Cartes de Marènia/Ibèria

Heroi RIZAL — UNAMUNO versus MILLÁN-ASTRAY. Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12 d’Octubre de 1936. “Día de la Raza”.

____

IMATGE:

Unamuno. Manuscrit (Paraninf Universitat Salamanca. 12-10-1936)

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/16198483935/in/album-72157619030704837/

____

Heroi RIZAL — UNAMUNO versus MILLÁN-ASTRAY. Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12 d’Octubre de 1936. “Día de la Raza”.

(Actualització: 14-3-2015)
_____________________________________________________________________________________

Notes manuscrites del filòsof i escriptor bilbaí Miguel de Unamuno y Jugo, preses al Paraninf de la Universitat de Salamanca el dilluns 12 d’octubre de 1936, durant la celebració feixista del “Día de la Raza”, posteriorment anomenat “Día de la Hispanidad”.

Poc després d’esbossar aquestes idees, fou quan s’hi produí el famós i acarnissat enfrontament verbal entre Unamuno i Millán-Astray.

Millán-Astray (José Millán Terreros) havia sigut el fundador de ‘La Legión’ espanyola o ‘Tercio de Extranjeros’, la qual nasqué al nord d’Àfrica en 1920, a l’aleshores Protectorat espanyol del Marroc, i tindria, setze anys més tard, una importància cabdal en l’expansió i triomf definitiu de la dictadura feixista a Espanya, durant la guerra civil.
_____________________________________________________________________________________

ELS APUNTS D’UNAMUNO.

A continuació es mostren les notes manuscrites del propi Miguel de Unamuno, improvisades durant la celebració al Paraninf de la Universitat de Salamanca, el dilluns 12 d’octubre de 1936.

Els apunts de l’intel·lectual foren gargotejats en el revers de la carta que li havia enviat a Unamuno la senyora Enriqueta Carbonell Carratalà, esposa d’Atilano Coco Martín, un pastor anglicà i masó presoner a Salamanca dels militars sublevats contra la República. En la carta, la senyora Enriqueta li demanava a Unamuno que intercedís pel seu marit, ja que el pastor era un bon amic del filòsof basc.

Val a dir que, segons alguns testimonis, Atilano Coco Martín seria executat pels feixistes la nit del 8 al 9 de desembre de 1936, passada la festa de la Immaculada Concepció. Afusellat enmig del mont, prop de La Orbada, vora la carretera de Valladolid i a uns 24 quilòmetres al nord-est de Salamanca, encara es desconeix exactament on fou enterrat el seu cos.

_________________

· Manuscrit Original. Notes d’Unamuno (Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12-10-1936).

http://4.bp.blogspot.com/-P56T6MQcNn4/VCg4rJ4OcMI/AAAAAAAAKOo/wkyui4ZAto0/s1600/Escrito.jpg
_________________

NOTES MANUSCRITES D’UNAMUNO. Full en orientació horitzontal. (Paraninf de la Universitat de Salamanca. Dilluns 12 d’octubre de 1936. Celebració del ‘Día de la Raza’, posteriorment ‘Día de la Hispanidad’) Text complet:

[ A la part superior dreta del full, ocupant una huitena part d’aquest i amb lletra menuda: ]

Guerra internacional; civilización occidental cristiana. El nuevo ciudadano. Vencer y convencer. Odio y no compasión. Anglesp? Cóncavo y convexo. Descubrir un nuevo mundo.

[ A la resta del full, ocupant gairebé les set huitenes parts restants, amb lletra gran: ]

Guerra internacional occidental cristiana. Independencia. Vencer y convencer. Odio y compasión. Lucha, unidad catalanes y vascos. Cóncavo y convexo. Imperialismo lengua. Rizal. ni la mujer.

(Odio y compasión) -> Odio. Inteligencia que es crítica y diferenciadora, que es examen, inquisitiva, no inquisidora.

Ramón. Beltrán de Heredia. Maldonado. Pemán.

[ A la vora dreta, a meitat d’altura, segell circular amb la inscripció: ]

CASA MUSEO UNAMUNO

[ Al cantó inferior esquerre, amb lletra manuscrita d’una altra persona, més marcada, la numeració o codi: ]

1-2/73

_________________

ACLARIMENTS SOBRE ‘RIZAL’.

José Rizal (José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda), nascut el 19 de juny de 1861 a Calambá, 54 quilòmetres al sud de Manila, fou un escriptor i dirigent polític independentista filipí. Extremadament culte i cosmopolita, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Santo Tomas, a Manila. Es llicencià en medicina a la Universidad de Madrid (coneguda també com Universidad Central o Universidad Complutense de Madrid). Amb sa mare malalta de la vista, es doctorà en Oftalmologia al seu pas per la Universitat de París (França) i de Heidelberg (Alemanya).

Coneixia deu idiomes i traduí la poesia de Schiller a la seua llengua nativa, el tagal. De caràcter moderat i pacifista, fundà un moviment cívic anomenat ‘Liga Filipina’, per la dignificació del poble filipí, amb la intenció d’equiparar-lo legalment amb el poble espanyol. Açò el conduiria a ser condemnat a l’exili per les autoritats colonials espanyoles, que en aquella època governaven amb mà de ferro aquelles illes del Pacífic.

Després d’obtindre una plaça de metge de campanya a Cuba, illa colonial espanyola del Carib immersa també en un roent procés cap a la Independència, seria arrestat a bord del vaixell en què viatjava i empresonat posteriorment a Barcelona. Deportat de nou a Filipines, després de jutjat i condemnat per instigació a la rebel·lió, seria afusellat el 30 de desembre de 1896 al paratge de Bagumbayan, a Manila, actualment ‘Parc Rizal’, per les autoritats colonials de l’època. Es convertiria així, als seus 35 anys d’edat, en un màrtir a ulls no sols dels filipins, sinó també d’importants sectors espanyols que s’hi sentien identificats amb la seua lluita per la dignitat, fins el punt de dedicar-li alguns carrers a Espanya amb el seu nom: José Rizal.

Per aquella època, justament, un jove José Millán Terreros (posteriorment Millán-Astray), amb aleshores només 17 anys, combatia a sang i foc al mateix indret del planeta, les illes Filipines, en contra de la facció més extrema dels rebels tagals, grups d’indígenes independentistes que s’havien alçat en armes contra la colonització espanyola.

Arran la seua arravatada i coratjosa defensa de la població de San Rafael, José Millán (Terreros/Astray) esdevindria un heroi militar condecorat per la corona d’Espanya.

José Rizal, per la seua banda, seria proclamat heroi nacional de les Illes Filipines, a títol pòstum, i es convertiria en un símbol de la lluita cívica i no violenta envers la Independència.

Una biografia clau sobre José Rizal seria l’elaborada per Wenceslao Emilio Retana y Gamboa. Publicada a Madrid en 1907 per la ‘Librería Victoriano Suárez’. Duria per títol ‘Vida y escritos del Dr. José Rizal’ i el seu remarcable epíleg, per cert, seria escrit per un basc anomenat Miguel de Unamuno y Jugo, de Bilbao.

_________________

REVERS DE LES NOTES MANUSCRITES D’UNAMUNO. Full en orientació vertical. (Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12-10-1936). Carta escrita a mà per Enriqueta Carbonell Carratalà i adreçada a Don Miguel de Unamuno y Jugo. Text complet:

Don Miguel: Soy la esposa del pastor evangélico y le voy a molestar una vez más.

Se acusa a mi esposo de masón y en realidad lo es, lo hicieron en Inglaterra el año 20 o 21; me dice que consulte con usted qué es lo que tiene que hacer; mi esposo, desde luego, no ha hecho política de ninguna clase; le hicieron eso porque sabe usted que en Inglaterra casi todos los pastores lo son, y muchos también en España; en Inglaterra lo es el rey, y también el jefe de las iglesias anglicanas. En España he oído que lo son algunos generales; no sé lo que habrá de verdad en esto.

Creo que esto pasará al Gobierno Militar, y sí quisiera que usted cuando pudiera se informase de algo, o que dé alguna luz sobre esto. Perdone que le moleste hasta en la cama; que mejore usted y Dios le premie todo lo que por nosotros está haciendo.

_________________
_________________

_____________________________________________________________________________________

FONTS:
_________________

· Salamanca Paso a Paso. Dimecres, 8 d’octubre del 2014.

“Aquel amargo Día de la Hispanidad”

http://salamancapasoapaso.blogspot.com.es/2014/10/aquel-amargo-dia-de-la-hispanidad.html
_________________

· Diari LA VANGUARDIA. Dimarts, 17 d’agost del 2004. Pàg. 19. Opinió. “Grandes discursos del siglo XX”.

“Venceréis pero no convenceréis”

Traducció i extractes de l’article original de Luis Portillo, publicat a la revista ‘Horizon’, de Londres, en desembre de 1941.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/08/17/pagina19/33668337/pdf.html
_________________

· Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Dijous, 17 de juliol del 2014.

“Castilla y León: Atilano Coco Martín”

http://represaliadosdelfranquismo.blogspot.com.es/2014/07/castilla-y-leon-atilano-coco-martin.html
_________________

· Miguel de Unamuno. Estudios sobre su obra. Volumen 4.

Universidad de Salamanca. Septiembre 2007.

https://books.google.es/books?id=kGeW5oRlCMoC
_________________

· Manuscrit Original. Notes d’Unamuno (Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12-10-1936).

http://4.bp.blogspot.com/-P56T6MQcNn4/VCg4rJ4OcMI/AAAAAAAAKOo/wkyui4ZAto0/s1600/Escrito.jpg

_________________

_________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,

“Hablamos xe!”, “Hablemos xe!”, “Parlem xe!”, “Speak xe!”, Hablamos, Hablemos, parle, Parlem, Speak, Speaking,

Diàleg, Dialeg, Diálogo, Dialogo, Dialog, Dialogue, Duologue, Conversació, Conversación, Conversation, Conversar, Convers, Converso, Con, Verso, Vers, “Converso con Verso”,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

Suprimir Diputacions…. o Autonomies.

Farà quatre anys, gairebé tothom hi volia suprimir les autonomies.
Ara, els mateixos atrotinats defensen a mort les diputacions provincials.

Jo voldria que algú em respongués: ¿Ací quin ‘xiringuito’ de mil dimonis s’hi han muntat?

Sueca, País Valencià, Marènia. 24-2-2016.  12:21h. Joanjo Aguar Matoses.

____

____

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

El franquisme assassinà desenes de milers de persones. Llei antiterrorista contra l’apologia del franquisme.
____

El franquismo asesinó a decenas de miles de personas. Ley antiterrorista contra la apología del franquismo.
____

Victimes Franquisme. CARTELL. Llei contra Apologia. 7-2-2016 -JPG (CAT)

____

____

Victimes Franquisme. CARTELL. Llei contra Apologia. 7-2-2016 -JPG (ESP)

____

____

INFORMACIÓ SOBRE LA FOTOGRAFIA UTILITZADA (MOLT BONA, PER LA LLUM, EL VOLUM I EL DRAMATISME ACONSEGUIT).

Autor de la fotografia:  Mario Modesto Mata.

Localització:  Segona fossa comuna, de quatre, amb 26 víctimes del franquisme (agost-setembre, 1936). Estépar (Burgos).

Data de la fotografia:  26-7-2014.  15:15:01.

_______________________________________________________________________________

https://www.flickr.com/photos/mario_modesto/15487220198/in/photostream/

https://www.flickr.com/photos/mario_modesto/albums

________________________________________

____

Mario Modesto Mata.

Fosa común de la Guerra Civil Española. Estépar (Burgos)

Durante parte del mes de julio de 2014 se llevó a cabo la exhumación de varias fosas comunes republicanas de la Guerra Civil Española en la localidad burgalesa de Estépar.

En total se localizaron 4 fosas, en la que la de la imagen es la segunda, y contiene un total de 26 hombres asesinados.

Como se observa en algunos esqueletos, existen evidencias de que estaban maniatados a la espalda.

La imagen en Wikimedia Commons:

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Spanish_Civil_War_-_Mass_grave_-_Est%C3%A9par,_Burgos.jpg

_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

Disponible en Wikimedia Commons (Wikipedia) amb la mida i qualitat original (3.13 MB. 4852 × 3280 píxels).

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9a/Spanish_Civil_War_-_Mass_grave_-_Est%C3%A9par%2C_Burgos.jpg

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Spanish_Civil_War_-_Mass_grave_-_Est%C3%A9par,_Burgos.jpg

________________________________________

https://es.wikipedia.org/wiki/Desaparecidos_del_franquismo

_______________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

UNA ALTRA FOTOGRAFIA INTERESSANT, SOBRE LES QUATRE FOSSES COMUNES D’ESTÉPAR, BURGOS.

Memoria Histórica retoma la exhumación de víctimas del Franquismo en la cuarta fosa de Estépar.

Diario:  BURGOS CONECTA.ES.

Periodista:  Patricia Carro.  31-03-2015.  13:26h

________________________________________

http://burgosconecta.es/2015/03/31/memoria-historica-retoma-la-exhumacion-de-victimas-del-franquismo-en-la-cuarta-fosa-de-estepar/

http://burgosconecta.es/files/2014/07/estepar2.jpg

________________________________________

____

Diario:  BURGOS CONECTA.ES.  Un nuevo periodismo en Burgos.

Provincia Sociedad  –  Estépar, Memoria Histórica.

Memoria Histórica retoma la exhumación de víctimas del Franquismo en la cuarta fosa de Estépar.

En Estépar se han localizado cuatro fosas comunes. BC

Patricia Carro.  BURGOS CONECTA.ES.  31-03-2015.  13:26h

Un total de 15 investigadores, coordinados por la Sociedad de Ciencias Aranzadi y Francisco Etxeberría, trabajarán desde el jueves.

Esperan encontrar 15 cuerpos, un número inferior a los recuperados en las otras tres fosas, que serán enviados a San Sebastián.

La Coordinadora para la Memoria Histórica tiene aún mucho trabajo en Estépar, con más de 300 víctimas enterradas.

Estaba prevista para el mes de noviembre pero las malas condiciones meteorológicas obligaron a su aplazamiento. Ahora, aprovechando las vacaciones de Semana Santa, el equipo de la Coordinadora Provincial para la Memoria Histórica retoma las excavaciones en los Montes de Estépar para recuperar los cuerpos de la última de las cuatro fosas localizadas. Trabajarán un total de 15 investigadores, entre antropólogos, arqueólogos o historiadores, todos ellos de Burgos, que estarán acompañados por cuatro profesionales de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, capitaneados por Francisco Etxeberría.

El arqueólogo que coordina la excavación, Juan Montero, explica que los trabajos comenzarán el jueves por la mañana, y se extenderán durante el viernes y el sábado, aunque sin descartar llegar al domingo. Se esperan encontrar unos 15 cuerpos, que serán enviados al Laboratorio de Medicina Forense de la Universidad del País Vasco, en San Sebastián, donde el equipo de Etxeberría lleva a cabo los trabajos de análisis de los restos, extracción de ADN y comparativa con las muestras tomadas a los familiares de posibles víctimas.

Más de 300 víctimas. Montes de Estépar es la peor zona de exterminio de toda la provincia, con más de 300 víctimas.

Desde la Coordinadora Provincial para la Memoria Histórica vuelven a denunciar la falta de apoyo de las administraciones en los trabajos de recuperación de asesinados durante la Guerra Civil y el Franquismo. Recuerdan que los Montes de Estépar son la mayor zona de “exterminio” de toda la provincia, con más de 300 víctimas enterradas. Los testimonios de familiares y de vecinos de las localidades cercanas, así como el estudio de los documentos de la época, archivos militares y civiles permiten hablar de la existencia de hasta cinco sectores con fosas comunes.

El primero de ellos correspondería a las cuatro fosas localizadas el pasado verano. Entonces, el equipo de investigadores recuperó 70 cuerpos, a los que se sumarán los alrededor de 15 que se esperan encontrar ahora. Sin embargo, asegura Montero, queda mucho trabajo por delante. De ahí que, el próximo verano, continúen con las prospecciones para conseguir localizar algunos de los otros cuatro sectores. Uno ya lo dan por desaparecido, el que corresponde con la gravera creada en los años 80 para extraer material con el que se construyó la autovía.

Los propios trabajadores de la época aseguran que hallaron muchos huesos durante las obras, así que poco o nada quedará ahora. Muy afectada se podría encontrar también la zona que se utilizó, hace décadas, como arenal, pero Montero no descarta encontrar algún resto. E intactos tendrían que estar los sectores que se ubicarían en pleno monte comunal. El problema es que hay que localizar el punto exacto, algo difícil teniendo en cuenta que las investigaciones se basan en testimonios orales y que la zona ha cambiado mucho desde el verano del ’36, recuerda el arqueólogo.

Sin recursos. Futuras nuevas excavaciones dependerán de los fondos de los que disponga la Coordinadora.

Además, la Coordinadora requiere de fondos para poder llevar a cabo los trabajos. De hecho, la última parte de esta campaña se va a hacer con los mínimos recursos posibles. En lugar de contar con 30 profesionales, como en verano, lo harán sólo con 15. Los de burgos dormirán en sus casas, y sólo se pagará el alojamiento a los investigadores de Aranzadi, explican. Juan Montero insiste en que los investigadores de Burgos “no vamos a cobrar ni un solo euro”, siendo en la mayor parte de los casos profesionales en paro, no adscritos a ningún organismo o centro de investigación.

La campaña de crowdfunding desarrollada en verano dio sus frutos, consiguiendo entre 20.000 y 24.000 euros, pero pretenden que les sobre algo de dinero para poder financiar las próximas prospecciones. Además, desde la Coordinadora recuerdan que su objetivo no es sólo recuperar los cuerpos, sino darles un digno enterramiento. Si no se consigue una identificación de los restos, para devolverlos a las familias, irán al cementerio de Estépar, donde ya se ha adquirido el terreno. Sin embargo, sólo hacer el hueco y acondicionarlo para enterramiento puede costar 24.000 euros.

Por ello, desde la Coordinadora denuncian la falta de apoyos institucionales, como los que existen en País Vasco, Navarra o Andalucía, por falta de “voluntad política” de los gobiernos del Partido Popular. Y es que ni Junta ni Diputación disponen de una política de memoria histórica. Nunca se ha hecho nada, insiste Montero, a pesar de que muchos de los asesinados que se encuentran en Estépar fueron víctimas políticas, alcaldes, concejales o gobernadores, que fueron cayendo durante los primeros meses de la Guerra Civil o en la dictadura.

____

MÁS INFO:

http://burgosconecta.es/2014/07/28/se-recuperan-70-cuerpos-de-ajusticiados-en-estepar-en-el-verano-del-36/

http://burgosconecta.es/2014/06/15/crowdfunding-para-recuperar-a-las-victimas-de-estepar/

____

Noticias relacionadas:

Entierro digno para los 132 asesinados exhumados en La Pedraja.
FOTO: Los restos han estado presentes en el Monte y luego se han trasladado al panteón. PCR

Tudanca denuncia la derogación “de facto” de la Ley de la Memoria Histórica.
FOTO: Tudanca ha estado presente en el homenaje de La Pedraja. PCR

Se recuperan 70 cuerpos de asesinados en Estépar en el ’36 [1936].
FOTO: En Estépar se han localizado cuatro fosas comunes. BC

Último empujón en la recogida de fondos para identificaciones de La Pedraja.
FOTO:  Sociedad de Ciencias Aranzadi realizó las exhumaciones. BC

Crowdfunding para recuperar a las víctimas de Estépar.
FOTO: Fosa común recuperada en Covanera, por la Coordinadora. BC

____

____

________________________________________
________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

La fortificació mediàtica del PP valencià.

LA FORTIFICACIÓ MEDIÀTICA DEL PARTIT POPULAR VALENCIÀ. (Gener del 2005).

Fa pocs mesos, una amiga meua em va dir que, per a acabar amb els excessos del Partit Popular a València, eren els valencians els que havien de tindre prou enteniment i, a través de les urnes, fer-los fora a les pròximes eleccions a la Generalitat. Que només depenia de nosaltres, única i exclusivament.

Però, jo em pregunte, ¿com van a tindre, la majoria de valencians, la suficient informació per a jutjar al PP, si aquest partit monopolitza quasi per complet el flux de continguts que s’emet pels nostres mitjans públics? ¿I, més encara, ara que els populars acaben de concedir la major part de les llicències de Televisió Digital Terrestre (TDT) a empreses afins a ells mateixos?

Ja sé que, el fet d’haver votat al PP una vegada i altra, és responsabilitat dels valencians. Però açò s’ha convertit en el peix que es mossega la cua. Quant més temps passa, de més sectors s’apodera el Partit Popular, i major és la seua influència mediàtica sobre la gent, cosa que facilita que tornen a votar-los de nou, i altra volta al principi.

Al no aparéixer en eixos àmbits de comunicació altres veus, propostes o activitats alternatives a la línia oficial del PP o del PSOE (de tantes que hi ha presents al nostre país), al negar-los l’accés, llavors per a la gent és quasi com si no existissen. NO RES. Un zero a l’esquerra.

Aquest és el nostre cas, el dels catalanistes valencians. (Però no és l’únic). Gran part de ciutadans de València, i de tot el país, no tenen notícia ni del sorgiment (ja fa molts anys) d’un catalanisme genuïnament valencià. Es creuen que aquest fenòmen sempre ha vingut de fora. (I el pitjor és que, segons sembla, molts catalans també ho ignoren, i pensen que tota la gent del País Valencià som blavers i anticatalanistes. Un altre error. En esta ocasió, dels mitjans d’informació de Catalunya).

El panorama cada vegada pinta més negre, amb el Partit Popular legislatura rere legislatura, i movent cel i terra per a perpetuar-se indefinidament en el govern. És increïble però, fins i tot quan per fi li toque anar a l’oposició, encara conservarà bona part d’eixe domini. Perquè aleshores, igual que ve fent des de fa temps a nivell estatal, carregarà a sang i foc des del bastió mediàtic que s’està construint hui en dia, i condicionarà les decisions dels nous governants a través dels seus mitjans privats de premsa i ràdio, així com també (d’ara endavant) des dels nous canals privats autonòmics i locals de televisió, assignats a la COPE, LAS PROVINCIAS, Libertad Digital, etc. ¿Com ho veieu?

Açò cada dia se sembla més a una espècie de dictadura, d’on serà molt molt difícil eixir (quan no impossible).

Bo. Així és com percep jo la situació del meu país. No sé què li pareixerà a la gent des de fora. (Potser una mica exagerat, ¿no?). Però som nosaltres els que estem patint tota eixa repressió, i cada vegada amb menys recursos per a expressar-nos, o per a lluitar contra els abusos de poder. És comprensible que ens sentim així.

(Per això utilitzem tant Internet. És l’últim reducte de llibertat que ens queda).

Sueca, 4 de gener del 2005.
Joanjo Aguar Matoses.

(PODEU PUBLICAR O REENVIAR AQUEST ESCRIT ON US DONE LA GANA. CAP PROBLEMA).

_______________________________________________________________________________

PUBLICAT A RELATSENCATALÀ.CAT  ( 08-08-2007 )

http://relatsencatala.cat/relat/la-fortificacio-mediatica-del-pp-valencia/555200

_______________________________________________________________________________

TOTS ELS RELATS DE JOANJO AGUAR MATOSES

http://relatsencatala.cat/autor/joanjo-aguar-matoses/4356/

_______________________________________________________________________________

____

____

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Correu electrònic’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Lloc web’ type=’url’/][contact-field label=’Missatge’ type=’textarea’/][/contact-form]

____

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

JA N’HI HA PROU DE CALLAR

(Carta als catalanistes, o valencianistes reals, del País Valencià)

Hi ha molts ciutadans al País Valencià que estan convençuts de la unitat de la llengua catalana, i que també estan d’acord amb el concepte de Països Marencs (o Països Catalans), PERÒ QUE CALLEN COM UNS CONDEMNATS.

Massa gent coneix la realitat però es resigna al silenci. Per por a les repressàlies, als insults o, simplement, a ser mirat malament.

Per desgràcia, en general, la gent està massa pendent de la seua pròpia imatge i del que pensen els altres. I això impedeix que una persona puga desenvolupar-se al seu màxim nivell. ÉS TRIST, PERÒ ÉS AIXÍ.

Al nostre país, mentre els catalanistes (o valencianistes reals) no obrin la boca, van deixant fer de les seues a aquells que intenten dividir-nos i que creen conflictes allà on no hi ha. És a dir, a tota eixa gent que s’està carregant el país, poc a poc.

Però és que eixos, els blavers i els espanyolistes, no callen. No. Sempre estan pegant canya. Sempre.

Ells, de silenci, no res. I, nosaltres, quasitots muts.

JO VEIG LA COSA MOLT DESCOMPENSADA.

Fins que tots els catalanistes (valencianistes) no siguem ferms de veritat, fins que no ens posem en el lloc que ens pertoca, fins que no abandonem el nostre silenci, fins que no comencem a parlar, cadascú des de la seua posició, des de la seua vida quotidiana, en tots els àmbits, i en totes les ocasions (i no només entre nosaltres, que ja sembla un ghetto)…

Fins aleshores, les coses no canviaran al País Valencià.

(I, potser, sí que aniran a pitjor).

Així que… ja veurem què fem.

De nosaltres depén. No dels blavers, ni dels espanyolistes. (Ni del PSOE, per suposat).

_____________________________________________

CAS PRÀCTIC PER AL DIA A DIA.

Us done un exemple pràctic per a reivindicar la nostra postura de forma pacífica, dia a dia. És aquest:

NO TORNAR A PARLAR EN CASTELLÀ, EN CAP OCASIÓ. EN CAP. (A no ser que siga d’extrema necessitat).

“Per a parlar en català, no s’ha de demanar permís. Només s’ha de… PARLAR EN CATALÀ”.

Pot semblar una mica radical, però les reivindicacions, que jo sàpiga, no solen ser suaus. És més, quasi sempre són CONTUNDENTS. (Si no, es converteixen en simples plors i gemecs, sense ús pràctic, ni profit).

Les grans manifestacions, les queixes i les protestes puntuals poden fer molt de soroll. Però també són fugisseres, i s’esvaeixen en un tres i no res.

Jo parle d’una reivindicació a llarg termini. D’ara endavant, fins… no se sap quan. (¿Fins que ja no es parle català?)

Per la meua part, ja fa molt de temps que vaig començar a posar-la en pràctica. I encara no he abandonat.

Intente utilitzar la meua llengua, el català (=valencià), a tot arreu. Sempre. Dia a dia. En totes les ocasions. En tots els àmbits. I amb totes les persones amb qui parle. Siguen quines siguen. (¡I mira que arribe a conéixer a gent diversa al llarg de la jornada!).

Jo parle en català a aquells que em parlen en català, i també a aquells que em parlen en castellà. Això és indiferent.

Per experiència pròpia, puc dir que, al País Valencià, moltíssima gent que parla castellà, també entén el català. I no fan mala cara en sentir-me parlar en la meua llengua. (I els pocs que la fan, que s’aguanten. Això és problema seu).

Fins i tot, també parle en català amb els forasters, tant amb els immigrants espanyols, com amb els de fora d’Espanya. Ja siguen del Nord o del Sud. De l’Est o de l’Oest.

Estos casos, és veritat, són una mica més complicats. Però també es poden afrontar amb èxit. L’important és mantindre’s ferm. RESISTIR.

Ja sé que, des de fora, pot semblar xocant que jo, a la gent que no entén (encara) el català, també li parle en la meua llengua. Però és que en eixes ocasions faig un esforç adicional: Vocalitze molt millor cada paraula, parle més despaiet, empre fórmules de llenguatge més senzilles, i utilitze molt la gestualitat, per a reforçar el significat de les meues paraules. Faig el que puc, PERÒ CONTINUE PARLANT EN CATALÀ. I no acabe passant-me al castellà, com fa molta gent catalanoparlant.

Només tire mà de la llengua castellana per a traduir alguna paraula o frase feta que costa molt de comprendre. Però de seguida torne a fer ús de la meua llengua, com sempre.

I no em funciona gens malament. A mesura que transcorren els dies, estes persones capten cada vegada millor tot el que dic. Fins que arriba el dia en què puc parlar amb ells tan fluïdament com amb qualsevol que entenga la nostra llengua.

Perquè és que, aleshores, EIXA PERSONA QUE HA VINGUT DE FORA, ARA JA ENTÉN REALMENT EL CATALÀ. Perquè l’ha aprés, de tant de sentir-me. (Encara que al principi no li fes molta gràcia).

Ja sé que el procés és costós, i lent. I s’ha de tindre molta constància i força de voluntat. Ja ho sé. (Ho experimente quasi cada dia en la meua pròpia persona).

Però, per ara, he estat duent-ho endavant durant vàrios anys. I ENCARA ESTIC VIU.

I, SI VOLEM QUE AQUEST SIGA UN PAÍS NORMAL, AMB UNA LLENGUA NORMAL, EIXE ÉS UN DELS MILLORS CAMINS QUE VEIG, ACTUALMENT.

A més, si bé ho mires, també es podria dir que estem treballant a favor de la “integració” social (tant de moda en els últims temps).

Si tu, a una persona que ve de fora, li parles en la teua pròpia llengua, estàs tractant-la com a un dels teus. I, ¿és això integració, o no?

Jo no vull obligar als altres a parlar en català. Però tampoc vull que els altres m’obliguen a mi a parlar en castellà.

NO VULL PERDRE EL DRET DE PARLAR EN LA MEUA LLENGUA, AL MEU PAÍS.

De totes formes, com ja he dit abans, AIXÒ DEPÉN DE TOTS NOSALTRES. DE NINGÚ MÉS. AIXÍ QUE JA VEUREM QUÈ FEM.

Bo. Penseu en el que us he dit.

Adéu.

Joanjo.

(PER FAVOR, REENVIEU AQUEST ESCRIT A TOTA LA GENT QUE CONEIXEU. MOLTES GRÀCIES).

Castelló de la Plana, 2 de desembre del 2004. Sueca.
Joanjo Aguar Matoses.

_______________________________________________________________________________

PUBLICAT A RELATSENCATALÀ.CAT  ( 19-08-2007 )

http://relatsencatala.cat/relat/ja-hi-ha-prou-de-callar/559657

_______________________________________________________________________________

TOTS ELS RELATS DE JOANJO AGUAR MATOSES

http://relatsencatala.cat/autor/joanjo-aguar-matoses/4356/

_______________________________________________________________________________

____

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,

“Hablamos xe!”, “Hablemos xe!”, “Parlem xe!”, “Speak xe!”, Hablamos, Hablemos, parle, Parlem, Speak, Speaking,

Diàleg, Dialeg, Diálogo, Dialogo, Dialog, Dialogue, Duologue, Conversació, Conversación, Conversation, Conversar, Convers, Converso, Con, Verso, Vers, “Converso con Verso”,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”, “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”, “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”, “Dia de la Hispanitat”,

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”, “Terç d’Estrangers”, Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

__
__

____

____

QUEIXA’T A QUI PERTOCA.

(Iniciem un moviment ciutadà de protestes amb seny).

Fins fa poc, cada vegada que em sentia molest o ofés per una empresa o institució (o el que fos) perquè havien fet alguna cosa que no em semblava bé, jo em trobava impotent, i frustrat.

“No sé què fer. Només puc que queixar-me. Però, ¿a qui? ¿Als amics? ¿De què serveix?”, pensava jo sempre.

Però l’altre dia, ja fart de tot, se’m va acudir una idea, i em vaig dir a mi mateix:

“¿Per què gastes inútilment les teues energies queixant-te davant la teua xica (o dona), el teu xic (o home), els teus companys de faena, o els teus amics?”

“¿PERQUÈ NO ET QUEIXES, ABANS DE TOT, A EIXA EMPRESA, O INSTITUCIÓ, O EL QUE SIGA?”

És molt fàcil, MITJANÇANT INTERNET. Mira:

1- Entres en el GOOGLE (o en altre cercador).
2- Busques la pàgina web de la institució o empresa que et contraria.
3- Busques la seua adreça electrònica de contacte. (Sempre en tenen).
4- I li envies una carta de protesta (un e-correu).

Aprofitem la xarxa electrònica per a desfogar-nos. És molt senzill, ràpid i barat.

Després, ja podré parlar amb els meus amics, la meua dona, o el meu home, sobre el tema. Però ara ja estic més tranquil, perquè sé que el causant del meu malestar llegirà la meua protesta (o algun ajudant seu, que li la farà arribar).

Potser això no servisca de res. Però jo em trobe millor, perquè he fet alguna cosa interessant.

I és que, ¿de què serveix queixar-te davant la gent que t’envolta, si no fas res més?

CANALITZEM LES NOSTRES ENERGIES. QUE APROFITEN D’ALGUNA COSA.

Penseu en açò cada vegada que vulgueu queixar-vos. I ja em direu com quedeu.

Bo. Adéu.

Joanjo.

(PER FAVOR, REENVIEU AQUEST TEXT A TOTES LES PERSONES QUE CONEIXEU. GRÀCIES).

Sueca, 30 de setembre del 2004.
Joanjo Aguar Matoses.

_______________________________________________________________________________

PUBLICAT A RELATSENCATALÀ.CAT  ( 20-08-2007 )

http://relatsencatala.cat/relat/queixat-a-qui-pertoca/559664

_______________________________________________________________________________

TOTS ELS RELATS DE JOANJO AGUAR MATOSES

http://relatsencatala.cat/autor/joanjo-aguar-matoses/4356/

_______________________________________________________________________________

____

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,

“Hablamos xe!”, “Hablemos xe!”, “Parlem xe!”, “Speak xe!”, Hablamos, Hablemos, parle, Parlem, Speak, Speaking,

Diàleg, Dialeg, Diálogo, Dialogo, Dialog, Dialogue, Duologue, Conversació, Conversación, Conversation, Conversar, Convers, Converso, Con, Verso, Vers, “Converso con Verso”,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”, “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”, “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”, “Dia de la Hispanitat”,

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”, “Terç d’Estrangers”, Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

__
__

____

____

Psicòpates governant a ciutadans.

.
Aquells que veuen tanta corrupció política, immobiliària i bancària com a ‘normal’; aquells que també veurien ‘normal’ -i fins i tot reclamen- una invasió armada espanyola contra ciutadans catalans desarmats, els quals només demanen votar per la Independència; aquelles persones que els agrada imposar la seua voluntat mitjançant l’engany, el xantatge polític, la corrupció empresarial, la violència militar o la manipulació dels grans mitjans, són, de fet i en la pràctica, més perillosos que la majoria de pacients que cuidem als nostres centres de malaltia mental.

La seua hipocresia, la seua avarícia, el seu conformisme i complicitat davant l’espoli fiscal i urbanístic valencià han arruïnat el nostre país i han fet emigrar o malviure a molta gent que se n’ha vist afectada, per no parlar dels suïcidis silenciats que se n’han produït arran la desesperació econòmica en moltes llars. També eixos mateixos corruptes i corruptors han humiliat fins a l’extrem als catalanoparlants, i la seua intransigència política gairebé ens aboca a una guerra d’Espanya contra Catalunya….

Malgrat tot això, la majoria d’ells segueix veient-ho…. ‘NORMAL’.

Si no en són de delirants i perillosos, ja em diràs que són. Gent sense escrúpols, gent sense cor. Caps quadrats calculadors que només hi pensen en els propis diners i au, i en infligir dolor també, si cal, a la resta dels mortals, per tindre’ns dominats. Uns psicòpates, ben mirat. Un govern de psicòpates, polítics i de grups empresarials, que no els importa esclafar, exprimir i aprofitar-se’n de la gent, fins que no amollem l’última gota del nostre suc vital…. Si això no és un cas greu de la ment, ja em direu què és.

Psicòpates governant a ciutadans.

Sueca, País Valencià, Marènia. Divendres, 5 de setembre del 2014.
Joanjo Aguar Matoses.

Podeu publicar o reenviar aquest text on vulgueu.

_______________________________________________________________________________

PUBLICAT A RELATSENCATALÀ.CAT  ( 5-9-2014 )

http://relatsencatala.cat/relat/psicopates-governant-a-ciutadans-5-9-2014/1051027

_______________________________________________________________________________

TOTS ELS RELATS DE JOANJO AGUAR MATOSES

http://relatsencatala.cat/autor/joanjo-aguar-matoses/4356/

_______________________________________________________________________________

____

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,

“Hablamos xe!”, “Hablemos xe!”, “Parlem xe!”, “Speak xe!”, Hablamos, Hablemos, parle, Parlem, Speak, Speaking,

Diàleg, Dialeg, Diálogo, Dialogo, Dialog, Dialogue, Duologue, Conversació, Conversación, Conversation, Conversar, Convers, Converso, Con, Verso, Vers, “Converso con Verso”,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”, “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”, “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”, “Dia de la Hispanitat”,

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”, “Terç d’Estrangers”, Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

__
__

____

____