LA PELL DE BRAU

Els Lestrígons i els Ciclops,
l’aïrat Poseidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai,
si el pensament se’t manté alt,
 si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i el Ciclops, i el feroç Poseidó,
 mai no serà que el topis si no els portes amb tu dins de la teva ànima,
 si no és la teva ànima que els adreça davant teu.

Que siguin moltes les matinades d’estiu que,
amb quina delectança, amb quina joia,
 entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar als mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen:
 corals i nacres, marbres i banussos i delicats perfums de tota mena;
 tanta abundor como puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
 per aprendre i aprendre dels que saben.

 Sempre tinguis al cor la idea d’Itaca.
 Has de arribar-hi, és el teu destí.

 Però no forcis gens la travessia.
 És preferible que duri molts anys i que siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Itaca.

 Itaca t’ha donat el bell viatge.
 Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
 Res més no té que et pugui ja donar,i si la trobes pobra,
 no és que Itaca t’hagi enganyat.

 Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Itaques.

Konstantino Kavafis

Traducció Carles Riba