La següent reflexió ve a tomb d’un altre comentari que féu el Jaume Puig durant la tertúlia posterior a les intervencions dels ponents de la II Trobada de Blocaires Santboians. No recordo exactament les paraules, però venia a dir que ja fa dies que li ronda pel cap (digueu-me paranoic!, exclamava) què passaria amb tota la informació que uns i altres anem penjant a la xarxa dia a dia si algú que en tingui les claus tanqués la xarxa i ens deixés a les fosques, virtualment parlant, esclar.
Si us he de ser sincer, no és una cosa en la qual, abans de sentir-lo enraonar a ell, hi hagués pensat: què passaria si algun dia internet, intencionadament o accidental, se’n va a can pistraus? Ostres, doncs, no ho sé… De fet, ni tan sols estic segur (reconec els meus limitats coneixements en aquesta matèria) que això que tant preocupa en Jaume Puig sigui una cosa que pugui succeir en algun moment: algú té les claus de la xarxa i podria tancar-la? Ja me n’imagino el daltabaix… Home, reconec també que, de primeres, és una cosa que em provoca una certa hilaritat i em fa venir un somriure però, si hi penses només una mica… Carai, jo no sóc tan disciplinat com l’amic Eloi, que té el costum de guardar-se una còpia de tot el que penja a internet! Què se’n faria de tot el que escrit? I les fotos que ja no guardo ni en CD perquè les penjo totes al picasa? Què se’n faria de… En fi, em sembla que no vull ni pensar-hi, no fos cas que m’ataqués també aquesta paranoia.
A rebuf d’aquesta intervenció, però, es suscità un viu debat amb opinions diverses i per a tots els gustos i colors. Especialment interessant fou un comentari d’algú (perdoneu, però ara no recordo qui) que, donant-li una mica la volta a l’argumentació, ens deia que la seva preocupació era una altra: la gran quantitat d’informació que hi ha a internet, la dificultat cada cop més gran per tal de destriar el gra de la palla. Em deia també que l’amoïnava relativament que, tots plegats, acabem morint d’èxit i ho reblava amb la següent afirmació: quan vaig obrir el meu bloc l’any passat, tenia el doble de visites que no pas ara que n’hi ha tants a Xarxa Santboiana. Bé, a mi això em sembla que no ens ha de preocupar ni poc ni massa: la novetat és sempre interessant, oi?, però amb el temps la gent va fent la seva selecció natural (com ara les audiències televisives) i, a la fi, entres només allí on t’agrada com escriuen, o com opinen, o perquè és conegut o coneguda teva, o per la raó que sigui.
Bé, hi ha més coses i reflexions que tinc a fer sobre totes aquestes qüestions, però em permetreu que, ara, en faci una pausa: ja portem massa dies parlant del mateix i, com sabeu, mai m’ha agradat que el bloc esdevingui monotemàtic. Us prometo que les pròximes setmanes enraonarem d’altres temes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!