L'ameba digital

Janus Friis i Niklas Zennstrom, els autors de
Kazaa i d’Skype, aquesta vegada s’hi han lluït de veritat, s’han superat. No
m’ho esperava? ja feia temps que havia llegit coses sobre The Venice
Project, però ja l’he provat i no em puc estar de parlar-ne al bloc.
És brutal. Per mi, un molt bon exemple de fusió d’allò que fins ara s’entenia
com a televisió i les possibilitats que ofereix la xarxa, tot a la pantalla de
l’ordinador de casa. No és un servei de vídeo per internet com Google Video o
YouTube, la qualitat d’imatge s’acosta molt més a la d’un televisor
tradicional, i a pantalla completa. Però alhora va molt més enllà que el televisor tradicional?

Em
sap greu si us faig venir enveja, però per ara el Projecte Venècia
encara no és obert a tothom, només uns sis mil beta-testers de tot el
món en poden gaudir. De totes maneres, suposo que aviat s’anirà
ampliant aquesta xifra i, sinó, és previst que s’obri al públic en
general a principis de l’any vinent. Però, ben bé, què és? Doncs no és
tan fàcil d’explicar… tot i que en aquest vídeo es veu força bé i en aquesta notícia
de VilaWeb on ja se’n parlava fa uns mesos hi podeu trobar una
explicació extensa. Es tracta d’un servei de televisió per internet que
combina característiques de les xarxes socials i la web 2.0 amb la
tecnologia P2P i el respecte més escrupulós als drets d’autor.

Per fer-lo servir, l’usuari s’ha de descarregar un programa client que
de moment només és per a Windows XP, requereix un ordinador
relativament potent (pel cap baix, 1GHz de processador i 512Mb de RAM)
i necessita una connexió a internet de banda ampla (com a mínim, de
512Kbps). El programa dóna accés a un catàleg de canals que encara és
una mica limitat però que va creixent i, com és lògic i de preveure,
per ara tots els programes disponibles són només en anglès

És
molt més ràpid de carregar els vídeos que Google Video o YouTube, i hi
ha ben pocs talls; tot perquè es fa servir tecnologia P2P: mentre els
usuaris miren un vídeo, alhora que se’n baixen les dades les serveixen
als altres usuaris. Però, de fet, el vídeo es veu en flux (streaming),
de manera que no se’l descarreguen a l’ordinador i no el poden copiar i
distribuir sense el permís del propietari. Perquè tot el què s’hi
publiqui, es farà amb permís del propietari dels drets. Em penso que
els creadors de Kazaa ja van sortir escarmentats dels problemes
judicials arran d’aquell programa d’intercanvi d’arxius que els va fer
famosos. Sí senyors P2P, però només una mica i per a segons què… A
més, els usuaris poden votar i valorar els vídeos o parlar via xat amb
els altres que estiguin mirant la mateixa peça.

Ah, i d’on
aconseguiran els beneficies? Doncs això no canvia tant respecte a la
televisió tradicional, pel que sembla: dels anuncis. Encara que aquí,
per ara n’hi ha ben pocs i són només imatges fixes que s’aguanten pocs
segons a la pantalla. Ja veurem com evoluciona. Ja us dic que,
d’entrada, em sembla un experiment innovador, força revolucionari i del
qual aviat en sentireu a parlar… i molt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!