Helena Solà i Salvatella

Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 29 de juliol de 2008
Divendres explicàvem l’obertura d’un expedient al cap de la Guàrdia Urbana que va citar al seu despatx un agent del cos per suposadament demanar-li explicacions del perquè s’oferia en una pàgina de contactes homosexuals a Internet. Per l’agent, això forma part de la seva vida privada i per tant, invalidava al seu cap per demanar-li qualsevol tipus d’aclariment o justificació al respecte. És per això que va portar el cas a l’Associació de policies gais i lesbianes que el van convèncer per demanar cita amb l’alcalde.

La conversa entre l’inspector en cap i l’agent va ser privada i amb presència de ningú, fet que ha impedit poder demostrar què van dir tots dos dins aquell despatx. El resultat d’aquella repulsa però quedarà en les hemeroteques i en la trajectòria professional d’una persona com és Josep M Riera, a qui no tinc el gust de conèixer, però que em consta que fins al moment no tenia cap taca, just el contrari, en la seva vida professional. L’agent però en surt victoriós per haver-se sortit amb la seva a l’aconseguir que l’alcalde hagi obert un expedient al seu cap. Un agent, que tot sigui dit, totes les parts coincideixen en destacar que ja és conflictiu a la feina per naturalesa. Més motius a favor de l’acció de l’inspector en cap que, des del meu punt de vista, té tot el dret a saber amb qui compta dins el cos. O és que obviaríem la vida privada d’un company de feina que va despullat pel carrer només pel fet que ho faci fora de l’horari laboral?
El problema no és si l’agent és homosexual o no, si no el fet que s’exhibeixi. No he vist a l’agent de què parlem però he fet l’exercici d’entrar en aquesta pàgina i precisament les persones que hi surten no es caracteritzen per sortir amb roba d’hivern o en actitud de ciutadà de peu sense res a dir. En aquesta pàgina, el 90 per cent de les fotos són d’homes despullats, ensenyant els genitals i fins i tot, fent-los servir. És clar que tothom té dret a la intimitat però Internet és també un aparador públic i per tant, se n’han d’assumir les conseqüències.
La notícia va generar tot tipus de reaccions però només una de totes les que ens van arribar va ser per manifestar-nos el disgust per haver-nos posicionat a favor de l’inspector en cap i en contra de l’actitud de l’alcalde a qui li dèiem que s’havia precipitat. I com sempre, se’ns compara amb el que han fet altres mitjans i ens asseguren que per preservar la imatge de l’inspector en cap i de l’alcalde han optat per no dir-ho. Això no s’ho creu ningú. Aquests mateixos mitjans ho explicaven hores després que HORA NOVA ho posés en coneixement dels seus lectors. Segueixo pensant que una reunió a tres bandes, alcalde, cap i agent hagués pogut resoldre l’incident. No és aquest bisetmanari el que posa a la palestra la qüestió obrint un expedient.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!