Un brillant i apassionat article que us enganxo sobre les fulles virtuals d’aquest bloc:
———
A l’esquerra una foto de l’Ovidi, suposo a les festes de moros i cristians.
OPINIONS (XXVII)
Lluny d?establir comparacions, sempre odioses, aquests dos personatges, ben distants per multitut de circunstàncies, em sembla que tenen alguns punts en comú i que malgrat les disparitats referides mantenen cert paral·lelisme.
No he acceptat mai la versió de la película ?Amadeus? que fa uns anys es va emetre a bastants cinemes i va recollir certament prous èxits. Reconec que en la majoria de pel·lícules referides als grans músics i/o literats, pintors, etc… resulta molt difícil donar una imatge suficientment fidel als perfils dels personatges que volen presentar. És per aquest motiu, que s?han d?acceptar, en principi, versions divergents d?unes persones que en una majoria d?ocasions han viscut en temps llunyans.
El que no aprovo d?aquella película és el to ximplet que atribueixen al genial compositor de Zalsburg. Segur que Mozart no era un liró.
Leopold Mozart, pare d?Amadeus va tenir una feliç intuició, en descobrir prematurament la gran sensibilitat i capacitat creativa musical del seu fill. És per aquest encert que el va educar musicalment amb la més gran exigència, i és gràcies a aquest rigurós i important bagatge tècnic, que el seu fill va ser capaç d?escriure tantes i tan cèlebres obres musicals d?una bellesa tan sublim i d?una creativitat tan extraordinària, o sigui d?exterioritzar el que duia a dins.
La música de Mozart sembla fàcil, sembla tan espotània com si brollés del raig de la font d?aigua clara, sortida d?una roca immaculada. Aquesta roca pot representar la indiscutible i sòlida capacitat tècnica musical que Mozart posseïa, gràcies a la intensa i primmirada educació musical rebuda del seu pare.
Com pot intuïr-se m?agrada molt la música, i m?agraden també moltíssims altres grans compositors. Mozart però el sento molt a prop meu, ho dic sense la més mínima pretensió, que resultaria ben estúpida per part meva.
No vull pas dir que Mozart sigui millor que altres, senzillament el trobo un personatge entendridor i ple i curull d?una bellesa colpidora. Va passar anys d?abundància econòmica i èxits importants, però va morir als 35 anys, possi-blement enverinat, i injustament abandonat per molts dels seus admiradors i en una situació econòmica bastant precària. Al seu enterrament sols el va acompanyar el seu gos. Ni Constança, la seva dona va anar a l?enterrament.
Ovidi Montllor, fill d?Alcoi, compositor, poeta i cantant va haver de treballar de mil oficis abans de guanyar-se un cert reconeixement professional i artístic en la societat del seu temps. Era un home convençut d?esquerra, de la de debò i decididament independentista. Aquest perfil el va mantenir ignorat i intencionadament oblidat de la gent de poder i especialment dels partits polítics predominants, sobretot CiU i PSC que li van dedicar un miserable i molt poc edificant boicot.
L?Ovidi però era un home, al meu entendre absolutament creatiu, un poeta sensible i els seus concerts tenien un no sé què d?autenticitat que es feia estimar. Escoltant-lo no podies quedar-te indiferent. Era senzill, al mateix temps que la seva força interpretativa i comunicadora t?involucrava al seu missatge especial, entre tendre, vigorós i contundent. Citaré algunes cançons que em penso que poden avalar el què he relatat de l?Ovidi. Homenatge a Teresa, Sí senyor, Perquè vull, Carta a casa, Garrotada en Swuing, Els banyetes, La fera ferotge, etc…
Va morir jove als 53 anys. Va tenir una mort anunciada que li va permetre despedir-se d?un públic fidel, en un concert emocionant.
No vull dir més coses d?aquests dos personatges, entre altres realitats perquè no em considero ni sóc capaç de donar-ne una visió prou prou experta i competent. Sols he volgut plasmar unes impressions, pot ser molt personals, però a mi em sembla que existeix certa relació entre aquests dos genis.
Tots dos mostren una notable integritat personal i professional, una humanitat potent i un testimoni no menys poderós i intens del seu breu pas per la vida.
Claudi Romeu, setembre 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xei, una correcció: Ovidi va nàixer l’any 42 i va morir en el 95; per tant, tenia cinquanta-tres anys -i no trenta-cinc- a l’hora de la mort.