A tall d'invocació

 Hui fa quaranta-nou anys que els tibetans començaren la revolta contra l’ocupació xinesa. Deu anys abans, el 1949, les tropes xineses havien començat a escampar-se pel país però deixant fer encara als tibetans. Amb el temps, varen anar estrenyent el cercle. Hi hagué revoltes, una repressió brutal i el Dalai-lama va emprendre el camí de l’exili. Llavors el govern de l’Índia va acollir el Dalai i els seus seguidors, i va donar els terrenys on ara es troba el govern tibetà en l’exili. Es tracta de Daramshala, la ciutat on, així mateix, viu el Dalai i molts, molts refugiats. N’hi ha també universitats, monestirs, i tota  mena d’organitzacions governamentals. (n’hi ha més)

Els refugiats tibetans són arreu del món, però tenen una major densitat a l’Índia i al Nepal. Al primer, s’organitzen amb una estructura de monestirs que reprodueix l’existent al Tibet. Els monestirs són un equivalent a les nostres ciutats, però amb una omnipresència religiosa, és clar. La quantitat de gent dedicada a ser monjos és elevada, però és que la cultura tibetana té una gran propensió espiritual. I l’espiritualitat budista, sense els ornaments culturals, és essencialment una filosofia. Arrossegant els secrets de les valls i les planes tibetanes, sembla que condense una saviesa ancestral que ben bé no ens promet cap èxtasi, sinó que ens instrueix perquè establim una dolça harmonia amb nosaltres i amb el món. És tota una crida i un ensinistrament per assolir un estat elevat, però sense els masoquismes, ni els despropòsits catòlics.  
      En català hi ha un llibre preciós sobre la història del país del Dalai, es tracta de Història dels tibetans de Josep Lluís Alay, en Pagès editors. Un llibre documentat i amb informacions de primera mà. Hi ha també, a Barcelona, la casa del Tibet, una mena d’ambaixada que ven des d’artesania fins a llibres, fa cursos sobre budisme i organitza tota mena d’activitats. I una qüestió de gairell: ara fa uns anys vaig fer una incursió intentat ponderar alguns signes de recepció de les filosofies orientals en autors de casa nostra, al llarg del segle XX, en el llibre: Ressonàncies orientals. Budisme, Taoisme i literatura. 

En la foto el “Potala” de Lhasa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!