A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Arbocers
Una vegada més les petites boletes roges apareixen entre el fullam. Enguany han madurat abans potser perquè la calor els ha fet avançar…Siga pel que siga, ací tenim la tapisseria amb punts d’un roig exultant. Un roig exagerat, com de pintallavis.
Feia goig mirar els arbocers aquest cap de setmana, contemplant-los amb atenció. Mostraven una plenitud vehement i desbordada. En la natura tot pareix que seguesca sempre igual i, alhora, tot canvia lentament. Ahir semblava preludiar una eclosió impressionista. (n’hi ha més)
A la tornada del passeig, hi havia dos pintors, amb cavallets i tot, pintant Gines. Els vaig demanar permís per veure el que pintaven i molt simpàticament em varen ensenyar els quadres. Eren d’estils i de moments diferents, encara que compartien alguns colors molt simples, com un verd descolorit. De tota manera, el que més em va impressionar és el gust –excessiu, al meu parer– per l’ordre. Els quadres tenien –sobretot un– una pulcritud tipogràfica, una geometria impertèrrita. Sembla que el pintor n’havia pres les mesures exactes.
Quin contrast entre els perfils sinuosos i les formes biològiques del Gines rocós i els quadres: un conjut de simetries impecables… Però en fi! La vida és plena de contrastos.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai cireres d’arboç!
Alguns diuen que són afrodisíaques
D’altres que si n’abuses poden embriagar-te
No s’havía acabat la Primavera?
Humm.. Serà el canvi climàtic (digué un savi)
A la capital del Baix Empordà organitzen per aquestes dades la Marxa de l’Arboç, que és un recorregut circular per les Gavarres, cada any diferent. Sol anar prou gent i pases per llocs on es troben arboços. Els castellans diuen madroños i apareix a l’escut de Madrid.