calia una persona per fer de subdirector, li vaig demanar a la Mar que fos la subdirectora. Va acceptar sense dubtar.ho.
Arran de la mort del generalot, vaig deixar-ne la direcció, responsabilitat en què em va succeir. Després vaig saber –i aquests dies un company seu de partit ho recordava a Twitter– que ella militava a la clandestina Acció Comunista mentre jo ho feia al Partit del Treball d’Espanya.
La Mar era una dona valenta i una professional extraordinària, tant com a periodista com en el mestratge de periodistes. Del meu pas per la facultat i pels testimonis d’alumnes seus puc deixar constància de l’alt valor i estima en què la tenien. Per a molts d’ells el seu llibre –d’entre tants d’altres que va publicar– sobre La noticia va ser la primera lectura universitària i font d’aprenentatge de la professió.
Jaume Sayrach, fundador i ànima de Grama, n’acaba de publicar el seu testimoni. També han escrit sobre ella, arran de la seva mort, els qui van ser companys de Grama Agustina Rico i Eugeni Madueño. Aquí podeu trobar la participació de la Mar al documental a què feia referència al principi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!