La fermesa que ens cal:
L’exemple de la Cambra de Barcelona i Eines de País.
“L’enhorabona a la Cambra de Comerç de Barcelona per les decisions que va prendre ahir amb plena llibertat i sobretot per haver aguantat tranquil·lament la pressió interessada exercida hores abans, amb la intenció d’espantar-los i fer-los ajornar la reunió. Tota una lliçó.” (Vicent Partal, editorial de Vilaweb)
Això és el que més d’una vegada ens han fet espaÑa i els espanyols “con mando”, una pressió “catxa”. M’atreveixo dir que Ponsatí es va equivocar, no era Puigdemont qui anava de “catxa” sinó l’estat Ñ, tots ells, els nyols i les seves institucions van anar de “catxa”, amb les seves amenaces i prepotència, i els nostres se’ls van creure.
Sempre han fet el mateix, darrerament, aquests anys del “Procés”, des que vam fer la Declaració de Sobirania fins la nit del 27 al 28 d’octubre de 2017, fins el dia que el Torrent no va deixar investir el Puigdemont, i més ocasions, posar pressió i amenaces sempre esperant que, cada vegada, els mateixos catalans ens fem l’harakiri, els fem, dòcils i obedients a la seva llei no pas a la nostra, la feina bruta, limitar-nos, censurar,-nos,n espantar-nos, trair-nos, … I aquesta estratègia, fins ara, sempre els ha funcionat.
Però, a la llarga o a la curta sempre hi ha un però, ahir la Cambra de Barcelona, governada per Eines de País i dirigida per la seva presidenta actual, Mònica Roca, no va caure en la trampa i es va mantenir amb fermesa en la seva decisió, ella i el seu equip.
És tota una lliçó i malgrat les dificultats que encara puguin patir ens marquen el camí a seguir.
S’ha dit moltes vegades i sabem que és cert, si no els donem autoritat sobre nosaltres no la tindran.
Obeïm Catalunya no pas espaÑa!
Fem costat a la Cambra de Barcelona i fem costat als mestres i directors d’escola en la seva lluita contra el 25%.
Quan siguem tots o molts que diguem “no!” o diguem “prou” i fem com la Cambra ens ha ensenyat, aleshores trencarem les cadenes com l’elerant o farem caure el mur com ho van fer els berlinesos, i esdevindrien lliures i independents.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS1:
“Serà el 1992 l’any de la Independència de Catalunya?:
Carles Muñoz Espinalt
https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Mu%C3%B1oz_Espinalt?wprov=sfla1”
PS2: No cedim davant les amenaces, lleials al Mandat de l’1-O, edifiquem la República Catalana Independent.
PS3:
Aquests trenta anys de violència espanyola que han fet créixer la consciència catalana
https://www.vilaweb.cat/noticies/aquests-trenta-anys-de-violencia-espanyola-que-han-fet-creixer-la-consciencia-catalana/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!