Diguem “PROU” contra el simbolisme, la retòrica i la falsa autonomia de Catalunya.

SOLS INDEPENDÈNCIA !

És ben cert, la solució Venturós -Alcaldesa de Berga- va ser ben bé de no fer soroll i mantenir-se en el càrrec com a respecte als seus votants, però al capdevall pur simbolisme intentant fer veure que  no ha passat res, intentant amagar que el sobirà a l’Ajuntament era la judicatura espanyola i no pas l’alcaldesa. Va ser una decisió en aquells moments, deixem-ho aquí, tampoc no s’havia de fer gaire soroll car s’esperaven eleccions com ara. Però el cas del nostre MHP Torra és diferent o almenys hem de fer que sigui diferent.

Alguns ataquen a uns altres pel que en diuen simbolisme o retòrica, però ací el que ha desobeït Espanya o dit de manera més digne ha obeït Catalunya i el seu Poble i la seva pròpia i personal consciència ha sigut el MHP Torra. El nostre president va arribar a trepitjar la ratlla vermella, l’arbre del bé i del mal de l’Statu Quo espanyol, i així ha donat exemple de fermesa i dignitat fins jugar-se la seva pròpia zona de confort.

‘Desobediència’ diem, però en realitat  es tracta de defensa i d’obediència a la justícia que mereixen els que obeïnt també la voluntat dels catalans expressada aquella data electoral del 27S del 2015 van convocar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del 1r d’octubre del 2017 i fent-ho van donar curs a l’exercici del Dret de Decidir inherent al nostre Poble i van fer possible que es materialitzés el Mandat i la DUI que ens calen obeir i completar en acte d’obediència continu, infinitament per sobre de les decisions arbitràries de tota la judicatura d’un país que ens és aliè i opressor, tant ens fa que es diguin ‘Tribunal Constitucional español” o “Junta Electoral Central” o com es vulgui dir.

Sí, Sr. President, és necessari que, ja d’una vegada per sempre, es visualitzi com d’esclaus som tots els catalans, tots!  ciutadans, alcaldes, regidors, polítics, diputats, consellers, com de pervertit és l’estat espanyol que menysté el nostre govern i el nostre Parlament, que practica la llei de l’embut, que no té cap respecte per la sobirania del Poble, que amb la seva repressió no ens deixa altre possibilitat que esdevenir titelles que sols es poden moure i pensar al seu caprici arbitrari.

Aquesta és la lliçó que hem d’aprendre tots els que vivim i treballem a Catalunya, Espanya és per a nosaltres una presó, tota aparença d’autogovern és falsa, totes les institucions actuals, ajuntaments, diputacions, Generalitat, Parlament de Catalunya són simplement una graciosa concessió de sa graciosa i pervertida majestat. Simplement, quan alguna cosa no els agrada als senyors de més enllà de l’Ebre només els cal trucar algun jutge ebri d’espanyolisme i corrupte de prevaricació i tapar-nos la boca, lligar-nos les mans i ficar-nos a la presó, sense judici ni presumpció d’innocència, les hores i els anys que calgui.

Per dignitat i llibertat no podem seguir acceptant Espanya ni fer-los-hi el joc. Cal que es vegi la perversió i tots en siguem responsables i conscients. De cap manera podem seguir amb la vena als ulls o fer veure que no hi veiem bé.

El mal tracte, l’odi, la repressió , la dictadura d’una comunitat humana sobre d’una altra comunitat aconsellen el DIVORCI, no hi ha cap altra sortida.

Sols la Independència!

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya.

PS: MHPresident Torra, destapi la falsa autonomia! NOMÉS INDEPENDÈNCIA !

Comentari a l’escrit d’:
Albert Cortés Montserrat, Bloc: El Dret a Decidir

Avui en el debat de política general en el Parlament, els Repúblicans davant la sentència imminent del Suprem sobre el President Torra li demanen eleccions immediates per mantenir la dignitat de la Generalitat i que cal una resposta de país que demana la gent i sobretot que no s’aprofiti el Govern per desgastar el company de viatge.

Una gran paraula, la dignitat, però que no es pot agafar i deixar com si fos qualsevol cosa. Els nostres partits fa temps que l’han perduda, i malauradament han arrossegat la nostra Institució principal a uns nivells de poder tant baixos que son gairebé inexistents. De fet desprès d’acceptar el 155 sense oposar resistència, d’acceptar unes eleccions imposades per l’Estat, de no permetre que el President legítim recuperes el seu càrrec, de permetre que el candidat a la presidència no sortis escollit fins gaudir de la permissivitat espanyola, de permetre qui pot ser i qui no diputat, i qui pot ser president o qui no. De no fer mai una resposta a la greu sentència dels nostres presos polítics després d’anunciar la mateixa molts mesos enrere i un llarg recorregut d’obediència extrema i col·laboració amb la repressió espanyola, es fa difícil ara escoltar la paraula dignitat.

Demanar ara una resposta unitària que no han estat capaços de pactar segurament era previsible, si no ho van fer pels nostres presos tampoc ho faran ara. Hem escoltat alguna proposta com l’anomenada via Venturós de la CUP que no deixa de ser més simbolisme per afegir al dels últims anys i on la gent crec ja hauria de dir prou. De fet crec que tots podrien estar dacord que penjar una pancarta no es motiu per inhabilitar un President, i més quan va acabar traient la mateixa. Per tant la dignitat seria mantenir el càrrec de la Presidència intacta, qualsevol altra cosa es més acatament.

De totes maneres com que sabem que això no passarà, ara nomes es prioritari per tots la tàctica de partit, uns per allargar en el temps hi donar mesos per fortificar un projecte nou, i altres precisament pel contrari i aprofitar l’ocasió, aquesta es la dignitat de que ens parlen i mentrestant la Institució sota mínims i com deia aquell el més calent a l’aigüera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!