A tall d'invocació

Hui, a les vuit, agafaré un avió cap a Madrid. I, a mitjanit, un altre que em durà a Montevideo. Si Déu vol–que es deia (hi ha paraules que moblen la ment i la memòria). La idea és estar una setmana a Uruguai i cinc dies a Buenos Aires. Tinc ganes d’arribar al país de Benedetti i cia… He llegit tanta cosa, uf! En aquest blog mateix tinc diversos posts: “Cant d’amor a la terra”, sobre Mujica, hui candidat a president de la república, sobre Galeano, Benedetti o sobre Torres-Garcia… Mujica, candidat a la presidència pel Frente Amplio, és un extupamaro que viu de la producció i de la venda de flors. Espere que guanye les eleccions el dia 29. No em digueu no seria poètic?
Urugai és el país de Torres-Garcia i de Rafael Barradas, dos pintors que varen participar en l’avantguardisme català. El primer, a més, va ser un dels ideòlegs del noucentisme i l’autor de les pintures al saló Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya. Va ser amic íntim –i el ideòleg– de Joan Salvat-Papasseit. (n’hi ha més)

Pocs coneixen el llibre de Galeano: Conversaciones con Raimon, un llibre-entrevista molt interessant. I és que la relació entre la cultura catalana i l’uruguaiana és força intensa. Un dels presidents de l’Uruguai més populars és Batlle (un cognom una mica sospitós, no?). Quan l’any passat (o ja fa més temps?) va eixir el tema de la Cristina Peri Rossi (a Catalunya ràdio) em va saber mal. Crec que és una excepció, i no cap regla, de la gent de la república Oriental desconsiderar el català.

Per tot açò –i per més que no us explique: Jorge Drexler, el mate…– tinc moltes ganes de conèixer aquella terra.Ja us contaré…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!