Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

23 d'abril de 2008
Sense categoria
4 comentaris

Sant Jordi, patró nacional

                             

                             Salvador Espriu. “Pregària

                                   Senyor Sant Jordi,
                                   patró,
                                   Cavaller sense por,
                                   guardan’s sempre
                                   del crim
                                   de la guerra civil.
                                   Allibera’ns dels nostres
                                   pecats
                                   d’avarícia i enveja, 
                                   del drac
                                   de la ira i de l’odi
                                   entre germans,
                                   de tot altre mal.
                                   Ajuda’ns a merèixer
                                   la pau
                                   i salva la parla
                                   de la gent
                                   catalana.
                                   Amén. 

(Tal dia com avui, a la missa oficiada a la capella del Sant al Palau de la Generalitat, davant dels membres del Govern i representants institucionals, el cardenal Ricard M. Carles llegí aquesta pregària, suprimint-hi els versos “i salva la parla/de la gent/catalana”. No sé quants dels presents sabien de cor la poesia, jo la coneixia. El meu estupor i indignació segueixen vius.)

  1. Tenc l’honor de ser una de les 400 persones que vàrem signar, al seu costat, un document que es va fer públic on s’exigia que als Països Catalans el català fos l’única llengua oficial.

    No podem perdre perquè tenim raó, i la raó és molt mala de dissimular.

    Bon dia de sant Jordi Carmeta. He deixat una rosa verda al meu bloc per a tu i per a tots els qui, en moments baixos, m’heu donat coratge per a seguir escrivint en català.

  2. Déu voler conservar el palauet on viu…..Jo, de tu, aixeco el dit, com a l’escola ,per recordar-li que just avui, s’oblida de dir el més important. M’ha arribat a l’ànima!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!