A tall d'invocació

Aprofite l’estada en Barcelona per carregar de llibres. Una ràtzia que acostume a fer sempre que hi vaig. En el viatge de tornada, he llegit un petit llibre de David Grossman, Escribir en la oscuridad. Es tracta de sis petits assajos que ens mostres aspectes palpitants de la vida d’Israel i de Palestina; del que suposa escriure en un estat de setge –Grossman en diu “catàstrofe”–; de la necessitat de posar fi a l’espiral de respostes violentes amb violència. I de moltes més coses, com són ara els motius d’inspiració, les claus filosòfiques o psicològiques (l’exploració de l’altre) de la seua obra… Tot plegat un conjunt de textos que els llegim amb rapidesa i que respiren una visió de la condició humana amb amplitud i compassió. (n’hi ha més)  

La situació de conflicte afecta profundament la vida de la gent tant si un se situa en el bàndol dominant com el dominat o víctima. De fet, en una situació de violència tots són víctimes. Grossman va veure morir un fill en la guerra del Líban, sent soldat de l’exèrcit israelià. Podria haver esdevingut un energumen dolgut que aboqués contra els palestins un ressentiment perpetu. L’ofuscació irracional produeix actituds d’aquesta mena. En canvi, amb el cor obert, denuncia la manca de respecte que els seus compatriotes senten pels palestins, així com la desconsideració més absoluta envers ells.   

        La literatura d’escriptors jueus actuals (Amos Oz, Grossman sobretot…)  és de totes totes aconsellable per entendre els nostres dies i la història dels darrers segles. Pere Meroño segueix de prop el tema des del seu bloc amb comentaris força encertats. (Et manlleve la foto de l’escriptor. Gràcies!)  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/240983