ESCOLA MUSICAL

S’hau lloït !

no hi han paraules per a descriure tots aquells moments inolvidables. Personalment em van sorgir sentiments emocons desconegudes…No havia disfrutat tant en un concert. Gràcies a tots aquells que heu fet possible, viurer ixos moments.

Hola a tots……..

Sincerament ú mateix es sent molt millor al vore de nou la qualitat i quantitat de amics que hi han en la nostra banda de música. Perque no anem a descobrir ara els magnífics amics que tinc la sort de tindre i que si no fóra per la música no tindria.

Que si…que els trombons som uns trompellots i que toquem com si estiguerem de permanent burrera morera…que si..que Raul sempre esta tocant els ous amb la triple octava alta..que si que si…que els bombardinos estan tocadets de cervesa….redeu…..algu ho dubtava???……que la percusió no es tot lo organitzada que podria ser…..bò, ni saben això que significa….que si que si…….pero fem uns concerts últimament que de veritat feia molts (MASSA) anys que no sentia algo així. A qui no li se va escapar alguna llagrimeta durant el concert???

I sense cap de dubte, lo del disabte passat NO TE NOM.

Si algo té de meravellos ser músic, de màgic, és que per uns moments (pot ser inclus només instants) eres capaç de TINDRE LA CERTESA que algú sent el mateix que tu, que respira al teu ritme, que vol fer el mateix que tu al mateix moment, que s’esforça per un objectiu comú, un objectiu tan intangible, com fugaç, com inesperat, inclús inútil…..i això és eixa sensació  que a tots ens ve (són cosquenelles????) quan sentim que hem tocat un passatge bé, que la maquinària que Pere intenta fer funcionar ha funcionat, que eixes notes escrites en un paper esdevenen un sentiment……..

i la màgia del joc és que és un sentiment COL.LECTIU………….

la gràcia de tot açò és justament eixa….tenim una ferramenta que podem asegurar (per que la vivim més a sovint del que molta gent en la seua vida es capaç de viure-la) que uneix a les persones, comunica sense paraules i esdevé en momentània al mateix temps que inmemorial….si algo té la música, la nostra banda, els meus amics que la composeu, és que ompliu els meus records de moments inolvidables. El del dissabte és un més (i ben gros) que atresore i intentaré guardar el més viu possible de entre tots els records que tinc i que tindre en el futur…..

Em ve al cap una altra paraula que compartia amb Javieret durant el sopar de després del concert. SOM UNS PRIVILEGIATS. En un món en el que prima lo instantani, el gastar i tirar, un món en el que pareix que el esforç ja no importa, que tot té que estar ben fet i a punt per a quan uno li dóna la gana, en un món de clients i proveïdors, un món optimitzable, de marketing i consum, de dades sense informació, de córrer sense arribar, de pensar sense idees, de voler sense amor, de presa per que si……….
enmig d’això i amb els temps que córren, viure moments com els del dissabte i ASSABENTAR-SE de tot lo especial que era, és de ser uns privilegiats. Tenim sort, no ho oblideu.

Com va ser posible tot açò??? Ja ho sabem. Ho repetiré encara que no li agrade: ÀLVAR!!!! Pareix mentida que un bombardiniste tinga tan bones idees….i no només això!!!!! damunt és capaç de dur-les a terme tan eficaçment!!!!!!!………..SABIEM QUE ANAVA ASER UN ÈXIT.
Gràcies Àlvar!!!!

No s’oblidem del nostre presi……..només la dona sabrà exactament tot l’esforç que hi fica…….allà on estigues ara intentant convéncer a algún client malparit per a que et compre algún camió de motxilles de Mickey mouse (actualment serà cobrar-li…..malos tiempos….)..GRÀCIES!!!!

De Raül no cal que diga res que ell ja no sàpiga. Hem compartit tants moments, en tan diferents circumstàncies…en València, en la feina, en la banda…..el que li puga dir ja ho sap……només cal una mirada per a pillar-li la cançò que vol tocar, només cal dir-li el que fa falta per a que ajude…això si amb planificació i fent-se més pesat que pa que!!!!! …..per a mi es un clon de grouxo marx i woody allen que s’ha reencarnat per en este planeta per a donar pel sac…..I MENYS MAL QUE HO FA TAN BÉ!!!!!

Evidentment el mestre Pere també té la seua part, per fer seus els nostres projectes. Es nota que estàs a gust Pere, i nosaltres també ho estem …..en la cara se’ns veu!!!!!, com ben bé diu àlvar

I EN DEFINITIVA GRÀCIES A TOTS….PER QUE EL BONIC DE TOT AÇÒ ÉS JUSTAMENT AIXÒ…..que açò és una feina de tots!!!!

ARA QUE TOQUEM PERE????

PD: ESTA BANDA ES DE PUTA MARE………RONDA DE XUPITOS PER FAVOR!!!!!!!

A mí també m’agradaria escriure unes paraules. Quan el meu germà en va proposar tocar al concert d’Any Nou, en va fer molta il·lusió, però al mateix temps no ho tenia molt clar, ja que més de tres anys sense tocar el flautí, pensava que “..no sabría fer-lo sonar, o no recordaria ben be tocar…”, la veritat es que no tenia moltes ganes.

Però després d’aquest concert, o millor dit, gran concert, ganes es lo que no en falten, vaig gaudir moltíssim, en vaig emocionar i divertir com mai, menuda Banda!!!

Aprofite a més, per agraïr l’alegria en la que en varen rebre el primer dia d’assaig, a Raul, Manolo, Vicent, Kiko, Rebeca, Eva, Soraya, Shaila…bé, a tots els músics en general. Felicitar, com no, a Pere per aquest concert, no sols com a mestre, sino com a persona, a la banda li ha donat una volta de 180º i l’ha convertida en una grandíssima BANDA, i això no es gens fàcil. A més, vull felicitar a la junta perque s’ho han currat molt, al presi, a tots els músics i com no, al meu germà per haver-me animat a tocar.