A tall d'invocació

Encontre de poetes a Alcoi, en la celebració del 25 aniversari dels “Premis Manuel Rodríguez Martínez”. Càlida trobada amb amics i coneguts, amb membres del gremi d’Ausiàs i altres mercenaris de la ploma. La ciutat: vibrant; els poetes: eloqüents; la poesia (secreta de les coses): pertot arreu.
En homenatge a Joan Valls i Ovidi Montllor, els participants han editat una antologia de poemes: Ponts de paraules. Hui, s’han recitat en la “Glorieta”. (En la foto teniu a Maria Fullana). Prèviament Manel Rodríguez-Castelló ha dit unes paraules d’homenatge a Ovidi, i ha glossat algunes de les seues composicions. (n’hi ha més)

Les paraules d’introducció de Jordi Botella, a Ponts de paraules, són una magnífica apologia de la poesia. En una de les afirmacions, al final, diu: “la poesia és el cercle sobre el qual giren les civilitzacions cada volta que interroguen el sentit de les coses i de les persones. La revolució i l’enigma.” No es pot dir més, ni millor. Però aquesta festa de la poesia, sens dubte, té un punt d’anacronisme en el món que vivim. Poeta rima amb profeta i poesia amb filosofia. Tot plegat profund, silent, espiritual… I d’una altra època. Ara la gent té altres coses al cap. I el cos sempre ple.
Però, hi ha res que puga substituir la força de la paraula poètica? És, alhora, una forma d’espiritualitat roent, de coneixement i de bellesa. (“La bellesa és quan la vida destapa el seu rostre sagrat”, Kahlil Gibran).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!