A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
La serra de Xortà
He aprofitat els dies de pasqua per caminar. A banda de celebracions, dinars i sopars inevitables, he pujat a la serra de Xortà, al Morro Blau, des d’on es veu aquesta imatge de Benidorm. El mateix dia, vàrem anar al castell de Serrella, un bastió impressionant des d’on es poden ataüllar dues valls: la de Guadalest i la de Castells de Castells. Des del Castell de Serrella hi ha una panoràmica espectacular, un dels enclavaments que s’hi albira és “la Mallà del Llop”. Només pel nom, ja s’ho val…
Des del castell de Serrella, anant a peu cap al Morro Blau, un recorre el llom de la serra: unes vegades, hi ha una paret de pedra, amb formes capritxoses, (algunes penyes són esculturals, una per exemple, té un forat al centre), d’altres, és una balconada sense baranes als costats. En algun moment, fa pensar que som a una illa: s’hi veu la mar envoltant la terra, pràcticament per totes bandes. La del dia de pasqua era una mar nacrada i lluminosa. Al lluny, es deixava veure l’Illa d’Eivissa. A mitjan camí, hi ha la font dels Teixos. Com és possible una font quasi al cim d’una muntanya?
Continuant, muntanya avall, s’arriba al Morro Blau, on hi ha una caseta de vigilància forestal. La vista és vertaderament pertorbadora. Sembla que l’Illa de Benidorm siga a un tir de Pedra. Una mica més avall, espenjollat al final de Xortà, hi ha el Morro Blanc. El que ve després, en un esgaló més avall, és el Tossal Redó i, a continuació, l’Almèdia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des del primer de setembre que hi visc a Alacant, acostume a llegir tot allò referent a la ciutat del Postiguet, com l’anomene sovint. No cal dir que aquest bloc, A tall d’invocació, s’hi troba entre els meus preferits. De vegades hi trobem comentaris literaris, de viatges, i molt especialment cròniques d’excursions que l’amic Enric Balaguer sol fer per les muntanyes meridionals del nostre dissortat PV. Llegint aquestes cròniques s’hi percep un gaudi apassionat per aquestes contrades que em fa sentir enveja. Una enveja de no conèixer personalment aquests indrets tan bells. És per això que em permet suggerir – no sé si faig bé de prendre’m aquesta llibertat a la qual probablement no tinga dret – de convocar alguna excursió col·lectiva per als lectors de l’esmentat bloc. Possiblement fóra de l’interés d’alguns alacantins o no alacantins residents. Si ho consideres oportú, amic Enric, compta amb mi.