El Campanaret

Dilluns 19 de novembre de 2012

L’Assemblea Nacional Catalana ha fet públic el seu rebuig al to i al contingut de les declaracions d’alguns polítics espanyols i mitjans de comunicació en contra de la dignitat i el dret a decidir dels catalans i les catalanes: “Amb mentides, tergiversacions i manipulacions no aconseguiran mai que el poble de Catalunya faci marxa enrere”.

Dimarts 20 de novembre de 2012

 Article d’Enric Vila al web de Catalunya Oberta:

Mas diu als electors: jo em comprometo a fer possible que tu puguis votar, però la independència del país no depèn només de mi. Mas busca la corresponsabilitat en un moment en què a tot el món els conflictes entre les elits i les bases dels països s’estan tensant. La seva manera de posar a prova la resistència del país davant les pressions de Madrid i de la comunitat internacional em sembla que és intel·ligent, i sobretot em sembla que és honesta. Això que alguns troben que fa poc líder, i que d’altres consideren un tic messiànic, resol el problema de la manca de poder de la Generalitat, traslladant la capacitat de transformar l’status quo al conjunt dels catalans. La gràcia de prestar a Mas una  “majoria excepcional per un temps excepcional” és que en la mesura que hagi de tractar menys amb els altres partits, la gent guanyarà capacitat d’interlocució directa amb ell i tothom tindrà moltes menys excuses.

(…) Com millors siguin els resultats que tregui Mas, més poder polític tindrà el carrer i, per tant, menys marge hi haurà perquè les velles estructures de poder puguin obstaculitzar el procés sembrant la confusió a través del debat entre els partits. Després hi ha una altra cosa; el president Mas és una persona i no un superhome. No l’havien preparat per fer aquest paper, ni perquè es fiquessin amb el seu pare mort. Ni per menjar la merda que s’haurà de menjar. Precisament per això estic segur que arribarà fins al final, però també per això està bé que li donem una mica de suport. Mas no té les motivacions normals d’un politic normal. Sovint es preguntarà si el preu personal que paga val la pena. Ell també ho haurà d’anar veient. Però jo el votaré per això. Per dir-li que sí, que val la pena. I que li estic molt agraït.

La delegada del govern espanyol a Catalunya ha denunciat els ajuntaments de Girona i Figueres per haver organitzat trens per anar a la manifestació de la Diada.

El Govern ha aprovat transformar el Patronat Catalunya Món en el Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-DIPLOCAT), una entitat público-privada al servei del Govern. Desenvoluparà una estratègia de diplomàcia pública que contribueixi al coneixement i al reconeixement de Catalunya. L’executiu considera que per dur a terme una acció exterior eficaç, la política de relacions internacionals ha d’anar acompanyada d’una estratègia amb l’objectiu d’influir positivament en l’opinió pública internacional. El PCM-DIPLOCAT hi contribuirà posicionant la imatge, la reputació i la projecció internacional de Catalunya mitjançant l’exportació de coneixement, actius, valors únics i experiència en aquells àmbits en què excel·leix i pot ser útil al món. L’objectiu és una major atracció d’inversions, coneixement, i la generació d’una opinió pública positiva a l’exterior.

Rajoy ha dit en un acte de campanya que aquestes eleccions són les més importants que s’han fet fins ara i crida a la mobilització de l’electorat del PP que sol votar a les espanyoles però no a les eleccions al Parlament.
 

Dimecres 21 de novembre de 2012

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, dóna crèdit a la falsa informació d’El Mundo i insta Mas i Pujol a donar explicacions.

El debat a 8TV amb Artur Mas, Pere Navarro i Alícia Sánchez Camacho es més dinàmic que el que es va fer a set a TV3 però tampoc resulta especialment rellevant per fer decidir als indecisos. Mas, però, n’és el clar guanyador.

Dijous 22 de novembre de 2012

La unitat policial a qui El Mundo atribueix l’esborrany de l’informe sobre els suposats comptes de Mas i Pujol a Suïssa ha negat l’existència del document. I la fiscalia parla de falsedat i investiga el diari per un delicte de calúmnies.

Carod-Rovira anuncia finalment que votarà ERC. Ho confirma amb una piulada al Twitter però evita citar el nom del partit i diu que votarà el seu amic Pep Andreu, alcalde de Montblanc i cap de llista dels republicans a la demarcació de Tarragona.

Divendres 23 de novembre de 2012

Final de campanya. Artur Mas ha omplert el Palau Sant Jordi en una demostració de força. Ha assegurat que el 25-N representarà el final del vassallatge de Catalunya. “El món ens està mirant i diumenge, a les urnes, hem de demostrar que som un poble en marxa”. Personalitats alienes a CiU com Lloll Bertran, Miquel Calçada i Salvador Cardús han intervingut al míting per explicitar el vot prestat al president. Cardús ha conclòs que no s’adhereix a Mas sinó que li fa confiança perquè “només la confiança obliga al compromís”. 

Diumenge 25 de novembre de 2012

Els electors han volgut que aquesta sigui la configuració del nou Parlament de Catalunya: CiU, 50 escons; ERC, 21; PSC, 20; PP, 19; ICV-EUiA, 13; Ciutadans, 9; CUP, 3. 

El resultat de les eleccions no és bo pel procés cap a la independència. La millor fórmula perquè esdevingués irreversible era la d’un president enfortit per un gran resultat aquest 25-N però Artur Mas no només no ha assolit la majoria excepcional que reclamava sinó que ha retrocedit considerablement en unes eleccions amb molta participació. Tot i això ha fet saber en aquesta nit amarga que no pensa llençar la tovallola i que manté el compromís de tirar endavant la consulta al poble català sobre el seu futur nacional així com el de treballar per construir una gran majoria a favor de l’estat propi. L’ascens de la renovada ERC d’Oriol Junqueras obliga a una entesa entre les dues formacions nacionalistes que vagi més enllà de consensuar el full de ruta per exercir el dret a decidir i sobre el que també hauran de dir-hi la seva, com a mínim, ICV-EUiA i la CUP. CiU i ERC tenen ara una enorme responsabilitat per no frustar les aspiracions d’un poble il·lusionat d’ençà de la manifestació de l’Onze de Setembre. Cal un govern o almenys un gran acord nacional de CiU i ERC que doni compliment a la voluntat d’un poble que tot i que avui ha demostrat encara immaduresa sí que ha donat una majoria àmplia a la suma de forces sobiranistes en unes eleccions en les que l’unionisme ha aconseguit mobilitzar el seu electorat. La participació ha passat del 58% del 2010 al 69%. 

Artur Mas assumia un gran risc quan va decidir convocar les eleccions d’avui i en les últimes setmanes ha suportat pressions de tota mena i les primeres envestides i joc brut per part del poder espanyol. L’operació no li ha sortit bé però és de justícia esperonar-lo a no claudicar i agrair-li la seva valentia i que després de la manifestació optés per posar-se al costat del poble obrint el procés cap a l’estat propi. Avui el món ens mirava i podíem oferir un missatge inequívoc a la comunitat internacional de la nostra voluntat de constituir-nos en un estat. Hem malbaratat una gran oportunitat però el procés ha de continuar. Caldrà treballar molt i bé —ara sí que necessitem els millors— perquè la consulta prosperi i perquè, aleshores sí, les tàctiques partidistes no ens impedeixin deixar clar al món i, sobretot a nosaltres mateixos, que volem ser i que serem una nació lliure. 

Acabo en clau positiva: si fa dos anys ens haguessin dit que la primera i la segona força del Parlament serien dues forces que proclamen que volen la independència no ens ho hauríem cregut. Aquest era el primer cop que CiU es presentava a unes eleccions amb un discurs a favor de l’estat propi. Fins ara els seus vots no es podien computar com a vots independentistes per més que part del seu electorat ho fos. En canvi avui podem afirmar que ha guanyat les eleccions una força independentista. A més a més una altra força independentista com ERC ha tret més del doble de vots que fa dos anys i s’ha convertit en la segona força parlamentària, i la CUP ha entrat al Parlament. S’han de sumar, doncs, pel cap baix els 1.112.341 vots de CiU, més els 496.292 d’ERC, més els 126.219 de la CUP. I encara podríem afegir-hi els 46.608 de Solidaritat i gran part dels 358.857 d’ICV-EUiA, favorable al dret a decidir. Això fa un total de 2.140.317 vots sobiranistes contra els 1.269.455 que sumen el PSC, el PP i Ciutadans suposant que tots els votants del PSC optessin per fer pinya pel no. Ja sabem quants som al bloc del sí i quants al bloc del no. Diria que estem preparats per guanyar el referèndum, tot i que evidentment serà necessari eixamplar encara més aquest avantatge.