Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

6 de juliol de 2011
0 comentaris

#AlegriaRevisitat

Alegria és un espectacle del Cirque du Soleil. Alegria és Tomeu Penya fent versions. Alegria és un sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció de l’ànima
i es manifesta amb signes exteriors. Alegria: “quan sabran que han arribat, en
tindran una gran alegria”. Alegria és la cançó de l’estiu. Alegria: “no pots pensar-te l’alegria que em dónes amb
aquesta nova”. Pots estar boig d’Alegria i/o cridar d’Alegria. Alegria és màgia. Diuen que el sèsam és la llavor de l’Alegria, i no volem portar la contrària a cap savi, però Alegria és avui poder presentar a la Fàbrica Damm el disc Alegria revisitat (EDR Discos, 2011). Alegria és el disc del dia i sí, ho repetim: Alegria és la cançó de l’estiu.

Què més és Alegria?

(aquí teniu la visió del disc segons Roger Palà. Aquí piulen)

Alegria és la tendresa de David Carabén (amb els sempre grans Mishima) xiuxiuejant “Final“. Coses alegres pels matins. Alegria és que Antònia Font demanin que Tomeu Penya els versioni i que ell accepti amb il·lusió l’encàrrec regalant-nos un tema que hauria de ser punxat cada dia des d’ara i fins al setembre, a tots els xiringuitos de la costa Mediterrània.

Alegria és trobar-te a The New RaemonDins Aquest Iglú“, amb la seva sobrietat, trencant el gel i fonent-nos les orelles. Alegria és convertir els Alpinistes-Samurais en uns al·lots cantats per Oliva Trencada. Alegria és sentir de nou Marcel Cranc amb la seva tendresa. En aquesta cançó ens declara el seu amor universal: “Vos estim a tots igual”. Alegria és que La Bien Querida s’apunti al bombardeig, agafa l’escombra i s’ajuda dels “Productes de neteja”.

Alegria és que Gertrudis facin el que millor saben fer: “Patxanga“. A cop de violí (o era un ukelele?), amb ganes. I que ho enregistrin per anar fent salivera. Alegria és que el gran Joan Colomo viatgi des del Maresme fins a Mallorca per transformar-se i emprendre un viatge encara més llarg: fins a l'”Asteroide Num.15000“. Alegria és allò que sentim quan s’esfondra “La tristesa“, el contrapunt dels sempre grans Litoral, orgullosos de fer aquest tema, seguidors d’Antònia Font i persones alegres. I la cosa no s’acaba perquè Alegria és un disc que acaba vitaminat gràcies als incombustibles El Belda i el Conjunt Badabadoc.

Aquí l’original. Aquí la revisitació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!