Poc-moderna

Sí, amics, avui farem una oda-ovació a les ‘camperes’. I per què? Doncs és ben senzill: si l’estètica de ratlles que es van apropiar els britànics dels seixanta –tot el moviment mod– ve de Lloret de Mar –els savis ja van anunciar que havia estat un robatori inspirat en l’estètica dels cantants d’havaneres–, ha arribat el moment d’anunciar al món que les botes camperes venen de Menorca…

D’on us penseu sinó que ve el nom de les mítiques, ultrafaksions (buf, quina al·lèrgia de paraula) i tan catalanes sabates Camper?

Venen de les camperes. La història és tan senzilla com la del gran Gin Xoriguer -que malhauradament no té cap tipus de relació ni amb el cognom ni amb el compte corrent de servidora-. Com ja sabeu Menorca va pertànyer a la corona Britànica, i precisament van ser els britànics els que van descobrir aquest tipus de calçat als campers (parcer que mena un petit camp d’una hisenda segons el diccionari de l’Enciclpèdia) de les illes –ara potser també enteneu el perquè de l’existència d’un èsser com Tomeu Penya–. A partir d’aquí ja sabeu la història: primer van arribar els britànics, que van venir i es van apoderar de la fantàstica idea, que després van fer-se seva els americans… i al final, a Menorca van canviar les danses tradicionals de Ses Illes pel country. Però això ja és una altra història…

Així doncs, només queda proclamar: pubilles i hereus de Catalunya, deixeu les espardenyes i torneu a les camperes, no trobareu res més provincià i poc-modern!

[D’acord, confeso que aquesta història té un vincle difícilment verificable amb la realitat, però feu-me confiança… riure és molt sa]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!