A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
En nom de Déu, novament
Aquest agost era a Mostar, tot just en el pont que uneix el barri cristià i el musulmà, i un guia de la ciutat (en un mal castellà) tractava de contestar la pregunta sobre l’origen de la guerra. No podia, ho intentava, deia coses inconnexes, reprenia alguns arguments… no els acabava. A la fi, va parlar dels enginyers de l’odi. Es referia a periodistes, a polítics, líders religiosos que havien estat els instigadors de la guerra entre els membres de les comunitats diferents.
Allò dels enginyers de l’odi em va fer arribar al cap, de seguida, un reguitzell de noms d’emissores de ràdio, de cadenes de televisió… I és clar, les més detacades sota els auspicis de la religió catòlica. Mireu quin article més inspirat el de Joan Garí a Público sobre el tema. (n’hi ha més)
El fet cert és que donàvem per liquidada la influència clerical –la decisiva– en la nostra societat quan, de cop i volta, ens trobem de nou amb força vaticanoepiscopal a tot arreu. Poden eixir casos de pederàstia i podem veure alcaldesses lesbianes que van a l’encontre del Papa –tot un espectacle hipòcrita, encarcarat i buit– i res no sembla avergonyir-los. És obvi que no parle de religió, parle de política, parle de la nefasta influència de la instititució catòlica que consisteix a beneir el poder, la corrupció, qualsevol barbaritat (sempre i quan un després es confesse).
Una instititució que desqualifica inciatives compromeses i espirituals autèntiques –com les que s’expressen a través de Saó o Dialogal– i es decanta per aquesta religiositat tronada i d’esma, on l’experiència espiritual és absent i la política és a l’engrós. No sé quants capítols més sinistres, ombrívols i mòrbits hem de viure per despatxar de nou aquesta plèiade d’hipòcrites que es proposen imbecil·litzar la població. I que, de tant en tant, ho aconsegueixen. Vet ací el cas de Bòsnia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sabem que el desig de poder sol anar parell amb una càrrega molt gran d’ignorància i baixesa moral. Per a mi estes institucions que ens volen vendre que són custodis de Deu en realitat volen exercir un poder sobre nosaltres. Sempre estaràn al costat de l’ignorància.
La manera de combatre’ls és Cultura i Comunicació.
El que em fa por ara és l’enginyería de l’odi. El mot està molt ben posat. Exercida per gent aliena, llunyana, quasi com un esport, que té com a objectiu destruïr estructures socials peculiars que senzillament els hi fan un poquet de nosa, per si a cas algun dia pogueren molestar de veritat, sense que hi haja en el fons un objectiu o ideologia clars.
Això passà a Bosnia i és com el cas que tenim ara ben calentet a França de l’expulsió dels gitans centro-europeus.
Em sembla tan lamentable i tan vergonyós que se’m perden les paraules.