ASSEGURAR LA LLENGUA : Pacte Nacional de Responsabilitat lingüística, personal i política.

12 d'octubre de 2020

0 comentaris

ASSEGURAR LA LLENGUA i L’ASSEMBLEA DE LA PATUM

Crec que era per allà el 1979, a Berga vàrem sentir la sensació, la por de que la nostra Patum anava per mal borràs, vam veure que no anava bé, que agafava mals camins, … bes, la Patum és ben nostre i vam prendre mesures, vam fer una assemblea general de tot el poble, tan general no crec que de molts anys se n’hagués fet cap ni se n’hagi fet cap fins per les Consultes de la Independència i cap més.

Berga que deu tenir algunes virtuts i no és cap secret que també tenim moltes limitacions, va saber reaccionar, protegir la nostra Patum i també la nostra llibertat. Déiem en aquella assemblea “la Patum és més que una festa, respecta-la! També vam decidir les mesures de seguretat en el ‘salt dels plens’ i més coses.

El mateix hem de fer tots els catalans amb la nostra llengua, ASSEGURAR-LA !
Assegurar-ne el futur. Complir-ne les lleis que ja tenim preparades i aprovades. Parlem-lo sempre i més, encara que ens costi molt no abandonar la llengua, és com un demanar perdó que tenim clavat a l’ànima.

ASSEGUREM el futur de la nostra llengua!

I que no ens vinguin els polítics i els partits polítics de que no en parlem en Campanya electoral com van fer l’anterior convocatòria amb el tema de la immigració, amb l’excusa de que no les fem servir per guanyar vots. Com diu Bel Zaballa ‘parlem, fem-la servir la llengua, i potser la veritat ens farà lliures’. ‘La por i el silenci d’avui potser ens farà esclaus, més esclaus demà?’

ASSEGUREM el present i el futur de la nostra llengua! Fem si cal, crec que cal, un gran pacte de país, personal i polític per prendre les mesures necessàries i millors, podem fer-ho, en som capaços.

A Catalunya en català, així de senzill, és un bé nostre i un patrimoni viu de la humanitat. Cada llengua s’ha de fer viva, s’ha de salvar i s’ha d’assegurar al seu territori. Viure a Catalunya comporta drets i obligacions, qui hi viu ha de ser-ne participatiu i corresponsable.

Així de senzill i clar: A Catalunya en català i assegurem la llengua!

Venen noves eleccions per a Catalunya, comprometem-nos en assegurar la llengua, votem a qui s’hi comprometi.

Votar i parlar el català, dues actituds madures i responsables.

Assegurar la Llengua i aixecar la DUI, dos milions de vots lleials al Mandat del 1r d’octubre.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

——-

PS1: Pacte Nacional de Responsabilitat lingüística, personal i política.

PS2: Extret de Vilaweb, de l’escrit de Bel Zaballa:

“Que cadascú faci des del seu àmbit allò que pugui i vulgui, hi ha feina per a tothom, …”
tinguis una botiga, una consulta mèdica, vint nanos en un esplai, una empresa internacional, un casal, un servei de busos o el que sigui”

“ens hauríem de gravar amb foc, si no ho hem fet ja, que és parlar sempre en català”

“I calen polítiques molt més decidides, oh, i tant, i blindar-se, fer complir les lleis que ja existeixen, i protegir els drets lingüístics i fer-los valer”

“No podem oblidar que tenim un estat que ens va en contra, també de la llengua”

(Passar gust, per Bel Zaballa)
https://www.vilaweb.cat/noticies/passar-gust/

“Passar gust, coi. Val la pena recordar-ho de tant en tant. Que tot això no ha de ser cap turment, al contrari.

Contra els qui escampen mentides (com la barbaritat de fa uns dies, per part d’una diputada doctora en filologia hispànica, de negar que el català fos la llengua pròpia de Catalunya). Contra els ‘no te entiendo’ agressius, no els de disculpa, no, els que no és que no t’entenguin sinó que no ho volen. Contra els qui escupen bilis i menyspreu. Contra els jo entenc el català però no em surt dels nassos de parlar-lo. Contra els qui fan bandera de la ignorància. Contra els prejudicis, també, que s’escampen de fa dècades, letalment, i que en castellà ja ens entenem i no poseu bastons a les rodes. Contra els qui han volgut fer de la llengua una arma de combat polític. Contra els ignorants o de mala fe. Contra tota aquesta amargor, passar-s’ho bé. El plaer de qui té una llengua que estima i que la vol encomanar. El gust de compartir-la sempre i amb tothom. I com més la fem anar, més veurem que la rebuda és bona, i cauran falses creences de tota mena que només s’aguantaven per aquella inèrcia tan capadora del ‘sempre s’ha fet així’. I que cada vegada n’hi hagi més que s’encomanin d’aquest gust.”

“Ja ho sé, que tenim la cosa fotuda, ja. I que no n’hi ha prou amb tenir la raó, que segons com no serveix de res. Però es tracta de posar-s’hi, perquè encara no està tot dat i beneït, al contrari. Es tracta de sortir allà fora i xalar. Que a l’altre equip ja n’hi ha molts, d’amargats, i amb amargor no s’encoratja a res de bo, només es pot imposar. Passar gust, encomanar-lo. I empènyer, empènyer, empènyer. Tot comença en un mateix, que cantava l’Ovidi.”

(Bel Zaballa)