A tall d'invocació

Miquel, un pintor alcohòlic, està ingressat en un centre psiquiàtric. L’acompanya Biel, un amic fadrí, també amb una dependència additiva. Els diàlegs entre els dos –que prenen formes divertides, exagerades, paròdiques i parabòliques…– són la base d’aquesta obra de teatre. Una peça que fa servir, també, personatges tan simbòlics com ara Vladi i Estra (fills dels personatges Vladimir i Estragó de Tot esperant Godot, de Beckett), dues ombres que deixen clar l’ambient psíquic de l’obra.
         Pons fa servir, amb un estructura aparentment molt simple, diversos codis que s’interfereixen: el de la realitat i el teatre, en un clar afany d’establir-ne comparacions i fer veure com són d’il·lusòries les línies de separació; el de la realitat i el de la ficció, la literatura potser més pròxima que la realitat i la realitat semblar una fantasia… (n’hi ha més)
                 

  Ponç Pons, menorquí nascut el 1956, és fonamentalment poeta. També ha escrit narrativa i un diari amb el nom tan expressiu de Dillatari (2005). Aquesta obra va rebre una crítica ferotge, sens dubte injusta. No vull dir que l’obra no tingués aspectes criticables, els tenia, però el crític en qüestió va voler marcar de manera exagerada el seu judici condemnatori. La rotunditat fa el seu cop d’efecte, però resulta amargament injusta.
   Tot i que jo era crític davant de Dillatari, l’agressió de l’esmentat inquisidor em va despertar una gran simpatia per l’autor i em vaig engolir la dissidència. I això fa que novament em trobe llegint amb interés la seua escriptura.
   Una escriptura que, pel poc que conec l’obra de Pons, té en la intertextualitat un dels seus punts forts. Ací trobem des de cançons de Jacques Brel fins l’univers de Beckett, tot en ple joc significatiu. Un altre element és la tendència a l’esborrany sintètic, ben expressiu amb un mínim de recursos. Ço és: Pons lirifica l’escriptura.   
   I el tema? Parlem-ne. Pam amunt pam avall: les relacions humanes, la dificultat de les relacions sentimentals, el punt neuròtic del desig… 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!