14 de febrer de 2006
Sense categoria
1 comentari

Tres que en fan un

Diuen que els animals de companyia es mimetitzen amb el seu amo. Veient-los a ells veus un reflexe de la persona que en té cura…o no n’hi té. Hi ha molts petits detalls que et poden radiografiar l’humà darrera dels "seus" animals.

Lullamae, a Breakfast at Tiffany’s, tenia un gat sense nom. Bé, sí que el tenia: Gat. Ella deia que era incapaç de posseïr res, i que de la mateixa manera, no podia donar-li a la bestiola un nom.
Jo tinc tres gats, un mascle i dues famelles.
Tenen nom, és clar.
El mascle és extremadament carinyós, xerrameca i sociable. Cau bé de seguida. Curiós com ell sol, quan algú nou entra per la porta, corre a fer-li festes i seduïr-lo, vol guanyar-se’l. Per a la ocasió llueix les cares més simpàtiques i el sorollets més encisadors. Un cop s’ha guanyat al desconegut/da, s’apoltrona, amo de la situació.
La famella petita (per tamany) és poruga i reservada. Quan el mateix desconegut que el mascle festeja entra, ella corre a amagar-se darrera el monitor i s’espera en la semipenombra que li ofereix aquell racó a que l’intrús marxi, per així recuperar el control de la situació. Si el desconegut/da reincideix en la visita, treu el morro i observa com em comporto. Si demostro proximitat o comoditat, ella s’acosta mica i mica i dedica atencions al nouvingut/da. Al poc temps, ella serà una amfitriona deliciosa i sol.lícita, coqueta i elegant, molt femenina.
La famella petita (per edat) és una llunàtica. Absolutament independent, quan ella vol atencions, te les exigeix. Quan vol estar sola, t’ho deixa ben clar i t’ignora. És malencòlica, i de vegades somiqueja.
Spock, Lola i Vaca. Tres que fan un, i convivim armònicament tots quatre, acompanyant-nos.
I se m’escapa un sospir.

  1. Els animals solen mantindre o obeir a certa jerarquia, i solen respectar-la o fer-la respectar, aquí no val la igualitat o les femelles primer.

    Amb més, és nota és en els gossos conillers o llops salvatges costumats a la caçera en equip.

    Algú pot observar que un gos sembla més agraït que una persona. Fins catalogar-lo com el millor amic de l’home.

    Però de segur que els gossos, moltes vegades no són els millors amics del gossos.

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!