A tall d'invocació

Després d’uns mesos en circulació, La vulgaritat i al tres tribulacions dels nostres dies, es pot dir que ha despertat interés crític. N’éstic content: són molts els lectors (és clar que alguns són amics!) que m’han expressat els seus judicis, les seues opinions o m’han fet arribar els seus comentaris crítics. Alguns correus electrònics han estat esplèndids, com el d’Enric Barba aquest estiu, que he estat temptat a reproduir-lo en aquest post.  
     El primer ressò va ser a través de les pàgines de Quadern d’El País, on Vicent Alonso va fer un comentari del llibre amb el títol de “Pensar el present”.  Jordi Davó va escriure un post, “La vulgaritat de Balaguer”, al seu bloc El Gran Duc.  També al seu bloc, Viure i llegir, Pilar Garcia va fer un comentari prou complet de l’obra. A El Temps del 8 de juny va aparèixer l’article de Xavier Pla:”Temps moderns”, un llarg comentari sobre els assajos. Vicent Brotons se’n va ser ressò a través de les pàgines del digital  Petreraldia “La vulgaritat i el cineasta“.
     Més recentment, el dia 26 d’agost, eixia a  les pàgines de Arte y Letras del diari Información un article de l’escriptor (i amic) Joaquim Espinós “Contra la vulgaritat” que deprés es pot trobar al seu bloc Els aliments terrestres. El darrer text crític és el d’Antoni Gómez “La vulgaritat com a metàstasi” (Sobre La vulgaritat i altres tribulacions d’Enric Balaguer) a Caràcters 55, maig 2011, p.9.  
       
                  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!