Obrint Pas ha rebut crítiques ferotges i rumors malintencionats sovint de gent amb qui el grup s’ha compromès i s’ha deixat les ungles i la veu.
Fa poc a eixit un llibre que parla del grup valencià més important des dels anys 90 del segle passat: Obrint Pas. Amb ells he compartit alguna cosa més que una coincidència en el temps i l’espai. Per això sempre he considerat Obrint pas com un projecte comú dels qui estimem la música i la creiem una eina validíssima de normalització.
El Llibre "Del sud. El País Valencià a ritme d’Obrint Pas", a més de ser un llibre entretingut i divertit, és un fragment important de la història de la música valenciana de les últimes dècades. I, rellegint-lo, he recordat bons i no tan bons moments.
Ho dic perquè sovint entre grups nous es pensa que arribar on ha arribat Obrint Pas és fàcil i que han rebut empentes inconfessables per arribar-hi. Això no és cert. Perquè avui podem parlar de música en valencià, circuits i concerts, les persones que ha format Obrint Pas han hagut de rodar el país amb tots els transports possibles, suportar horaris adversos, dormir on es podia i perdre diners, molts diners. Obrint Pas ha rebut crítiques ferotges i rumors malintencionats sovint de gent amb qui el grup s’ha compromès i s’ha deixat les ungles i la veu.
Quan el País Valencià era un desert, Obrint Pas va crear una discogràfica per continuar perdent diners i salut amb la ferma convicció de fer eixir del pou la música valenciana, gràcies a ells vaig poder treure el meu disc "estels de tela".
La música en valencià sobreviu contra tot amb la tenacitat de gent com Xavi, Piti, Gironés, Pepo, Marc, Ramos, Marcos, Maki, Albert i tots els que formen i han format part d’Obrint Pas.
Per a ells tot el meu afecte i gratitud (ells ja ho saben encara que jo no ho diga).
Així és que qui vulga parlar mal dels músics valencians que es documente. Que ningú em toque Obrint Pas!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també m’estime molt els Obrint Pas. Vaig als seus concerts i compre els seus discos.
Però hi ha una cosa que no m’agrada, i és la fama de farloperos que tenen ("Obrint Nas", els diuen). Sobretot un parell dels seus membres.
A mí m’ha dit gent molt propera i de la que em fie molt que els han vist fer-se ratlles davant dels seus morros.
No seré jo qui criminalitze l’ús de les drogues… cadascú que faça el que vulga. Però m’estimaria més que no ho feren. I que foren més coherents amb el missatge que prediquen.
Ale, bon dia.
Els xicons fan la seua música i es mouen al ritme d’una tendència que tots sabem. Una cosa és la música i l’altra fer pedagogia en aquest País. Tenen tot el dret d’estar on estan, però, malauradament, hi ha molta més gent de la qual no es parla (i no li ho atribuïsc, evidentment, a Obrint Pas). Cal separar (que no dissociar) el subjecte de l’objecte, doncs tot l’altre és telenovel·la de barri.
Recorde que vaig conéixer, ja en fa, a un dels seus membres. D’una manera humil em digué que havia d’anar-se’n i que ja seguiríem la conversació sobre un debat que hi havíem de fer sobre el moviment okupa. Em digué que les presses es debien a que tocava en un grup. Em digué el nom (perquè li ho vaig preguntar) i li vaig respondre: "ah, molt bé, molt bé. Ànim i ja vos escoltaré". Ara ja els he escoltat i… Molt bé, però no són sants de la meua devoció (m’endinse en altres músiques de continguts similars). Però el respecte segueix estant ahí i, els ànims, també. Allò que no cal és mitificar i blindar-los de crítica raonada, perquè sinò s’estancaran.
Salut, República, bon profit i molts ànims (valga la redundància)!
Andreu
alriuanem.blogspot.com
Benvolgut company.
No cal que et digui que tens un bloc magnífic que llegeixo sovint.
Et presento el Tradiblog, un agregador de blocs catalans de la cultura popular.
Seria una satisfacció comptar amb tu. Només cal que ens ho diguis i t’afegirem a l’agregador. Una forma d’estar en contacte, tots els blocs de temàtiques afins.
Si vols visitar el Tradiblog: http://tradi.blogspot.com/
Si vols anar al meu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/consuetudinarium
Estarem en contacte. Bona diada dels Reis i fins aviat.
tradiblog@mesvilaweb.cat
Tradiblog
Que cadascú faci el que vulga amb la seua vida. I amb els vicis que s´en fota cadascú amb els seus que no fan mal a ningú. Que té que veure aixó amb la música i la importancia del missatge?Son músics, ens fan arribar el sentiment de germanor i em fan sentir alguna cosa. O es que no recordareu sempre els concerts d´Obrint Pas on alçavem banderes i ens sentiem fort???No recordareu si aquet s´en fotia 3 o 4 ratlles, ens interessa lo que fan a la vida, el que ens fan arribar, no el que fan a la seua vida personal. Perfavor, deixen-mos de comentaris de verduleria, i estiguem al seu costat, que son davant de tot persones.
Salutacions Feliu, ja tenim ganes de veuret prompte
Obrint Pas. Próxima estación, independencia.
http://tantaluchaytantasonrisa.blogspot.com/2008/01/obrint-pas-prxima-estacin-independencia.html
Totalment d’acord en tu Feliu…
i a mi que no me’ls toque ningú!
Ells fan de cada moment, el millor moment.
Sense conèixer a cap membre del grup personalment, tenen tot el meu afecte, ànim i recolçament!
Una abraçada!
Han estat necessaris per canviar el panorama musical valencià del cel a la terra…Jo era "fan" de Sau, i escoltava Els Pets, Sangtraït…Però mai haguera imaginat sentir-me tan orgullosa del grup que va fer que nosaltres deixarem de cantar en català oriental i fins i tot que ho deixaren de fer al Principat. Perquè per O*P i tots els grups nostres que han vingut darrera, a Catalunya es canta en valencià…I a Eukal Herria, a Leganés, al ViñaRock, a Alemanya….
D´altra banda em pregunte…Els arriba el sou del grup per viure?! Perque temps per treballar en altra cosa… I dic jo, tal com està la vida, les hipoteques, els bolquers… Tants diners dóna la música?
És curiós que fent una ullada a tots els escrits d’en Feliu, aquest siga el més comentat, amb diferència.
Feliu, en aquest escrit, no diu en cap moment que siguen les drogues el motiu dels rumors o les acusacions cap als Obrint Pas.
Però tots i totes ens hem posicionat en aquest tema, sense saber si la cosa anava per ahí. No crec que Feliu pensara que s’anava amontar aquest debat sobre la farlopa.
En qualsevol cas, és trist que siga aquest el article més comentat per tots… i mira que hi han de més interessants en aquest Blog.
És aquest el nostre nivell polític? Entrar en debats estèrils sobre si es droguen o no els Obrint Pas? Si ens podem o no drogar els lluitadors/es… Il.legalització d’idees, bipartidisme, discriminació de la nostra llengua, manipulació informativa, agressions feixistes, concerts per la raça, augment de l’Atur, explotació de la dona, classe treballadora adormida, els rics cada cop més rics, els pobres cada cop més pobres…
Anem per feina, que hi ha molta, i deixem-nos de xorrades!
Salut i lluita!
1 abraçada Feliu (m’agrada’t molt el teu Blog)
S´els veu a la cara que estan tots mes demacrats q´una garrofa.
La seua musica esta en un ¨edioma¨a mig cami entre el Català de TV3 i l´esperanto.
No res, que són uns perroflautes borregos.