Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
321. “Una harmonia amb l?hàbitat on es parla” Resposta de Carme J Huertas.
Interessant resposta al post núm. 318 d’aquest bloc, escrit per en Jordi Salat:
- resposta a: Què és el què estima l?autoestima? (2)
Carme J Huertas| Adreça electrònica | esborrar | dimecres, 11 d’octubre de 2006 | 17:31h
He llegit el teu article i està molt bé. A més, comparteixo amb tu al 100% el que dius en aquest paràgraf:
?Una llengua és quelcom científic, les vibracions fonètiques comporten una harmonia amb l?hàbitat on es parla, un ?ecolingüísme? i no és una colla de mots acceptats de forma convencional , a vegades justificada per l?ús vulgar. La llengua i la seva definició com a vehicle entre el Ser i la Realitat és quelcom bàsic, és en els fonaments de la cultura, és quelcom molt important.?
Fa anys que recullo ?curiositats? lingüístiques, la profunditat de la llengua i el simbolisme de les paraules és increïble, sembla que dins del llenguatge aparent, superficial, s?hi amagui un altre llenguatge simbòlic molt més potent, i que aquest simbolisme ha sobreviscut a les inferències del llatí. Tu que ets un estudiós de la càbala sabràs què vull dir. Estic convençuda que la llengua ibèrica ha mantingut les estructures i el seu simbolisme fins el català i que aquesta és la raó de la gran quantitat de mots monosil·labics de la nostra llengua. D?alguna manera, el procés ?automàtic? de processament del llenguatge es construeix amb peces que s?uneixen i on la suma és igual al valor de les peces constituents, és a dir els afixos. En català n?hi ha molts. Moltíssims. És un dels misteris de la llengua: aquestes petites partícules són les que ?conformen? les paraules, és a dir juguen a donar forma als mots, a separar-los en categories, a canviar-los fins i tot el sentit. Quan s?estudia la història de la llengua catalana sempre es parteix d?un substrat zero: de fet s?ignora el substrat i es fa venir tot del llatí, es fan complicadíssimes deduccions etimològiques partint del lèxic i oblidant que nosaltres construïm molts seguint les regles vernacles (aquí uso la teva paraula) perquè són les pròpies del nostre pensament. Jo em pregunto com era aquest substrat lingüístic. Se sap que aquí es parlava iber. I resulta que era una llengua no indoeuropea aglutinant. Què curiós, oi? Perquè les llengües aglutinants fan exactament això: agafen peces i ?conformen? mots.
Carme J. Huertas
—————- Notícia oportuna, aportada per Catalunya Acció del Baix Llobregat:
Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya
presenta: Estrena oficial d’ "ENIGMA CERVANTES"
El proper divendres dia 20 d’octubre a les 4 de la tarda.
Al Cinema Alexandra, Rambla Catalunya núm.90, Barcelona.
Una pel·lícula de David Grau i Jordi Bilbeny, i produïda per Pilar Montoliu
Trailer oficial de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=9Ow7iQs18P8
SINOPSI:
Guió i direcció de David Grau i Jordi Bilbeny
Una producció de Pilar Montoliu amb la participació de Televisió de Catalunya, S.A. i el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals.
Amb la col·laboració especial de: Andrés Trapiello, Carme Riera, Cesar Brandariz, Diego Romero, Ferran Juste, Frances Luttikhuizen, Henry Kamen, Joan Lluis Palos, Jordi Bilbeny, Josep Maria Micó, Màrius Serra, Martí de Riquer, Miquel Pérez Latre, Pere Sànchez, Rafael Beltràn.
No és cap secret que la personalitat de William Shakespeare, el més important cultivador de les lletres angleses, sempre ha estat envoltada d’una àurea de misteri. ¿Però què passaria si es dubtés que la seva obra hagués estat escrita amb el seu idioma, l’anglès? Això és el que es planteja en aquest documental sobre l’altre gran escriptor universal: Miguel de cervantes, màxim representant de la literatura castellana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no estic capacitat tècnicament per opinar en profunditat, però des que un dia parlant amb en Bilbeny, l’estudiós del Colom català, al dir-li que jo anava a Espinalbet -Castellar del Riu- em va dir que tot "castellar" és un castell dalt d’un pronunciat penyasegat i que els rius porten el dígraf "er" -Ter, per exemple- d’aigua i que ambdos mots provenen de la nostra llengua mare, l’iber, he pensat i he cregut que el llatí no va poder més que conformar el català.
Agraïts i admirats pels vostres estudis i el vostre saber, us remetem una forta encaixada a tots dos, Jordi Salat i Carme J. Huertas
Salvador Molins i Joaquim Pugnau. Faroners* d’aquest bloc.
*Faroner, cuidador i responsable del far. Mot manllevat del llibre "L’illa dels cinc fars" d’en Ferran Ramon-Cortés.