Euterpe

Quan em pensava que no tornaria a llegir mai més (sí, ho sé, potser exagero, però estava en una d’aquelles llargues etapes en què la lectura no em motivava gens), aquestes dues últimes setmanes he tornat a recuperar allò que el tòpic qualifica amb el bonic nom de ‘plaer de la lectura’. Potser els intents anteriors, sense cap mena de continuïtat, responien a una mala tria… Però tampoc no crec que fos aquesta la causa principal. Apunto, més aviat, a causes de caire psíquic: manca de concentració, desgana a l’hora de passar pàgines i pàgines, i sobretot manca de temps. I és que les circumstàncies personals dels darrers mesos han afavorit aquest còctel d’elements. Ara, però, com deia, sembla que he recuperat l’alegria de llegir. Fa un parell de dies em vaig acabar "Creuer d’estiu", de Truman Capote, un llibre que a mesura que avances en la lectura et va enganxant. I que, dit sigui de passada, té un final espatarrant. I ara, ha arribat a les meves mans el darrer llibre del Sergi Pàmies. De moment, sensacional!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!