El passat 8 d’abril va
celebrar-se el congrés d’ERPV. Poca notícia donaren els mitjans en les dates
prèvies al congrés. I poca n’hi van donar després. Poca llum i els taquígrafs
de casa. Sorprén que a un any vista d’eleccions un partit faça un congrés ben
bé de forma clandestina. El màrqueting aconsella llogar tabals i dolçaines i aprofitar
l’avinentesa de reunir la militància per fer el tret d’eixida de la campanya
pre-electoral. Més i tot caldria haver presentat el cap de llista a les
autonòmiques i els canditats d’algunes poblacions significatives. En comptes
d’això hi ha hagut un profund silenci. Quina por els ha portat a fer un congrés
a la callandeta? La ponència política a debatre deia que era prompte per
prendre acords sobre pactes, per bé que s’incidia en la necessitat d’un gran
pacte valencià per fer fóra el PP, i demanava aprovar un xec en blanc a la
direcció del partit per decidir el que considerara oportú. El document va ser aprovat
amb només dues abstencions. Potser ja no hi ha militància crítica, potser no hi
va acudir per no haver de berenar arròs amb fel, qui sap si no ha sobreviscut.
En qualsevol cas, han bandejat una ocasió d’or per fer publicitat.
També podria ser que
tinguera les rodes enfangades. Que la ponència insistira en la necessitat d’un gran
pacte insinua un estancament. Un repàs a la seua web ens dóna a entendre que el
nombre de seccions locals no ha crescut gaire des de l’anterior congrés. Amb
quina força es presenta ERPV al pacte? Què pot posar sobre la taula de
negociació? Si són els 16.000 vots de les eleccions europees, els vots van i
vénen: allò que els reté no és la propaganda electoral sinó la implantació del
partit. La insistència en la necessitat del pacte no obeïria, doncs, a un acte
de “responsabilitat política” sinó a una situació de debilitat. Una debilitat
que el Bloc ha percebut, i que l’ha dut a dir que pactar amb ERPV no forma part
de les seues prioritats.
L’existència d’ERPV és vista
com un problema tant per EUPV com pel Bloc, i no desaprofitaran cap ocasió per
fer-ne ascles. No fóra d’estranyar que si pactaven la coalició -tot i les
poques ganes mostrades fins ara- prescindiren d’ERPV. Només si ERPV estiguera
en condicions de presentar almenys una cinquantena de candidatures municipals intentarien
incorporar-los per barrar-ne el creixement. Si el Bloc s’ha atrevit a
menysprear l’aportació d’ERPV és perquè deu haver valorat que actualment no
representa cap perill, i deixar-los fóra del pacte seria com llevar-los el poc oxigen
que els queda.
El naixement d’ERPV (abans
Front pel PV) va obeir a la necessitat d’ocupar un espai que havia deixat el
desplaçament del Bloc cap al territori d’UV. En nombroses ocasions els
dirigents del Bloc han fet pública la “descatalanització” del partit. Que
Morera considere ERPV com una “ingerència” demostra fins a quin punt el
llenguatge blaveritzant imprenga el Bloc. I això que l’existència d’ERPV ha
refrenat la transmutació definitiva. Si ERPV desapareix, el Bloc ja no patirà
per rematar el viratge que durant aquests darrers anys ha hagut de reprimir.
Article publicat al número 103 de L’AVANÇ.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El cas d’ERPV, sota
la meva opinió, comença a ser la crònica d’una mort anunciada, és trist, però
ho dic com ho penso i amb coneixement de causa. Es cert company Toni, “no han
fet els deures” que calien per presentar-se al 2007 amb força per seguir sumant
de forma unilateral, o en tot cas si es decidirà fer pactes, amb potencialitat
suficient per no ser menyspreats i ser capaços de condicionar les negociacions.
En consta que tens un coneixement de causa molt clar i concret del perquè de
tot plegat, així és que evitaré entrar en detalls, per no fomentar la fauna rapinyaire
política que pul·lula per aquestos paratges virtuals.
La falca política
que en el seu dia va inserir ERPV quan va transmutar-se de Front pel PV va ser
molt positiva pel panorama polític valencià a l’esquerra del PPOE, doncs va
obligar a partits com EUPV i Bloc a “resituar-se” políticament, doncs, els va
deixar moltes vegades en evidència degut a les moltes incongruències que patien,
incongruències derivades de la barreja que portaven a cap, marejant fins i tot
a la seva pròpia militància. ERPV amb el seu discurs i objectius clarament
identificats Esquerra, República i Països Catalans i en coherència amb el
context històric del nostre País, els deixava una i altra vegada en evidència,
malgrat la seva minsa representació i significació política. Eixe és el camí
que mai no deuria d’haver abandonat ERPV.
Particularment fa
temps que ho tinc molt clar, el futur d’ERPV passa per obrir els ulls al
electorat d’EUPV i del Bloc, i per tornar a il·lusionar a l’electorat d’esquerres
i nacionalista d’aquest País que ha acabat, en el millor dels casos, no votant
o votant en blanc, per pura decepció. Tant EU com el Bloc, són dos forces polítiques
clarament en decadència, decadència que ERPV deuria haver aprofitat centrant
tots els seus esforços en adquirir, com tu molt bé dius, la màxima implantació
possible al País Valencià abans del 2007, implantació que hagués permès
aconseguir els objectius exposats, però per desgràcia estem assistint al
principi del que és una involució d’aquestos objectius. Tan de bo estigués
completament equivocat.
S’ha recolçat en l’auge ERC impulsat per la dreta cavernaria i el seguidisme que en fa CIU i PSOE, on a vegades és deixar veure cert taranna de partit han projecció esterilitzadora -com a les feromones de las mosca de la fruïta del mediterrani- de voluntats internes que a vegades tot el que toca ho converteix en pols i sols quand s’enganya l’ha certa.
I precipitador de voluntats externes posem per cas el País Basc o el País Valencia, que també ha vegades tot el que toca ho converteix en pols i sols quand s’enganya l’ha certa.
El País Valencià com l’altra part de la nació de nacions posem per cas occitanes per dir alguna cosa, no amb la revalorització amb valors de l’euroregió i nació andalussa, i si estirilitzada i estirada entre el regionalisme de dalt i el messetari, por intereses de Estado i de las respectivas patrias des de Madrid i Barcelona.
No sucursalista, ni regionalista que te relacions amb el BNG, PNB, PSM-Entesa Nacionalista que ara sembla que vol ésser engolida per les esquerres i les -sectes- això si verdes i la part nacionalista de Convergència Democràtica de Pere Esteve i de Felip Puig, ara anul.lat per acussacions de delictes economics, -per l’economia mor el peix-, i si no que li ho pregunten a Josep Piqué, cas ERT o Jordi Pujol cas Banca Catalana.
Que per això estàn les inspeccions d’Hisenda, per perseguir els politics amb projecció que rivalitzen amb l’Estat, a través de la fiscalització i persecució de possibles delictes economics.
Dir que ERPV és la sucursal d’ERC, representa una afirmació esbiaixada i tendenciosa. Per deixar-ho tot clar, hem de dir que han desaparegut els logos ERPV i ERC i el partit passa a visulaitzar-se amb el logo únic d’ESQUERRA per a tots els Països Catalans. No hi ha sucursals, hi ha un partit d’àmbit nacional estricte de PPCC, ni d’àmbit espanyol ni d’ambit de "comunitat". I a hores d’ara sembla ser l’únic partit que pot dir-ho: tant de bo en foren més.
D’altra banda sabreu que al proper Consell Nacional d’Esquerra, els consellers nacionals que represenen la Marina, la Plana, el Vinalopó, l’Horta,…. votaran el posicionament que haurà de tenir Esquerra referent al referèndum sobre la reforma de l’Estatut de Dalt. Sucursalisme?
Sembla correcte admetre que no es va publicitar com tocava el Congrés celebrat a València. Van haver errades organitzatives? Potser. Però també haureu de convindre que el buit-boicot informatiu cap a Esquerra Republicana per part dels mitjans informatius és total. A altres partits se’ls fa la informació gratuïta dels seus congressos, Esquerra al País Valencià ha de pagar la informació en forma d’anuncis publicitaris…. i clar, els diners són els que són i no hi ha més.
Que esquerra republicana representa un projecte esperançador per a molts valencians, és clar; que durant la implantació hi ha i hi haurà errades, també és clar, que d’altres les magnificaran no per interés del País sinó partidista, és evident….Si ens interessa e projecte i la idea que representa Esquerra Republicana, caldrà tenir-ho tot en compte i no caure als paranys que uns i altres ens preparen.
Mentre que la ERPV, pot reflectir el practicar l’impossibilitisme d’ERC o per acabar de fer-ho tot impossible o pols al País Valencià.
Toni, jo que hi vaig assistir al congrés, no pense com tu. Clandestí, per a mi, és allò que es fa ocult, fet amb secret, com si fos il·lícit. Res de tot açò va passar al congrés. La militància d’esquerra va poder amb antel·lació, debatre a les seccions locals i comarcals, i així hom ho va fer. Però si analitzem el decurs del congrés, es va exposar la ponència i a continuació, es va encetar un debat al voltant del tema. No pense que fóra, ni clandestí ni amb manca de democràcia. Va estar ben organitzat, va ésser democràtic i participatiu.
Respecte de la premsa, ja esperàvem que no digueren res de res. Per posar-te un cas, jo personalment, vaig fer un escrit- article d’opinió- en català i el vaig enviar a tota la premsa. Alguns no l’han publicat, altres al cap d’uns dies, i el que més llegeix la gent, no vull dir noms, no els vull fer propaganda barata, l’han publicat al cap de mes i mig. Tot açò ens passa a la gent que traballem pel projecte d’esquerra. Estem activament en totes les mogudes perquè ens creguem els Països Catalans, com tu. Per això, jo t’anime a tornar al nostre costat, a plantejar i debatre, a participar amb nosaltres. Perquè Toni, nosaltres no som els teus enemics ni tu ets el meu enemic. Aquells que van disfressats d’idees i actuen d’altres maneres – cadascú que pense el que vulga – són els meus enemics polítics.
Respecte del Bloc, no cal dir massa, cal llegir les entrevistes de Morera i prou. Per a mi és impensable pactar amb ell. No hi ha coincidència ni tan sols en la nostra casa – PV, PPCC – i començant per això i acabant en què som uns forasters que venim a dividir l’esquerra, … ja m’han dit prou.(del psoe no diuen el mateix, doncs ve de Madrid i no es claven en ell)
Bé, espere que reflexiones. No són debilitats de partit. La realitat és la que és. Cal sumar i en això estem; cal sumar persones que malgrat no estar d’acord en tot, siguen crítiques, obertes, actives i moltes coses més. Tu i jo hi podem estar en esquerra. Endavant i salut.
la teoria és molt bonica; que Esquerra és l’únic partit d’ambit dels PPCC, que és l’esperança de molts valencians, que EU i Bloc no tenen ganes de pactar amb Esquerra… I pot ser el problema dels valencians d’ara és l’excés de suposicions i la falta de realitat; que Esquerra siga l’únic partit d’ambit nacional dels PPCC no serveix per solucionar res als valencians, i menys quan els seus vots suposen el 0’33 % al País Valencià. a Catalunya tindrà molta importància, però entre els Valencians, Esquerra no és més que una força quasi imperceptible. o no?