Molt s’està parlant sobre si cal tornar a posar els peatges a les autopistes catalanes. La veritat és que hem estat molts anys pagant de més perquè alguns s’omplissin les butxaques més enllà dels interessos legítims de la inversió. Ara es comenta sovint la problemàtica que suposen els camions de gran tonatge que passen per aquesta mena de vies. Però, sinó és per les autopistes, per on han de passar els camions? El tema del transport terrestre per carretera és producte sobretot d’un gran lobby que s’ha dedicat durant anys primer a malmetre el transport de mercaderies per ferrocarril, i ara dedica els seus esforços a aconseguir avantatges i subvencions de tota mena, atés que la logística a tot l’estat espanyol es basa en els camions. El transport ferroviari és actualment residual. A les alliberades autopistes l’increment de trànsit d’aquests vehicles és més que evident. Sobretot de dilluns a divendres, atés que els caps de setmana tenen certes restriccions. Trobar-hi solucions no és senzill perquè hi ha massa interessos al respecte.
En els darrers anys abans de l’alliberament dels peatges, moltes concessionàries allargaren els seus periodes d’explotació afegint carrils, passant de dos que és l’estandard europeu a tres. És així gairebé a tot el tram de la AP7 que travessa Catalunya de nord a sud, i de la AP2 d’es a oest. Si mirem les autopistes d’altres països veins ens trobarem amb autovies i autopistes de només dos carrils que funcionen perfectament, tot i que tenen retencions quan també les patim aquí, caps de setmana, hores punta. Aquells que circulem habitualment per aquestes vies vivim una realitat que s’explica poc. És cert que hi ha molts camions que ocupen habitualment el primer carril, el de la dreta. Però també hi ha moltíssims conductors de turismes que han agafat el vici de circular pel segon carril encara que el primer estigui lliure. Aquests conductors són realment els que provoquen moltes de les retencions que sovint són responsabilitzades als camions. Cert que els avançaments dels camions pel segon carril alenteixen la velocitat de circulació, però sovint els que provoquen els taps són aquells conductors de turismes que circulen entre 80 i 100 quilòmetres hora pel segon carril que en trobar-se amb l’avançament entre dos camions ocupen el tercer carril sense modificar aquesta velocitat. Això provoca frenades i efecte acordió. Per no parlar dels conductors que compleixen el codi de circulació viatjant amb els seus vehicles pel primer carril, que es veuen obligats adesiara a canviar dos carrils per avançar el vehicle més lent que circula pel segon carril, i tornar a desplaçar-se dos carrils a la dreta per tornar al primer carril. Aquesta maniobra en un viatge de 100 quilòmetres la vaig arribar a fer més de seixanta vegades en aquest tram d’autopista.
Solucions: Una possible solució radical seria tornar als dos carrils per a vehicles turisme (el segon i el tercer) i senyalitzar el primer carril com obligatori per als vehicles pessants. Amb una prohibició d’avançament fora de zones senyalitzades, com per exemple pujades on els camions a plena càrrega van lògicament més lents que els que van buits. Avui dia la majoria de camions porten sistemes de navegació que els permet guardar les distàncies de seguretat entre ells i habitualment circulen per les autopistes al màxim de velocitat legal, sobretot perque aquesta queda registrada en els aparells de control que solen revisar les policies dels diferents països per on passen. Així ens trobaríem unes noves autopistes on només cal invertir en senyalització: marques vials i senyals verticals, a més de, inicialment, un major control policiac. D’altra banda aquesta mesura podria permetre que els camions seguissin circulant els set dies de la setmana, mesura que de ben segur seria benviguda pel sector. Evidentment és una proposta que caldria estudiar amb més detall, per posar-la en marxa només cal allò que hom anomena voluntat política i sobretot una mica de coratge dels nostres governants.
Un carril vehicles pessants, com un carril bus a les ciutats, és possible a les nostres autopistes, en sortirien guanyant, primer, els propis conductors de camions que tindrien una conducció més relaxada; segon, els conductors de turismes que no haurien de patir per invasions del segon carril per part de camions; tercer, els avançaments sempre serien d’un carril, evitant el perill que suposa canviar dues més dues vegades de carril per avançar un vehicle més lent que ocupa el carril central. És la pròpia Administració i els seus serveis d’ordre qui no compleix la llei en no sancionar aquesta mena d’actituds. No es tracta de fer una campanya publicitària, que no estaria de més, sinó de sancionar a aquells que ho practiquen amb cotxes policials camuflats, atès que els dels llums blaus són vistos de lluny i sovint, no sempre, és el moment que els conductors recuperen el primer carril. Una bona campanya de sancions de ben segur, com ja va passar amb els cinturons de seguretat, modificaria aquesta incívica forma de circular de moltes persones en poc temps.
Les autopistes, en un país com el nostre on el transport col·lectiu és sempre deficient, són necessàries pel bon funcionament tant de l’economia, com del lleure de les persones que setmanalment fan centenars de quilòmetres per fugir de la metròpoli a recarregar les bateries que els permeten de seguir produint. La solució a la congestió no són els peatges, aquests no són equitatius, també hi havia retencions quan es pagaven, recordem-ho. Si els peatges han de retornar, segons la Comissió Europea, que ho facin el més tard possible, nosaltres els hem pagat de més durant anys.
La solució a les autopistes no és posar-hi més carrils, això està més que demostrat, la solució pot estar, curiosament, amb el decreixement, passar de tres a dos carrils.
28/06/2024
Jordi Salvador
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!