A tall d'invocació

Quasi mai –qüestió de gustos i prioritats– llig històries de suspens. Aquesta setmana, però, he fet una excepció i, aconsellat per un amic lector apassionat del gènere, m’he llegit Roseanna. La novel·la és de dos autors suecs Maj Sjöwall i Per Walhöö i la varen escriure el 1965. Es tracta de la primera obra protagonitzada per l’inspector Martin Beck, que continuaria amb una sèrie de nou novel·les més. “El seu objectiu –hi ha escrit a la solapa del llibre–era utilitzar els recursos de la novel·la policíaca per traure els draps bruts de la idïl·lica Suècia”. (Que bones algunes solapes!)
   La història, molt cinematogràfica, comença amb el descobriment d’un cadàver en la reclosa del llac  Vättern (el teniu a la foto). Martin Beck,  l’inspector que investiga el cas, a poc a poc, va esbrinant la identitat de la víctima, el moment i la manera de la mort…i el culpable.
     La quantitat de substàncies que l’obra de suspens pot hibridar amb altres subgèneres és gran: si s’acosta a la història d’aventures tenim el thriller, si hi afig ingredients socials la novel·la negra, i encara hi ha el psicothriller i algunes espècies més. (n’hi ha més) 

Les preguntes que planteja el relat són, no sols: “qui ho ha fet?” i “per què?”, sinó també “què passarà?”. Per aquest cantó, l’obra s’acosta al thriller, ja que, cap a la fi, trobarem situacions de perill extrem. I també sorpreses, perquè la trama fa girs inesperats. Tot plegat una història amena, transparent, amb una trama molt ben construïda. Els personatges són pròxims, versemblants i molt humanitzats. I després hi ha Suècia: llacs, boscos, pluja i neu… Una aventura interessant. I refrescant (en aquesta calor preludi d’un estiu intens, ço és infernal). 
        

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!