Poc-moderna

Sí, fa dies que us ho pregunteu, fa nits que us costa dormir, fa mesos que l’angoixa us persegueix. No patiu, jo tinc la resposta, jo sé perquè serveix el Facebook:

‘El Facebook és aquella eina inútil que et fa rependre el contacte amb gent que pensaves que ja t’havies tret de sobre’, eli dixit.

Però com que ja fa setmanes que hi ha Facebook en català, tots amb presses ens adherim a la xarxa. Tot sigui per unir-nos a mil-i-un-grups i mostrar al món que-originals-som, com-molem i quants-amics-tenim.

Sí, jo també m’hi passo el dia, i què?
Doncs he retrobat gent que tenia ganes de retrobar, i d’altres que em segueixin interessant tan pocs com abans. Perdo més el temps de l’habitual buscant frases d’estat interessants i remenant fotografies d’altres que ben bé, tampoc no m’interessen. Faig veure que assistiré a actes on no assistiré, i em faig seguidora dels grups més freaks que trobo (ja sóc seguidora de l’ou Kinder, fan de les llibretes Moleskine i he reclamat que TV3 tornin a emetre el Musculman). Òbviament també em sumo a totes-les-causes-independentistes, que no són poques, i miro de reclutar més gent al grup de lectors de l’Enderrock, perquè no sigui dit que no penso amb la feina. Lo típic, però amb la diferència que em faig militant de tot, movent només un dit. Molt més còmode i molt més econòmic.

Per cert, gran la reflexió de Lluís Marquina (periodista de l’Info-K i gran seguidor de les últimes tecnologies). Li vaig preguntar pel Facebook i va ser prou clar: “si tantes ganes tens de veure un amic, perquè no agafes i li fas un truc?”. Bé, us deixo, he d’actualitzar les meves fotos de perfil…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!