El Campanaret

Mentre que sembla que Artur Mas ja es vegi president de la Generalitat, Pasqual Maragall parla com si ja no ho fos. El primer va ser entrevistat ahir al programa "Geometria variable" de TVE i se’l va veure molt segur de si mateix. A banda de parlar de futurs possibles pactes i d’altres qüestions el gruix de l’entrevista va gravitar sobre el fenomen de la immigració massiva i quina resposta hi han de donar les administracions. Mas va demostrar que CiU ha estructurat un bon discurs sobre un tema que s’està convertint en un dels principals debats de la precampanya electoral. Una altra cosa és que algunes de les idees que planteja siguin aplicables, atesa la complexitat de dur-les a la pràctica. Un debat d’aquest calibre no es pot simplificar perquè és molt fàcil caure en la demagògia i és per això que una precampanya i campanya electoral no és segurament el millor escenari per tractar-lo. És per això que cal afrontar un debat de fons en plena legislatura, allunyat de la lluita partidista, que acabi en un gran pacte nacional sobre la qüestió, tal com proposava fa unes setmanes el president del Parlament, Ernest Benach. Sigui com sigui és indefugible que la immigració centri bona part de la campanya perquè els ciutadans, més encara amb el col·lapse que es viu a les Canàries, volen saber què proposa cada partit sobre aquesta matèria. Almenys, de moment, les propostes que s’han posat sobre la taula semblen sensates i constaten que s’han començat a superar certes pors condicionades per un mal entès discurs políticament correcte. L’únic que cal lamentar és la reacció de Joan Saura, cosa que no sorprèn venint de qui ve, quan va acusar de xenòfob a Duran i Lleida.    

Pel que fa a Maragall aquest matí ha visitat TVC on amb Josep Cuní ha fet repàs de l’actualitat. Ha anunciat que impulsarà un corrent d’opinió d’inspiració euromediterrània en el marc del socialisme català i ha tret importància a la transcendència de la petició de baixa del PSC de la seva esposa Diana Garrigosa. S’ha declarat convençut que el catalanisme mai desapareixerà del PSC però ha reconegut no només maneres de ser molt diferents amb Montilla sinó també les discrepàncies que han mantingut i mantenen. Unes diferències que considera normals i fins i tot positives perquè Maragall defensa la pluralitat d’idees que conviuen en el si del PSC com un valor d’identitat i de model de partit que el diferencia de la rigidesa i l’"ordeno i mando" que va caracteritzar el lideratge de Jordi Pujol a CiU. El president s’ha mostrat disgustat amb ERC perquè diu que tot i que va accedir al govern amb molta il·lusió creu que va pecar d’ingenuïtat i inexperiència i ha dit que no és que hagi descartat viatjar al Senegal com tenia previst sinó que simplement ha posposat fer-ho ara per no entorpir les negociacions entre aquest país i el govern espanyol per la crisi de les Canàries. Més enllà de les declaracions de Maragall el més il·lustratiu de l’entrevista ha estat el to i l’actitud del president. Se l’ha notat més relaxat, més sincer. I d’alguna manera ha decebut els que esperaven que després de l’article del seu germà a El País i la sortida del PSC de la seva esposa Maragall encara es guardaria algun as a la màniga per venjar-se de Montilla i l’aparell del PSC com s’especulava. Avui, el dia que ha signat l’ordre de convocatòria electoral per l’1-N, ha donat algunes pistes sobre allò que dirà en el discurs de la Diada i en l’esperada conferència del dia 15 al Col·legi d’Arquitectes. Maragall s’ha compromès a implicar-se de ple en la campanya electoral per aconseguir que Montilla guanyi les eleccions. Que està dolgut políticament i personalment és evident. Però també és cert que tot i la seva heterodòxia Maragall té responsabilitat institucional. És clar que d’un personatge singular i imprevisble com ell es pot esperar tot.