A tall d'invocació

Cal una vida espiritual en els nostres dies? Hi té sentit? És compatible amb l’empantallament de les nostres hores d’oci i de treball? Amb la nostra vida apressada? Amb la recerca instrumental i productiva que ens assetja?  Aquestes preguntes tracten de ser contestades per Francesc Torralba, un dels nostres escriptors més consistents i creatius en el camp de l’espiritualitat, en el llibre Vida espiritual en la societat digital (pagès editors).

   És clar que, de bell antuvi, cal definir què entenem per “espiritualitat”. Per a Francesc Torralba, l’espiritualitat és una actitud vital, caracteritzada per un estat d’obertura i una consciència marcada per una voluntat de l’ésser. Espiritualitat és diàleg interior amb un mateix, percepció de transcendència i compassió per la resta d’éssers. (n’hi ha més)

De tant en tant, cal fer una auditoria existencial, i preguntar-nos què fem ací i com podem donar sentit a les nostres accions, a la nostra vida. Aquest és el punt d’arrancada de la vida espiritual. Les pàgines de Vida espiritual en la societat digital  fan un recorregut gens lleuger per la les diverses facetes de la vida: treball, oci, amor, sexe… D’allò que es tracta és bandejar la superficialitat, la banalitat.
  L’aposta última de Torralba gira al voltant d’allò que anomena la interespiritualitat. Es tracta d’una actitud comuna al conjunt de propostes espirituals del món i que mostra el seu compromís amb la no-violència, la simplicitat de la vida, amb el sentiment d’estar connectat amb tots els éssers vius i amb la terra, amb la pràctica de la gratuïtat, el desinterés i el sentit de la fraternitat còsmica.
  No sé si cal dir que religió i espiritualitat no és el mateix; la primera és la institució de la segona i, sovint, la forma de prostituir-la. Açò ho dic jo, no Torralba. Però és que cal denunciar com les institucions i els discursos teològics només serveixen per produir castrats. I fatxes. O és el mateix?
   L’espiritualitat és diàleg vivificant, voluptuositat existencial de viure, sentit de meravella davant del món, compromís amb un i amb els altres, connexió amb el món, sentit de transcendència, humilitat…