Sempre són profundes les paraules i les reflexions de Thich Nhat Hanh, exponent d’allò que es va anomenar budisme compromés. Al llibre, Cap a la pau interior (Angle editorial), hi ha en cada capítol al·licients i perspectives d’una saviesa lluminosa, sempre amb paraules reconfortants… Vet ací el que diu sobre la guerra:
“Les arrels de la guerra es troben en la forma en què vivim diàriament, en la forma en que creem indústries, construïm la societat i consumim béns. Cal que examinen atentament la situació: llavors veurem les arrels de la guerra. No podem culpar un bàndol o un altre: hem de superar la tendècnia a prendre partit.
Duran qualsevol conflicte, les persones hem de poder entendre el patiment de totes dues parts. Per exemple, seria molt útil que alguns sud-africans visquessin la realitat dels dos bàndols que separen el país per comunicar-ho als seus. Necessitem vincles que ens uneixen, necessitem comunicació.
La pràctica de la no-violència consisteix essencialment a esdevenir pacífics. Així, quan ens trobem davant d’una situació difícil, reaccionarem de forma que la puguem resoldre. Aquesta afirmació també és vàlida per a problemes familiars i socials.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És tan difícil fer això… En definitiva, el perspectivisme, que tan sovint oblidem.
Sí, aquesta és la veritat; paraules reconfortants, fer amic al teu enemic. Dominar la por. Entendre el patiment. Al sudest asiàtic he parlat amb gent que practica la no-violència. N’hi han tants d’exemples, paraules, fets …
Bon vespre !