Ja us ho havia promès, fa dies enrera. Doncs aquí les teniu. Us fico les quatre sintonies d'entrada de les millors sèries animades. Avui poques paraules.
A dalt tenim les sintoníes de "Family Guy" i "American Dad". Les dues sèries són del Seth MacFarlane, que a mes de dibuixar-les, també hi fica la majoria de veus en l'edició americana. A sota els clàssics del Matt Groening, "The Simpsons" i "Futurama" compostes totes dues, pel gran Danny Elfman.
Res més amics i amigues. Llarga vida als grans genis de l'animació per a adults i una llarga existència a les nissagues televisives que han marcat una època i ens han fet tornar encara més friquis, als seguidors incondicionals de sempre. Amén.
No voldria simplificar el tema, a una simple dualitat entre el si i el no. Tampoc no reduiré pas l'immens univers carnavalero, a les dues visions formals del fenòmen. Venècia en format europeu o Rio de Janèrio més enllà del toll. El carnaval i les variades formes d'expressar-ho arreu del planeta, són infinites i n'hi ha de tots els colors. Colors lluents i molt vulgars, la veritat.
Els que no som entusiastes del carnaval, de vegades ens hem d'amagar la nostra crítica sarcàstica. El que passa és que sembla que som minoria, però potser és que no cridem tant fort com ells. Aquestes disfresses de "monja sortida" o de "plomalls de carioca calentorra" poden ser molt contundents. No cal fer veure que el carnaval ens encanta. Diguem-ho clar, el model de carnaval xavacà i hortera que podem trobar per tot arreu, no ens fa cap gràcia. Sempre podrem salvar actes i celebracions del carnestoltes, molt honorables i amb cert interès, repartides per tot el món, però en general el que ens ofereixen és força decebedor i...
Vestir-vos de "caputxeta catxonda", de "colegiala fàcil", de "ratolineta pendó" o bé de "batmanesa zorrilla" pot ajudar a realitzar-vos plenament i fer-vos felices per unes hores. En fi, és el carnaval i no el canviarem per molt que plorem. Per cert que aquests dies, que viurem aquest període fester més desenfadat, un aniré actualitzant amb articles menys seriosos. Un cert relaxament carnavalístic ajudarà.
Aquests darrers dies s'ha parlat força dels drets d'autor als diferents mitjans de comunicació. Certs abusos, d'estil totalitari, protagonitzats per la dita SGAE. Els drets d'autor de les obres musicals o artístiques, reclamades de forma poc elegant per aquesta entitat que defensa els interessos gremials dels seus associats. Com aquells burots de les gavardines fosques.
El tema cinematogràfic ja fa temps que va pel camí del pedregal. La pobreta indústria musical, no para de plorar sense consol. En el tema escrit, d'aquí a dos dies als escriptors i editors també els espera un llarg viacrucis. És una nova era manada per la tecnologia digital. Cada vegada és més difícil de controlar una obra intel·lectual, un cop és abocada en format numèric. La xarxa i els altres mitjans de duplicació i copia, faciliten de forma absoluta una difusió universal de qualsevol producte.
Del camp fotogràfic més val no parlar-ne. Alguns autors no volen que la seva obra sigui capturada i reciclada. Cal doncs que tinguin cura de signar les imatges o assegurar el seu bloqueig, que no costa massa de fer. A l'internet 2.0 la majoria de vegades arrepleguem les fotos sense mirar massa més. Cal pensar que el fotògraf que va realitzar aquesta imatge, ho va fer per un us concret. Els cercadors Yahoo o Google ens aporten milions de fotos en un clic i sense miraments. Com que els blocs i altres indrets personals, son ideats sense afany de lucre, semblaria que als fotògrafs no els importa, però no sempre és així.
Si algun cop he tingut incidències d'aquesta mena, jo ho tinc clar. Retiro les fotos i les substitueixo ràpidament. Ja no estem als temps dels burots de les gavardines fosques, amb aquelles diapositives, els carrets de 35 m/m, els revelats amb àcid i els maleïts clitxés. Si un fotògraf no està orgullós i satisfet de sortir al bloc Consueta, doncs adéu ciao. Només cal que obri la boca i les imatges estripades faran cap a la paperera sense pensar-ho. Apa que no serà per fotos bones que hi ha per tota la xarxa, no ? Vinga doncs, a fer retrats sense parar.
PD: Veig que molts altres companys blocaires esteu d'acord amb mi. Fa un any el Jordi Casadevall i Camps de Tarragona va dir al seu bloc: Les aigües turbulentes, més o menys el mateix= http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/115757.
Un automòbil de tota la vida, el Seat 1500 va aportar una mica de classe als vehicles populars.
Aquest és el post número 1500. En vora tres anys de bloc, està força bé. Ja hi haurà més dies per commemorar els aniversaris i també els centenars de milers de visites rebudes en aquest període de temps. Us dedico aquest post a tots valtros que seguiu les peripècies del bloc Consueta.
I com que ens fa gràcia parlar dels tres anys de bloc, doncs us proposo gaudir plegats d'aquest peça del concert a Tòquio el 2005, de la gira mundial G·3 que aplega els millors guitarres del món del rock. Una altra versió de l'Smoke on the water dels Deep Purple. Una peça clàssica que sempre queda bé.
Per cert que el G·3 que veiem, ens mostra un habitual com el Joe Satriani, al costat del gran Steve Vai, que ja hem punxat més de dos o tres cops aquí al bloc. El tercer guitarra és el John Petrucci dels grandiosos Dream Theater. Per cert que la gira G·3 del 2005, va arrossegar el bateria dels Dream Theater, el bestial Mike Portnoy que va lluir la seva traça a les baquetes més contundents.
La moto és la Suzuki Intruder, la dita C/1500, que gairebé vola arran de terra, una màquineta.
Els Brams i la seva gira 2010, la del vinté aniversari, ja està en marxa. Un bon tomb per tot el país, molt adient per propiciar la nostàlgia. Al Baix Camp els podrem veure i escoltar demà passat dissabte a Mont-roig del Camp i també a finals de març a Vinyols i els Arcs. Felicitats a la gent de Mont-roig que ha estat valenta de dur la banda al seu poble i a jugar-se els cuartos en una història complexa com és aquesta. Estic segur que el Titot i la seva colla, descarregaran les seves millors energies a una comarca que els estima i segueix des de sempre. En tot cas, sempre ens quedarà Vinyols i una colla més de concerts per tot el territori.
Si voleu, podeu anar a tafanejar al bloc del Titot, que justament és també, veí del VilaWeb d'aquí al costat. A sota teniu tots els concerts de la gira 2010.
Responsable de la redacció i del treball de camp: Lo Consueta de Reus. Alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé. Conegut amb els àlies de: "el Ventura" o"el Bona" i més modernament com "lo Consu"
Dades de l'any 2010 ● Gener, visites: 12.193
------- Visites parcials 2010: 12.193
Acumulades el 31/01/10: 287.147
(Màxim anual marcat en verd)
MÀXIMA DIÀRIA: { 13 de Maig de 2008 = 666 }
MÀXIMA SETMANAL: { del 12 al 18/05/2008 = 3.670 }
MÀXIMA MENSUAL: { Maig de 2008 = 14.538 }
Ara sou: Superades les 100.000 visites el divendres 13 de juny de 2008, al voltant de les 12 del migdia. ...................................
Conquerides les 200.000 visites el matí del 30 d'abril de 2009.
.jpg)
.JPG)
