A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
El monjo del Ferrari a Barcelona…
Ah! no “el monjo que va vendre el seu Ferrari” és a Barcelona. Vet ací una entrevista al diari Ara Ha publicat un nou llibre. La situació que vivim fa especialment adient la literatura d’autoajuda. En el llibre La vulgaritat i altres tribulacions del nostre temps vaig dedicar un capítol a analitzar els llibres que considere més destacats del gènere. Un n’és, sens dubte, El monje que vendió su Ferrari, de Robin S. Sharma. Es tracta d’un llibre interessant perquè és pràctic –pragmàtic– com són molts dels productes culturals dels americans.
El protagonista d’El monjo que va vendre el seu Ferrari és un advocat prestigiós que acumula una fortuna, l’atribut més cridaner de la qual és el seu Ferrari. Un bon dia sofreix un infart, posteriorment ho deixa tot i desapareix del mapa. Al cap d’uns anys hi tornarà completament transformat. Ha anat a Catxemira, al costat de l’Himàlaia, i l’aprenentantge amb monjos budistes ha produït un canvi radical de vida. A resultes del nou estadi, l’antic executiu relata a un col·lega el pes alliberador dels seus descobriments i la profunda saviesa aconseguida. El relat pren forma de relat iniciàtic i mostra, per etapes, descobriments encadenats, fases i condicions d’una trajectòria recomanable. (n’hi ha més)
Per a Sharma, el pes central de la nostra vida, gravita en la nostra forma de
pensar. És la ment, amb les idees que hem adquirit al llarg del temps, la que ens aboca a un comportament no adequat. Fent servir una metàfora prou efectiva, per a Sharma la ment és un jardí: allò bàsic és aprendre a cuidar-lo. Així, si un jardí necessita atencions constants: cultiu, regadius, adobs…, igualment la nostra ment precisa atencions perquè no crie malesa, ço és: ansietat, preocupacions, deformacions, nostàlgia… Tot el que ocorre en la nostra vida passa, primer, per la massa de cinc quilos que tenim damunt dels muscles. La nostra realitat la creem, primer, en el taller de la ment i, després, en el marc de les nostres accions. En conseqüència, la saviesa suposa saber treballar la ment: “Quan aprengues a controlar els teus pensaments i sàpigues imaginar gràficament allò que desitges d’aquesta vida, les forces dormides començaran a despertar en tu”. El mètode que proposa Robin S. Sharma comprén una estratègia, on els missatges a través de les paraules són força importants. Es tracta de judicis, de creences que ens repetim constantment. Així les coses, el secret de la felicitat és sempre el mateix: esbrinar què ens agrada fer i dirigir totes les energies en aquesta direcció. S’ha de descobrir quina és la missió d’un mateix i recordar-ho cada matí. La ment no hauria de balafiar energies en pensaments insignificants o secundaris. Tenim, de nou, la voluntat, precedida per l’autoindagació (què t’agrada fer?) i, després seguida per una estratègia: escriure allò que un desitja realitzar. Aquesta acció suposa remarcar mentalment –entre el conjunt d’informacions, opcions, possibilitats que ens assetgen– allò que veritablement volem fer, perquè “tu ets allò que et dius tot el dia”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!