A tall d'invocació

Ha estat un bestseller a Itàlia —amb més de tres cent mil exemplars venuts— i ara arriben les traduccions, al català, amb el títol Els escarxofats i, al castellà, Los cansados de Michele Serra. Es tracta d’una ficció a través de la qual un pare separat conta les peripècies amb el seu fill de dinou anys. L’obra segueix les anotacions d’una mena de diari on el progenitor dóna compte de tot allò del seu xic que l’exaspera: educació, hàbits d’higiene, desordre d’horaris, manca d’empatia… “Quan s’ha vist un món on els vells treballen i els joves dormen?”— es demana el narrador en un moment donat.

     Al pare li molesta, també, que el fill no tinga cap disposició a fer activitats físiques, i  debades li proposa fer un circuit senderista: ell només vol estar al sofà (escarxofat) mirant la televisió, participants en xats, enviant uassaps…Un punt encara més dur per al protagonista és la indiferència davant de la bellesa. Una estampa ho exemplifica: mentre travessen un espectacular paisatge d’avellaners i vinya a la Toscana, el jove, incapaç de contemplar el paisatge, té els ulls davant la pantalla del seu mòbil. (n’hi ha més)

Els escarxofats escenifica el conflicte generacional del qual tenim mostres ben quotidianes. El protagonista de la novel·la se situaria en allò que a l’Estat Espanyol s’anomena la generació “ni-ni”, adolescents sense interés a estudiar ni cap disposició al treball. Ben mirat són fills d’una època que ha fet de l’ individualisme atroç i de la recerca permanent de plaer el seu únic credo. És l’herència d’una societat que es mou mitjançant la promesa de benestar consumista i d’egoisme, en totes les seues dimensions. Si sols el que hi ha és la recerca de plaer —de plaer ferotge—certa joventut és incapaç de fer altra cosa que exigir-lo ja. I amb això i enviant uassaps passa l’estona.