A tall d'invocació

Als seus seixanta-cinc anys, Ventura Pons acaba d’estrenar una nova pel·lícula Mil cretins i de publicar una autobiografia Els meus (i els altres). El cineasta de Barcelona té una obra considerable i valuosa, des d’aquella primera pel·lícula, Ocaña, retrat intermitent, del 1977.

      Els meus (i els altres) fa destacar diversos aspectes de l’obra de Pons: el primer és la de ser un home que prové del món del teatre. Un fet que explica  la proclivitat a expressar-se a través d’escenes i personatges, i on la trama pot ser secundària o, fins i tot, inexistent (si més no en algunes pel·lícules). El cinema de Ventura és, per un altres costat, força literari i, en bona mesura, resultat de l’adaptació cinematogràfica de llibres de relats com ara El perquè de tot plegat de Quim Monzó o de novel·les com La vida en l’abisme de Ferran Torrent. O bé d’obres de teatre portades al cinema, Carícies i Morir (o no) de Sergi Belbel, Amic/Amat de Benet i Jornet.   (n’hi ha més) 

A les pàgines d’Els meus (i els altres) anem seguint una vida marcada per la passió cinematogràfica, per una insaciable exploració professional, l’interés per viatges i la coneixença de gent diversa (actrius, intel·lectuals, escriptors…). Ventura no sols fa pel·lícules sinó que gaudeix, a fons, amb els guions i, sobretot, amb actors i el que poden donar de si figures com ara Josep Maria Pou o la Rosa Maria Sardà.

   En un món tan ple de rivalitats i enveges, sorprén el to amable i agraït amb què parla de tants i tants intel·lectuals o artistes amb qui ha treballat: Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Néstor Almendros, Benet i Jornet, Sergi Belbel… I sorprén el vitalisme senzill que es desprén de la seua vida íntima.

    Les reflexions existencials de l’autor van sense elucubracions anímiques intransitives, cosa que és de molt agrair. I, sobretot, al llarg de les seues pàgines, hi trobem el testimoni transparent d’un creador que s’enfronta a la vida i l’art amb l’ànima oberta. En definitiva, una obra molt recomanable.                  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!