A tall d'invocació

Met, nom afectuós de Jaume Miravitlles, revela secrets i conta anècdotes molt divertides, en els seus llibres memorialistes, de les grans personalitats que va conèixer al llarg del temps republicà i durant l’exili. Home d’un vitalisme exultat i d’una empenta destacada és, potser en un moment donat, la figura més esmentada del memorialisme català de la postguerra. Agustí Pons en va fer una aproximació, a Deu daus (1991), molt significativa del dia del soterrament. El text de Pons està amerat d’una tristesa que contrasta amb l’alegria amb què sembla que Met es prenia la vida.
   Ara, rellegint papers i papers memorialístics, repasse el segon volum de Més gent que he conegut, on Met conta coses sobre homenots com Companys, Azaña, Negrín (“L’enigma de Negrín”), Malraux, Tarradellas, Dalí… De tots diu coses interessants, però sobretot, divertides. De Negrín, per exemple, apunta la seua addicció sexual. (n’hi ha més) 

La grandesa d’alguns gestos i personatges va sempre acompanyada de detalls humaníssims. Açò és de vicis. O de debilitats. En el cas del seu pare, de qui parla amb estima, diu, però, que era un petador –que es tirava pets– de categoria. El més famós del qual va ser el de Cotlliure, una nit silenciosa del més d’agost de l’any 1926. Ho conta així: 
    No hi havia una ànima als carrers, però els balcons i les finestres eren oberts puix que, amb el vent encalmat, la nit era molt calorosa i humida. (L’aire humit i calent és bon conductor del soroll.) Passàvem sota les voltes de la plaça i sobtadament el pare engegà el pet potser més estrident, a causa de cirscumstàncies acústiques excepcionals, de la història dels pets. Ell mateix es quedà parat, incrèdul, espantat d’aquella imponent descàrrega. Els veïns sortiren al balcó i a les finestres demanant-se què havia passat. Nosaltres érem els únics vianants, i tot era preguntar-nos, car ningú no podia imaginar que aquell espetec fos d’origen animal, si havia estat una bomba o un petard. Nosaltres ens limitàrem a arronsar les espatlles amb el pare visiblement espantat de la seva pròpia expansió. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!