A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
El barroc de la mà de Josep Lozano
Prepare una classe sobre El mut de la campana de Josep Lozano. Una novel·la prodigiosa. Com a ficció històrica, escenifica la València del segle XVII amb un gran vigor documental i plàstic. L’acare amb el barroc pictòric, ço és amb el caravaggisme i tuti quanti. Com a expressió del barroc, exemplifica el paroxisme dels sentits i les polaritats llum/tenebra. Tota l’obra es pot llegir a través d’aquesta dualitat en què o bé sóm a les portes de la virtut cristiana, amb una vida devota (la mare del protagonista) o bé tenim la vida del joc, les passions sensuals (encarnades pel pare). Les dues forces estridents: passió i castedat, tenen un camp de batalla molt concret: la vida del protagonista i ara guanya l’una, després l’altra i a la fi… El barroc és la manifestació, en la vida quotidiana, dels desordre de totes les passions.
Més coses en relació al barroc: acostament realista. Talment en la pintura barroca, la novel·la fa que assistim a escenes i a situacions d’un realisme documental; l’autobiografisme, igual que es desenvolupa l’autoretrat de la mà de pintors com Rembrandt, un autoretrat realista i sincer, la novel·la ens dóna el testimoni de la vida d’un home amb tota la sinceritat del món. (n’hi ha més)
L’altre gran nucli d’anàlisi té a veure amb la relació entre el barroc i la postmodernitat. És evident que entre altres èpoques, la barroca és afí amb la tonalitat emotiva postmoderna, amb l’exageració paroxista; la postmodernitat viu còmoda amb un punt de desequilibri, trastorns de les passions…
LLig una comentari de Michel Maffesoli: “Seria llarga la llista de cantants l’èxit dels quals rau en l’expressió barroca. El bad boy Eminem, per descomptat, o el pop soul Prince, sense oblidar l’inquietant Michael Jackson. El denominador comú és l’exuberància, l’eflorescència de la gestualitat, i una gama cromàtica marcada per la profusió”.
Josep Ribera, “Martiri de Sant Bartomeu”, Museu Nacional d’Art de Catalunya
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Relacionar posmo amb barroc no és una idea gens nova. Se n’ha parlat molt. I sovint amb encert. Com són els teus textos.
Felicitats pel nou llibre!
Pep
He començat a llegir “La vulgaritat…” i el primer text m’ha semblat molt penetrant i molt oportú. Crec que és una aproximació prou exacta. La vulgaritat és una veritable malaltia, sense un guariment fàcil. Ara vaig a llegir allò d’Ikea…Ja et contaré.
Una abraçada
Sylvia
Vaig llegir “El mut de la campana” ja fa algun temps i no recorde detalls (perquè la meua memòria és terriblement desobedient, contra la meua voluntat, que intenta aconseguir que guarde i no que oblide… que hi farem!) però sí que recorde la sensació que tu tan bé descrius, passions desenfrenades i consciència de pecat. Recorde també que em va agradar.