A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

25 de febrer de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Etgar Keret en català

Acaba de publicar-se en català el darrer recull de contes de l’israelià Etgar Keret. El títol, De sobte truquen a la porta, és tot un avanç de la prosa de l’escriptor que acostuma a ser trepidant. I amb una propensió cap el  relat breu, espasmòdic fins i tot. Els relats sovint deriven cap a  l’absurd, el despropòsit o la crueltat refinada. 
     En la portada hi ha la frase de Quim Monzó: “absolutament recomanable”. És un consell que casa perfectament. Els mons de tots dos contistes tenen punts en comú: la proximitat amb l’absurd, la tirada a reflectir certes situacions truculentes i també a l’ús d’un llenguatge tan esbandit de literatura que sembla anorèxic. Sovint, l’escriptura rigorosa i precisa dels contes pareix la d’un informe policial. (n’hi ha més)     

Per a molts crítics cal veure humor en els textos de Keret, però jo no acabe de veure’l; en canvi, percep en els personatges i les situacions de l’escriptor jueu una forma cruel de fer-li cosconelles [pessigolles] a l’existència. Com descordant les realitats fins a fer-les vertaderament casos deformats vistos des d’una perspectiva morbosa; o esporuguida; o irascible. O totes coses a l’hora.   
     La prosa de Keret fa la sensació de ser nova, novíssima. No recorda cap altre escriptor, ni escriptura. La seua imatgeria és actual; els personatges es comuniquen amb mòbils, xategen i la violència és a tocar (com ocorre al seu país). Si fa algun símil, empra electrodomèstics i aparats de nova tecnologia com ara l’airbag. En fi, té un posat molt modern i diferent, molt urbà, postmodern (estèticament). És cert que la procedència geogràfica és un punt d’interés. Com a mínim, no tenim un autor europeu, ni nord-americà que recorre a camins fressats. Però jo no he pogut acabar el recull. Sí que ho vaig fer del primer, traduït al castellà com La chica sobre la nevera; en canvi, el segon Pizzería Kamikaze y otros relatos tampoc em va agradar. Potser estic saturat d’exercicis cubistes. I, sobretot, busque textos que més que desgavellar la realitat, la gavellen.   
            

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!