Feliu Ventura

música i lletra

13 de novembre de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Lluny de Legazpi

Entre l’assassinat de Guillem Agulló i el de Carlos han passat 14 anys. Però he tornat a sentir el mateix, potser amb més ràbia que por.

L’assassinat de Guillem va ser un cop molt dur per a la meua generació i ha marcat el nostre caràcter per a sempre, jo no he vist mai tanta gent plorant de ràbia com aquell any a la Plaça de Bous de València escoltant la cançó a Miquel Grau d’Al Tall. Era la "puntilla" definitiva després de l’operació Garzón, es tractava d’acabar amb la política i després amb les joventuts, però no van aconseguir aturar-nos.
En Aquella dècada dels 90, el joves, fora d’amagar-nos vam començar a construir nous teixits, culturals, polítics i socials. Els inicis de l’escena musical valenciana actual, per exemple, van nàixer en aquell moment.

Aquest vol ser un missatge d’ànims per als companys i la família de Carlos, assassinat per un funcionari de la monarquia parlamentaria del regne d’Espanya. Perquè, malgrat el que diguen durant els pròxims mesos els mitjans de comunicació, els jutges o els polítics nosaltres, a 388 Km de Legazpi, sabem el que va passar i us enviem una abraçada ben forta.

  1. Però sabem també que no paguen mai, i la ràbia creix…

    Escrivint el codi de comprovació per publicar el comentari, les dues primeres lletres eren G8, un altre mort, Gènova i Carlo Giuliani, m’ha tornat al cap…per aquestes terres tampoc paguen mai, i la ràbia creix…

  2. Moltes graciès per la solidaridad. De tot cor, desde Castella. Estamos emocionadxs, impresionadxs…Llegan ánimos y fuerza desde muuuchas partes del estado, desde todo el estado, y desde fuera…Muchos comunicados, muchos artículos, mensajes, concentraciones, acciones, organizandose, uniendonos, luchando y andando juntxs. Con el corazón lleno de lágrimas y de rabia. Pero estamos impresionadxs. Carlos también lo estaría. Lo han asesinado. Pero vive en cada unx de nosotrxs, y de vosotrxs, como el guillem, aitor, richard, el roger o aitor. Mai ovlidarem.

    Apoyo mutuo y cariño revolucionario. Fundamental. Graciès graciès graciès. Siempre agredecidxs PP.CC., muy especialmente.

    Sempre en lluita! Sempre antifeixistes! Sempre internacionalistes!

Respon a l Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!