Torrente. Tres nacionalitats. Violació i Rebel·lió. Ara bé…. el Futur.
Marènia i Oceania, el Gentilici. Valèntia. Casalers. (9-3-2016)
_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________
VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA.
Fent un exercici d’imaginació -avise, una miqueta barroer i exagerat- podríem dir que molts castellans i espanyols tenen gravat a foc a dintre del seu cervell: “La madre patria es Castilla y le debéis obediencia todas sus hijas”. Això, clar, els més cultes i refinats. La resta, autèntics i francs com ells sols, hi pensaran: “¡Qué macarras somos los de la Meseta, todas las putillas de la costa venís a chuparnos la seta!”
No sé què els passa a aquests pinxos prepotents. O estan cecs, o gaudeixen amargant-li la vida a la gent. Per molt que nosaltres, les putetes valencianes, protestem, ells hi fan oïts sords i ens escridassen ben fort: “¡Cállate, guarra cochina, amórrate al pilón y sigue comiendo minga!” No s’adonen que nosaltres, les putetes valencianes, esclaves sexuals de l’oest de la Mediterrània, tant submises durant segles, fa uns anys que hem començat a canviar, que ja n’estem fartes de tot, que ja ens reboten les seus galtades i humiliacions, i que ja ens reglota el seu semen de mascle dominant, ja siga per la figa, per la boca, per les orelles o pel nas.
Si continuen així els nostres sàdics maltractadors, si ens obliguen a seguir llepant-los la baldufa, potser que algun dia, algun dia, no molt llunyà, en un rampell d’ira, en compte de mamar-los-la amb els nostres carnosos llavis protectors, els hi retirarem i traurem -com urpes- les nostres dents, uns incisius ben lluents. Passarem de xuclar-los-la sensualment a rosegar-los-la amb força punyent. S’hi haurà acabat llavors, per ells, l’escalfor i la humitat de la nostra acollidora gola i passaran a experimentar la més insuportable fiblada, mentre els incrustem amb ràbia en la seua dura molla les nostres pales, claus i queixals.
Serà llavors quan, potser, hi caiguen de genolls, avergonyits, i ens demanen perdó per les nespres i mortificacions que ens han etzibat durant anys. Potser per fi ens proposen una reconciliació -sincera o no, ¿qui sap?-, però nosaltres ja n’estarem fins a la figa -ben endins, fins la darrera estria- d’aquests salvatges i torturadors castellans. No voldrem veure’ls ni entre la boira, ni en reflex, ni en pintura. Serà llavors quan tots junts, illencs, valencians i catalans, això és, catalanistes i catalanoparlants, agafarem el muntant, els denunciarem als tribunals internacionals i els enviarem a la merda, allà al blau de la mar. Xe, home, xe, ¡a fer la mà!
Sueca, País Valencià/Valèntia/Règnia, Marènia/Territoris Catalanoparlants/Països Catalans.
Dimecres 9 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.
( Últims retocs: 2016-03-15. 05.11 h. )
_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________
NOTA: El text anterior forma part d’un article més extens, que adjunte a continuació, escrit com a resposta al senyor Torrente i publicat en forma de 6 comentaris consecutius (del 47 al 52) en aquesta notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ:
Encetada la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’.
[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]
http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia
_______________________________________________________________________________
Comentaris 47, 48, 49, 50, 51 i 52. [NOTA: He desglossat l’article en 6 comentaris, per temes, amb tal de publicar-ho a la notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. En cas contrari no em deixava. El text era massa llarg.]
Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia (28 de març del 2016. 22.23h)
#38 – Torrente. Tres nacionalitats. Violació i Rebel·lió. Ara bé…. el Futur. Marènia i Oceania, el Gentilici. Valèntia. Casalers. (9-3-2016)
____
Resposta i aclariments al senyor Torrente.
Torrente, moltes gràcies a tu, ¡xe!, per parar-te a llegir les meues propostes i per tindre-les en consideració, malgrat que algunes no t’agraden. La teua actitud és més valuosa que la de milers de valencians catalanistes, valencianistes, blavers, castellanistes, espanyolistes o mesinfotistes que s’aferren com una caparra a les seues pròpies idees o ideals, consignes o mantres, i d’ahí no els traus ni amb una palanca. Pitjor encara, menyspreen les teues propostes sense ni tan sols haver-les estudiades, almenys per extraure el suc que hi puguen tindre, abans d’escopir fora l’estopa.
SOBRE LA DOBLE O TRIPLE NACIONALITAT: Valencians / catalans / espanyols.
La teua proposta, Torrente:
“Acceptar que al País Valencià es feren tractats amb Espanya(Castella) i amb Catalunya per tal de poder oferir eixes nacionalitats als valencians que les volgueren. Alguns serien soles valencians, altres valencians i castellans(espanyols) i altres valencians i catalans.”
Vist així, com tu ho expliques, no ho trobe malament. En base a això, cadascú de nosaltres podríem triar la nostra única, doble o triple nacionalitat (valenciana/catalana/espanyola). D’aquesta forma sí que hi seríem ciutadans completament lliures, adults, madurs i responsables. No com ara mateix, que des de Madrid i Castella ens tenen lligats de mans i peus als valencians, als catalans i als illencs. De fet, quan no ens tracten com a esclaus o ‘ciutadans menors’, erigint-se ells -per descomptat- com a ‘germans grans’, ens tracten com a idiotes o ens titllen de bojos en amunt.
Dis-me, per exemple, si no has escoltat desenes de vegades als mitjans de comunicació castellans i espanyols, quan parlen dels dos milions de catalans que han votat sense embulls per la Independència: “la LOCURA independentista”, “la deriva DEMENCIAL de los catalanes”, “la SINRAZÓN del separatismo”, “apelamos al SENTIDO COMÚN”, “aplicaremos toda la FUERZA de la LEY”…. Desenes de vegades, o centenars….
Això significa que, per als castellanistes i espanyolistes, tot aquell que no hi pensa com ells, o està grillat o està tocat de l’ala o li falta una saó. Tal com s’expressen, sembla que tinguen connexió directa amb Déu i que aquesta figura mitològica els haja encomanat custodiar gelosament les ‘Taules de la Llei’. Els castellanistes van de Moisés, salvador del ‘poble escollit’, però en versió peninsular i mesetària, una mica més coenta i esperpèntica que el gran personatge bíblic.
Aquest exemple d’aversió contra els catalanoparlants no és l’únic que hi podem trobar. Ha quedat clar que els castellanistes i espanyolistes també hi menyspreen -igual o més- altres pobles insulars i peninsulars de cultures igual d’ancestrals o més que la nostra: als gallecs, als asturians, als bascos, als aragonesos, als andalusos i als canaris. Això és, a totes les nacions perifèriques del sud-oest europeu que no siguen d’arrel estrictament castellana. Només s’hi salven -¡pels pèls!- els portuguesos. Però fins i tot aquest poble -¡amb un Estat propi!- encara hi perilla, atés que no està ben mirat per la Meseta Central.
Fixa-t’hi quan, des dels mitjans de comunicació espanyols, esmenten sempre a “nuestro país vecino”. Jo m’hi pregunte sovint: “¿a quin dels dos s’hi refereixen, a França o a Portugal?”, perquè tots dos són adjacents a l’Estat espanyol. Però els espanyols sempre s’hi refereixen, invariablement, a França. ¿I Portugal, què se n’ha fet d’ell? ¿No és també un ‘país veí’ al seu? Doncs no, sembla que els espanyols hi viuen d’esquena als portuguesos, com si els fessen nosa. Com si Portugal li destorbés una mica a Espanya, com si fos una espineta clavada en l’orgull patri mesetari, per no controlar ja des de Madrid la península sencera, per no haver mantingut el domini de tota la façana atlàntica, com sí el conserva -¡de moment!- en la vessant mediterrània.
Si grates una mica a la pell de la meseta castellana -¡i fins i tot a la pell de la vega valenciana!- no et costarà de trobar espanyolistes que encara aspiren a annexionar-se Portugal, “por completar el mapa de España, claro”, hi diuen. Per això mai no consideren Portugal com “el país vecino”, sinó com “una parte escindida de España, que deberíamos recuperar”. ¡I mira que els regnes de Portugal i d’España només s’hi mantingueren units durant 60 anys, ¡fa més de tres segles!, del 1580 al 1640. En acabat esclatà la guerra de la independència portuguesa, que durà fins el 1668, i finalitzà amb el reconeixement de Portugal com a regne sobirà, independent de la Monarquia Hispànica. No obstant això, tres segles després, encara hi ha espanyols que consideren Portugal com un membre amputat, que caldria cosir i ajuntar.
En el fons, els castellanistes actuals són gairebé igual d’expansionistes com poden ser-ho els islamistes que encara aspiren a recuperar al-Àndalus, cinc segles després de perdre el bastió del regne nassarita de Granada. Malauradament, la pugna entre moros i cristians actuals no es diferencia massa de la dels nostres avantpassats. Com tampoc no es diferencien les lluites entre moros, que es maten entre ells, i entre cristians, que fan el mateix. De fet, l’evolució tecnològica avança a la velocitat de la llum, mentre que la cultural ho fa a pas de caragol i la genètica sembla un fòssil marí.
VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA.
Fent un exercici d’imaginació -avise, una miqueta barroer i exagerat- podríem dir que molts castellans i espanyols tenen gravat a foc a dintre del seu cervell: “La madre patria es Castilla y le debéis obediencia todas sus hijas”. Això, clar, els més cultes i refinats. La resta, autèntics i francs com ells sols, hi pensaran: “¡Qué macarras somos los de la Meseta, todas las putillas de la costa venís a chuparnos la seta!”
No sé què els passa a aquests pinxos prepotents. O estan cecs, o gaudeixen amargant-li la vida a la gent. Per molt que nosaltres, les putetes valencianes, protestem, ells hi fan oïts sords i ens escridassen ben fort: “¡Cállate, guarra cochina, amórrate al pilón y sigue comiendo minga!” No s’adonen que nosaltres, les putetes valencianes, esclaves sexuals de l’oest de la Mediterrània, tant submises durant segles, fa uns anys que hem començat a canviar, que ja n’estem fartes de tot, que ja ens reboten les seus galtades i humiliacions, i que ja ens reglota el seu semen de mascle dominant, ja siga per la figa, per la boca, per les orelles o pel nas.
Si continuen així els nostres sàdics maltractadors, si ens obliguen a seguir llepant-los la baldufa, potser que algun dia, algun dia, no molt llunyà, en un rampell d’ira, en compte de mamar-los-la amb els nostres carnosos llavis protectors, els hi retirarem i traurem -com urpes- les nostres dents, uns incisius ben lluents. Passarem de xuclar-los-la sensualment a rosegar-los-la amb força punyent. S’hi haurà acabat llavors, per ells, l’escalfor i la humitat de la nostra acollidora gola i passaran a experimentar la més insuportable fiblada, mentre els incrustem amb ràbia en la seua dura molla les nostres pales, claus i queixals.
Serà llavors quan, potser, hi caiguen de genolls, avergonyits, i ens demanen perdó per les nespres i mortificacions que ens han etzibat durant anys. Potser per fi ens proposen una reconciliació -sincera o no, ¿qui sap?-, però nosaltres ja n’estarem fins a la figa -ben endins, fins la darrera estria- d’aquests salvatges i torturadors castellans. No voldrem veure’ls ni entre la boira, ni en reflex, ni en pintura. Serà llavors quan tots junts, illencs, valencians i catalans, això és, catalanistes i catalanoparlants, agafarem el muntant, els denunciarem als tribunals internacionals i els enviarem a la merda, allà al blau de la mar. Xe, home, xe, ¡a fer la mà!
ARA BÉ…. EL FUTUR.
Quan Catalunya esdevinga independent, i espere que siga pel bé de tots més prompte que tard, supose que molts catalans de la facció espanyolista radical reclamaran a crit pelat la seua única nacionalitat (l’espanyola) o una doble nacionalitat (catalana i espanyola). És a dir, continuaran donant-nos pel sac, per tal que Catalunya hi torne a ser conquerida i reabsorbida per Espanya.
¿Què en pensen alguns independentistes catalans, que serà proclamar la Independència i au, s’ha acabat el maldecap? ¡Què va! Serà aleshores quan començarà el nostre malson. Els castellanistes espanyols són tòxics i verinosos amb avarícia i ens en donaran per a salar tot el que puguen i més. Més encara, ¡imagina’t!, del que ja estan fent.
Ara bé, en aquest futur i hipotètic cas, com a contrapartida, molts valencians i illencs catalanistes, que malauradament seguirem sent espanyols a la força, de manera oficial, demanarem la nacionalitat catalana, o la doble nacionalitat valenciana i catalana, i plantarem cara a l’Estat espanyol, tal i com fan ara mateix, però en sentit contrari, els espanyolistes que habiten a Catalunya.
Potser una futura Catalunya independent ho tinga magre per acontentar els seus dissidents interns, insufladors d’un castellanisme i un espanyolisme a ultrança, però tampoc no ho tindrà gaire més fàcil una Espanya en què hi brotem valencians, pitiüsencs i balears catalanistes i independentistes com a bolets.
D’aquesta manera s’equilibraran les balances. O es tensaran més encara, ¿qui sap? Amb catalans espanyolistes que voldran tornar a veure Catalunya sota el peu acerat de Castella, i amb valencians que hi lluitarem a favor d’un País Valencià independent i vinculat a Catalunya.
Si tot va bé, si és d’ací poc, en qüestió de mesos o d’anys tu i jo, Torrente, ho veurem. Assistirem a un epopeia històrica, la Independència de Catalunya. I, potser també, de més territoris catalanoparlants. ¡Això sí que serà un gran ball! ¡No la múrria pantomima a què ens han acostumat, anestesiats, els candidats a president espanyol!
Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera. PP, PSOE, PODEMOS i Ciutadans. ¡Fills de putes! No saben ni guanyar-se el sou de diputats. Gairebé tres mesos passades les eleccions i continuen sense formar un nou govern a Espanya. “Estamos ante una reunión histórica”, estampen als morros dels mitjans. I això és cada cop que s’hi truquen per xerrar. Si continuem així, acabaran dient-li ‘històric’ al moment que hi vagen al bany, a cagar, o s’hi traguen la xufa per pixar….
Després venen els envits i replegaments, declaracions i contradeclaracions. I sempre amb la mateixa cançoneta: “queremos sentarnos a la mesa”, “queremos dialogar”, “estamos abiertos al diálogo”…. I mai no arriben a cap lloc. Només pensen en conservar les poltrones i les quotes de poder, sense preocupar-los l’angúnia que ens fan patir als ciutadans. Tanta frustració i depressió col·lectiva no hi pot conduir a res bo. ¡Poca vergonyes! ¡Insensats! ¡Aneu-vos-en a pastar fang!
SOBRE MARÈNIA I OCEANIA, EL GENTILICI.
Senyor Torrente, a mi també m’encanta el terme ‘Marènia’. I no és perquè l’haja parit jo, sinó perquè em captiva la mar Mediterrània. Aquest nom, ‘Marènia’, hi fa referència a ella. A més a més, ‘Marènia’ esdevé tan poètic com ‘Oceania’. Així, el meu estimat mot m’hi enllaça espiritualment amb les illes de l’altra banda del planeta i amb la seua veïna Indonèsia: Java, Sumatra, Austràlia, Nova Zelanda, Samoa, Tahití, Hawaii, l’illa de Pasqua….. D’aquesta forma recorde que els meus i jo no estem sols al món, sinó que hi formem part d’una comunitat, però no de la ‘Comunitat Valenciana’, sinó de la ‘Comunitat de l’Espècie Humana’. Llegeix el llibre ‘Els Papalagi’, del gran home, pensador i honorable cap de tribu Tuiavii de Tiavea, natural de l’extrem oriental de l’arxipèlag samoà. ¡Veuràs quina passada!
Per llegir una introducció meua a aquest llibre, segueix l’enllaç:
http://relatsencatala.cat/relat/estudi-doccident-des-del-pacific-els-papalagi/560092
Ja em pots dir tu si no és de ben evocador i suggerent aquest infravalorat i valuós nom, aquest terme tan artificial com funcional, tan sintètic com adorable, i tan menudet com valent. El nom de…. Marènia.
Respecte als seus habitants, podríem anomenar-los -¡anomenar-nos!- ‘marenià’ o ‘marenienc’ els homes, i ‘mareniana’ o ‘marenienca’ les dones, com preferisques. Totes dues variants em fan paper i resulten suficientment belles i agradables a l’oïda com perquè les hi puga acceptar la gent. La gent que hi tinga ganes d’arribar a un punt de concòrdia, per acabar d’una vegada per totes amb el conflicte dels noms ací al País Valencià, clar. ¿I la resta de personal? La resta hi seguirà com sempre, barallant-se entre ells i fent mala sang durant mil infinitats d’eternitats.
SOBRE ‘VALENTINA’ O ‘VALÈNTIA’.
Sincerament t’ho dic, Torrente, a mi no em fa massa goig anomenar ‘Valentina’ al País Valencià, ni tampoc dir-me ‘valentí’ en compte de valencià.
Posats a acceptar la denominació ‘Valentina’, jo la modificaria lleugerament i la rebatejaria com a ‘Valèntia’. És a dir, ‘València’ seria la Ciutat de València (com des de ja fa segles) i, el que abans era ‘Regne de València’ i ara ‘País Valencià’, en el futur rebria el nom de ‘Valèntia’. No hi suposaria cap grinyol per als nostres oïts, atés que sonaria semblant a ‘València’, però la transmutació de la ‘c’ per la ‘t’ introduiria el factor determinant que esvairia tota confusió entre el conjunt del país (‘Valèntia’) i la seua capital (‘València’).
Veges tu si són de llestos els barcelonins, que ja ens han pres la mà. Els paios i paies de Barcelona ciutat n’aprofiten la distinció fonètica i morfològica entre la ‘ç’ i la ‘n’ per diferenciar entre ‘Barça’ (el seu equip de futbol) i ‘Barna’ (l’abreviatura de la capital).
Per tant -i retornant-hi al sud- d’acord amb la proposta diferenciadora entre ‘València’ i ‘Valèntia’, els habitants del nostre Cap i Casal serien valencianes i valencians, mentre que els del conjunt del país seríem valentianes i valentians. Arran la diferència fonètica entre la sibilant ‘ce’ i l’oclusiva ‘te’, seria difícil caure en les terribles ambigüitats, malentesos i susceptibilitats a les quals ja hi estem, malauradament, massa acostumats.
Respecte a ‘Valentina’, com tu hi proposes, aquest nom també té una ‘te’, però l’inconvenient rau en què ‘Valentina’ i ‘Valentí’ ja són dos noms propis de persona, i no m’agradaria anomenar-me ‘valentí’ quan ja sóc Joan Josep. En canvi, no hi ha cap nom propi d’ésser humà que siga ‘Valentià’ o ‘Valentiana’.
Si tot aquest discurs li sembla a algú una bajanada, que se’n riga de nosaltres per pegar-li voltes al nano, però t’assegure, Torrente (o com t’anomenes en realitat), que nosaltres dos, ara mateix, estem fent més feina pel país, procurant dialogar obertament, escoltant-nos l’un a l’altre sense suspicàcies ni males paraules, i intentant arribar a un consens i a un mutu enteniment, que tots aquells que s’omplin la boca de país, País, PAÍS, PAAAÍÍÍÍÍSSSSSSSS…. sense parar-se ni un segon a sospesar les diferents veus i sensibilitats que alberga aquest maleït, ingrat i angoixant territori que és el País Valencià, Valentina o Valèntia, com vulgues dir-li.
Segur que estan befant-se de nosaltres dos, en llegir aquest text. A més d’un li haurà guaitat un somriure sorneguer i prepotent, fins arribar a aquest punt i seguit. Malgrat això t’assegure que, si fos per ells i per la seua intransigència, el sectarisme i les seues ‘capelletes’, personalistes i envejoses, el nostre país, digues País Valencià, Valentina o Valèntia (en definitiva, el territori catalanoparlant al sud del Sénia), es quedaria ancorat en el passat i agonitzaria de fàstic i d’avorriment pels segles dels segles…. AMEN.
FINALMENT, CASALERS, UNA MICA DE DISTENSIÓ.
Aprofitant les anteriors divagacions o elucubracions, aquesta vegada sí que amollaré alguna barbaritat -o ‘barberitat’- per trencar amb tanta pompa i seriositat. Aprofitant que la Ciutat de València s’hi anomena també ‘Cap i Casal’, podríem rebatejar -entre nosaltres- els seus habitants i, en compte de ‘valencians’, podríem anomenar-los ‘casalers’. O, millor encara, ‘casalers’ als més fallers i ‘capcasalers’ als que odien la festa fallera i surten corrent de la ciutat en acostar-se Sant Josep.
És clar que més d’un s’ho agafarà malament i adduirà que, de ‘casalera i cassallera’, només n’hi hagut i n’hi haurà una en tota la Història de València: Rita la Bàrbara Cantaora, l’enyorada exalcaldessa, la reina del ‘caloret’ i l’escalfor de la festa fallera. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà…. Visca València!! Ja esteem en FAALLLEEESSSSS!!!!
Ens veiem, xe!
Sueca, País Valencià/Valèntia/Règnia, Marènia/Territoris Catalanoparlants/Països Catalans.
Dimecres 9 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.
( Últims retocs: 2016-03-15. 05.11 h. )
____
____
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
COMENTARIS PRECEDENTS, PUBLICATS TAMBÉ AL FINAL DE LA NOTÍCIA DE ‘LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ’:
Encetada la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’.
[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]
http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia
_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________
Comentari 46 – Joan / Valencia (23 de març del 2016. 10.17h)
#43 ignorant
_______________________________________________________________________________
Comentari 45 – Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia (19 de març del 2016. 01.36h)
#43 – Perdonen vostés, però voldria fer un preguntat: ¿Per què els castellanistes i espanyolistes sempre hi dictaminen sobre la bogeria o sensatesa dels catalanistes? ¿Tenen tots un doctorat en psiquiatria? ¿Podrien mostrar-me el seu diploma, si us plau…..?
_______________________________________________________________________________
Comentari 44 – Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia (19 de març del 2016. 01.34h)
#43 – Perdonen vostés, però voldria fer un preguntat: ¿Per què els castellanistes i espanyolistes sempre hi dictaminen sobre la bogeria dels catalanistes? ¿Tenen tots un doctorat en psiquiatria? ¿Podrien mostrar-me el seu diploma, si us plau…..?
_______________________________________________________________________________
Comentari 43 – Hola catalanes (16 de març del 2016. 16.46h)
Hitler antes de ostentar el cargo de todas las fuerzas militares alemanas decía que quien hablaba alemán era alemán, referiéndose así a los austriacos.
Cuando llegó al poder Austria fue anexionada a la Alemania nazi.
Aceptar el nombre de País Valencia es aceptar la anexión con el régimen catalán.
Como comprenderéis sólo los afines y adeptos al régimen catalán aceptan esa locura.
_______________________________________________________________________________
Comentari 42 – AMARCORD / OLIVA (11 de març del 2016. 19.57h)
#41 Precisament per a diferenciar la resta del territori de l’antic Regne de València del de la ciutat Cap i Casal. La denominació de País, que ja ve de lluny (del XVIII – Real Societat Económica de Amigos del País), l’emprem com definició territorial, i la Comunitat som els ciutadans que hi vivim en ell. Evidentment, ja fa anys que no som un regne; i per a la resta de l’Estat som una Región Autonoma.
Queda clar que qualsevol ciutadà del País Valencià, de quelcom comarca o població (incloent els més aferrissats cantonalistes del Sureste), superades llurs reticències topònimes, és reconeixen com a valencians. Quan ixen del país no diuen, soc de la Regió – Regne – Comunitat – Nació, s’anomenen com valencians, i poden ser-ho de la ciutat o del país.
Sobre el provincianisme, no cal discutir, deixem-ho per a tararots.
_______________________________________________________________________________
Comentari 41 – Mireia (11 de març del 2016. 18.23h)
Hauria de ser VALÈNCIA, a seques.
Tant el País Valencià, com el Regne de València, com la Comunitat Valenciana, fan referència al nom de la terra: València. El país de València, el regne de València i la comunitat de València.
Les valencianes i valencians som de València. I pel nostre bé, farem que este país que va ser regne, siga una nació lliure.
_______________________________________________________________________________
Comentari 40 – Torrente (8 de març del 2016. 20.52h)
#37
Molt bo¡¡ El Fuster et parava els peus, jaja¡
La veritat es que crear un nom nou es complicat, i damunt trobar un que el puguen sentir tots com a propi, mes.
Jo vaig tindre la mateixa etapa que tu de buscar noms per als paisos catalans, pero em vaig adonar que abans de fer-ho, el que es necessitava tindre clar era el tipus de sobirania i relacions que volien tindre tant Catalunya, el País Valencià, com les Illes Balears, entre ells.
Catalunya ho te molt clar, son una nació propia e independent.
Per tant, Les Illes Balears i el País Valencià, es debaten entre ser nacions propies e independents, entre ser regions d´Espanya (castellanoparlants), o entre ser regions de Catalunya (per molt que se li vullga dir Paisos catalans o Marenia), perque per molt que vullgam el que es quede en Espanya acabarà sent una regió castellanoparlant mes, i si ferem uns paisos catalans polítics seriem catalans.
Un altra cosa es el que per a mi son els paisos catalans hui per hui, una associació de paisos amb vincles culturals que no volen perdre, a l´estil de la Commonwealth Británica o la Francofonia francesa.
La meua elecció es evident, València, País Valencià o Valentina, deu ser una nació propia e independent.
Ara, també crec que els valencians podem tindre mes d´una nacionalitat. Eixa es la meua aposta i crec que la meua gran innovació (a vore que opines)
El concepte de doble nacionalitat no es estrany per a ningú (veiem esportistes tots els dies amb doble nacionalitat), i per aixó, no tindria problemes en acceptar que al País Valencià es feren tractats amb Espanya(Castella) i amb Catalunya per tal de poder oferir eixes nacionalitats als valencians que les volgueren.
Alguns serien soles valencians, altres valencians i castellans(espanyols) i altres valencians i catalans.
Que anem a fer, m´agrada sumar, no restar.
_______________________________________________________________________________
Comentari 39 – Torrente (8 de març del 2016. 14.58h)
#37
O un altra opció seria que tots forem valentins, i el País Valencià s´anomenara Valentina (com Argentina).
Jo em trobaria igual de be sentint-me valencià que valentí.
Encara no li he pegat una ullada al que m´has comentat, quan tinga un poc mes de temps et donaré la meua opinió.
Gràcies per aportar algo més que crítiques.
_______________________________________________________________________________
Comentari 38 – Torrente (8 de març del 2016. 14.31h)
#37
Estic d´acord amb tu, i el terme Marènia m´agrada molt, encara que el gentilici no tinc clar quin seria.
En quant a la divisió territorial, crec que les comarques es queden xicotetes per a moltes coses i la creació de les provincies millora la prestació de serveis públics. Encara que com en totes les coses també n´hi han desavantges.
Per la meua part, la provincia de València deuria canviar-se el nom per el de Valentina, així els de Sueca seríeu de Sueca, valentins i valencians. I els d´Alcoi, alacantins i valencians.
Evidentment els de Valéncia seríen doblement valencians, com son doblement alacantins els de la ciutat d´Alacant, pero tots en un moment donat acceptaríen ser algo mes que el que son (els de la ciutat de València acceptarien dir-se valentins a part de valencians, i no deuria costar-los molt d´acceptar perque vaja son sinonims).
M´agradaría veure quan canviem de provincia que entre a la provincia de Valentina i no a la de València, perque valencians som tots, i dona la sensació que si entres a un lloc al qual pensaves que ja estaves, es perque el lloc d´on vens no es el mateix.
_______________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
CONTEXT
Els anteriors comentaris foren publicats a la notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ:
Encetada la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’.
[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]
http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia
_______________________________________________________________________________
LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. Dijous, 3 de març de 2016 a les 09:15h.
Més de 4.000 signatures donen suport a la petició de País Valencià com a nom oficial.
Ahir s’encetava la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià‘ a la plataforma Change.org la qual ara per ara intenta assolir les 5.000 signatures.
La petició està adreçada a les Corts, la Generalitat i al president per recollir signatures i donar impuls a la petició de denominar el nostre territori pel seu nom.
RedactaVeu / València
Joanjo Aguar encetà una campanya a la plataforma Change.org adreçada a les Corts Valencianes, la Generalitat i al president Ximo Puig per impulsar la nomenclatura que ha de rebre el nostre territori.
Sota el títol ‘Demanem el nom oficial de País Valencià‘ la petició explica que “demanem a les Corts Valencianes, a la Generalitat Valenciana i al president Valencià que el nostre país s’anomene oficialment País Valencià.
Moltes gràcies per escoltar el clamor de milers de valencians, que durant dècades hem sigut proscrits i silenciats a la nostra pròpia terra, el País Valencià”.
Ara per ara, després de 24hores de campanya, ja compta amb més de 2.500 signatures i s’estableix així un nou objectiu, abastir les 5.000 adhesions. Per això mateix el promotor de la petició prega que “continueu difonent aquesta iniciativa. Quanta més gent ens hi afegim a la petició, més força hi tindrem davant del parlament”, resa la campanya.
“Crec que, després de 34 anys (arran de l’Estatut de 1982, que relegà el nom del nostre país a un segon pla), ja hi va sent hora que les Corts valencianes ens facen cas a aquells que estimem de veritat el País Valencià i la nostra pròpia llengua, el valencià o català, com vulgueu dir-li, xe! Recordeu que, en el fons, el més important per una llengua és parlar-la, escriure-la i estimar-la, com fem molts, cada vegada més….
Amunt i endavant!”
Podeu signar la petició punxant ací.
https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
____
____
__
__
valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,
Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,
centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,
Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,
repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,
asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,
hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,
ספרד
,
קטלוניה
,
ולנסיה
,
ארצות הברית
,
__
__
____
____
