A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
“Ecce comu” de Gianni Vattimo
Vaig veure un llibre de Gianni Vattimo (Ecce comu, Accent editorial) on defensava el comunisme llibertari. Me’l vaig comprar de seguida i l’he llegit en un arrap: el llibre tampoc no és gran cosa, en extensió i en densitat. Quan un pensador, després de constatar no ja l’erosió dels discursos progressistes, sinó les bases de la modernitat –en la seua formulació: sorgiment del pensament feble– se’n passa a l’apologia del comunisme, ocorre una cosa un poc estranya.
Li pegue voltes al que diu, que no és altra cosa que una descripció de com vivim un capitalisme salvatge, de les arbitrarietats de l’imperialisme americà, de la mediatització de la política… I tantes altres coses, algunes de les quals ja deia l’esquerra als anys setanta: la democràcia formal no és democràcia, sinó plutocràcia i el capitalisme és un sistema que crea desigualats, injustícies i destrucció del planeta. (n’hi ha més)
Vertaderament, un no deixa de combregar amb totes aquestes veritats, però d’ací a defensar el comunisme (encara que siga d’inspiració libertària) el gest és acrobàtic. I tampoc no es pot parlar de Stalin a la lleugera. De Stalin i dels Stalins. Les paraules tenen amo. El comunisme –un ideal bonic, una utopia– ha estat ensangonat, pervertit, mutilat per uns senyors. I això no és debades! El primer pas per a regenerar el pensament de l’esquerra passa per reconèixer com els aparats dels partits varen servir perquè uns senyors exerciren tot el seu sadisme, i transformaren totes les seues pors en forma d’agressivitat. I, sobretot, cal posar les bases perquè això no torne a passar. Entre el perill de caure en un Gulag o viure per sota del mileurisme en aquesta societat consum, no hi ha cap mena de dubte quina cosa triar. És clar que aquesta disjuntiva no ha de ser, necessàriament, l’elecció! Però les paraules –insistesc– tenen amo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig llegir fa algun temps fragments de Nihilismo y emancipación també de Vattimo. Hem va semblar que estava moderadament bé però continúo pensant que el pensament únicno té alternativa i que les esquerres continúen nedant improvitzadament.
Salutacions,
Oriol